Vuit idees clau del gran debat mundial sobre l’era digital

LisboaL’Altice Arena de Lisboa és un estadi que, vist per dins, recorda un vaixell capgirat. Aixeques la vista i veus una carcanada de fusta que entronca amb el passat explorador de Portugal. Durant quatre dies l’any, l’Altice es converteix en l’escenari central del Web Summit, una convocatòria interdisciplinar que, amb centenars de píndoles de vint minuts -xerrades, entrevistes, taules rodones- aplega els actuals exploradors punters del món digital: emprenedors, polítics i techies, però també urbanistes, astrofísics o dissenyadors de moda, que en aquesta edició va congregar fins a 170.000 assistents entre els quatre dies. Lisboa, per cert, s’ha assegurat que la trobada es quedi a la ciutat durant una dècada més, després de pactar una compensació de 110 milions d’euros.

Aquestes són algunes de les idees força expressades durant les conferències del Web Summit d’enguany, que va tenir lloc de dilluns a dijous d’aquesta setmana.

“Necessitem un contracte per a la web”

Tim Berners-Lee, World Wide Web Foundation

D’alertes sobre les conseqüències de l’era digital se’n poden trobar cada dia, però quan qui les diu és l’inventor de la web és normal que generin especial atenció. Tim Berners-Lee va obrir el congrés -amb el públic dret i ovacionant-lo com a una estrella del rock- per explicar que el valor suprem de la xarxa de xarxes és la seva universalitat i independència. Havia de ser accessible per a qualsevol llengua, per a qualsevol cultura, per a qualsevol sistema operatiu o per a qualsevol hardware. “Si connectes tecnologia i humanitat passen grans coses”, explicava, abans d’expressar la temença que aquests valors fundacionals puguin desaparèixer. Per això va reclamar l’adopció d’un contracte per a la web. Igual que els estats tenen un contracte social, el món digital també mereix una carta de drets i deures. En concret, va citar la difusió dels delictes d’odi o les notícies falses com les amenaces més greus que assalten la web. Berners-Lee va recordar que cada cop hi ha més gent connectada, però no es creix al ritme demogràfic, la qual cosa vol dir que en realitat la fractura digital es va eixamplant. “Necessitem un contracte per a la web en què s’impliquin governs, empreses i ciutadans. Tothom és responsable de millorar la web. Sigueu amables i constructius, però també exigiu que les empreses i governs siguin fiscalitzables”.

“Farem servir la càmera amb la mateixa naturalitat que ara fem servir el teclat”

Ben Silbermann, director general de Pinterest

Com a impulsor d’una xarxa que funciona sobretot com a font d’inspiració visual, Ben Silbermann és jutge i part. Però la noció que la imatge i el vídeo guanyaran terreny és una idea que es va repetir des de diferents tribunes al llarg de la setmana. Pinterest inverteix molts esforços a millorar les cerques visuals. La idea de fons és que l’usuari pugui acabar mostrant una foto -per exemple, un menjador- i l’aplicació li digui quins elements concrets hi ha: quina taula i de quina marca, quines cadires i, esclar, on es poden comprar (perquè aquí hi ha la línia de negoci que es pot explotar). Silbermann va revelar el secret de l’èxit de Pinterest, que la diferencia de les altres xarxes: “Els usuaris no ens fan servir per comunicar-se amb altra gent, sinó per trobar inspiració, així que no senten la pressió sobre què pensarà l’altre de mi”.

“No pots mesurar l’èxit només amb resultats numèrics: et fan falta indicadors culturals”

Shahrzad Rafati, fundadora de Broadband TV

El món digital permet escalar amb costos que tendeixen a zero. Però per a Shahrzad Rafati, responsable de Broadband TV -la tercera plataforma del món en vídeo després de YouTube i Facebook-, cal anar més enllà de les xifres i mesurar l’impacte que generes amb els teus continguts. Tot i aquesta aproximació humanística, aquesta directiva amb formació d’informàtica va recórrer a les xifres per subratllar la importància del vídeo: els americans ja en miren sis hores diàries. És a dir, tota una setmana, dins de cada mes. I pujant. De 386 milions de llars amb subscripcions a televisió de pagament (el 22% del total), l’any 2020 s’haurà passat a 777 milions (el 45%). L’altre vector és com ajuda la intel·ligència artificial (AI) a aquest sector. Rafati va ser taxativa: “Impactarà en tots els aspectes, des de la producció fins a la publicitat, l’experiència d’usuaris o la selecció de programes. Si vols ser un operador fort, no pots escapar de pensar com t’afecta la intel·ligència artificial”.

“Els soldats del futur no portaran armes a sobre”

Palmer Luckey, fundador d'Oculus i Anduril

Amb pantalons curts i camisa florejada, el jove emprenedor de 26 anys va desgranar la seva visió sobre el futur dels conflictes bèl·lics. Va assegurar que els soldats no portarien armes, sinó que estarien connectats a sistemes capaços d’eliminar selectivament els enemics a batre. La seva empresa està desenvolupant un casc de realitat augmentada que permeti a un cos militar saber on són la resta d’efectius de la seva unitat, on s’amaguen els enemics o qui hi ha al darrere d’un determinat edifici (dotant-los, per tant, d’un equivalent a la visió amb raigs X). Actualment part de la tecnologia desenvolupada per Oculus es fa servir en el control de la frontera dels Estats Units amb Mèxic. A la pregunta sobre les implicacions ètiques d’això, responia molt resolut: “Molta gent està preocupada per la política d’immigració, però encara n’hi ha més que està amoïnada per la seguretat fronterera o pel tràfic de drogues i persones. La política d’immigració pot ser polèmica, però el control de la frontera no ho ha de ser necessàriament. I, al capdavall, si ens inhibim de desenvolupar aquesta tecnologia, serà Rússia o la Xina qui la lideri, perquè estan posant la seva millor gent en aquests camps”. Per acabar d’enquadrar el personatge, una dada: l’empresa de realitat virtual que va fundar, Oculus, va ser venuda per 3.000 milions de dòlars a Facebook.

“Els cotxes autònoms faran canviar el model de negoci de la indústria”

Carsten Breitfeld, fundador de Byton

Els avenços tecnològics que van incorporant els cotxes i la promesa de cotxes sense conductors (a molt curt termini) o fins i tot voladors (a llarg termini, i amb escepticisme) fan que quedi eclipsat el debat sobre si el model de negoci serà el mateix, on la immensa majoria de cotxes tenen un sol propietari. L’empresari Carsten Breitfeld va assegurar que no: es pagarà per l’ús d’aquests vehicles, més que per la propietat. Com a mínim per als que els fan servir sobretot per a trajectes curts i urbans. Al seu parer, els primers models autònoms començaran a rodar obertament l’any 2021, i va mostrar-se convençut que la Xina seria el primer país a integrar-los a la seva circulació habitual. Va alertar, així mateix, dels debats ètics no resolts. “Però, al capdavall, és una tecnologia pensada per salvar vides. Hi haurà accidents, però no tants com ara”. En la taula rodona on participava també hi havia Marek Reichman, vicepresident d’Aston Martin. Davant les profecies revolucionàries del seu contertulià, va assegurar que està tranquil: “Nosaltres treballem perquè, quan la gent plegui de la feina, pugui seguir tenint el plaer de conduir un dels nostres cotxes”.

“No hi ha conflicte entre un planeta sa o bé un bon compte de resultats”

Lisa Jackson, vicepresidenta d'Apple

La companyia amb més valor acumulat en borsa, Apple, ha estat qüestionada unes quantes vegades per les implicacions socials i ambientals del seu sistema industrial. Per tal de resoldre aquests afers, fa cinc anys va fitxar Lisa Jackson com a vicepresidenta, procedent de l’administració Obama. Dalt de l’escenari va reivindicar que la companyia de la poma marca ara un estàndard ambiental. Va recordar que Apple dona suport a l’Acord de París sobre el clima -en un dard gens dissimulat a Trump, que va retirar els EUA del pacte- i va presumir d’utilitzar energia neta al 100% d’instal·lacions oficials de la firma, incloent-hi les botigues. “23 dels nostres proveïdors globals s’han sumat al nostre programa d’energia neta. Ja no hem d’extreure res de la terra per fabricar els nostres mòbils i hem trobat una manera de fabricar alumini que en comptes de generar CO 2 allibera oxigen. Per tant, us dic que és fals el dilema sobre triar entre negoci o planeta”.

“El dia que puguis pagar un cafè de l’Starbucks amb criptomoneda, el món s’obrirà”

Tim Draper, inversor

L’últim any ha sigut un Dragon Khanper a les criptomonedes, amb variacions de vertigen en la seva cotització. Però per a Tim Draper, tercera generació d’una família inversora als EUA, aquesta divisa té molt de futur. “Els humans hem tingut un comportament massa tribal. La criptomoneda ens permet pensar en termes globals”. Al seu parer, el principal escull per a bitcoins i similars són “els mals governs, que s’aferren al poder”, però està convençut que algun dia es convertirà en moneda tan quotidiana com l’habitual. L’acompanyaven a la taula rodona Peter Smith, director general de Blockchain, que va admetre que el desenvolupament del mercat havia sigut una mica decebedor, i l’emprenedor Garry Tan, que va subratllar els aspectes més polítics d’aquest sistema financer. “Facebook i Google són companyies molt centralitzades. Traguem-los el poder i portem-lo a la gent. Tornem a donar el poder del software a les masses. El mercat financer és un mercat ideal per descentralitzar amb tecnologia blockchain”. Smith va concedir que en els països on s’han patit inflacions desbocades la població ha entès de seguida els avantatges de la criptomoneda global.

“Si el periodisme cau en la polarització, és la fi de la veritat”

Dima Khatib, directora executiva d'AJ+

La televisió Al-Jazira manté un canal social, anomenat AJ+, amb el qual ha fet algunes declaracions de principis. A Mèxic, per exemple i en companyia d’altres mitjans, va posar en marxa un refutador de notícies falses, en una campanya electoral marcada per les intoxicacions. “La gent vol refermar el que volia creure ja d’entrada, encara que sigui amb històries falses”, va dir Dima Khatib, directora executiva d’AJ+. Quan li van preguntar per les contradiccions de treballar per a una televisió finançada pel règim qatarí, es va defensar: “També el Regne Unit paga la BBC. No diem que siguem neutrals, perquè ningú ho és: tothom té el seu background. Però som honestos i objectius. I no perdo de vista que, com a periodista, el meu objectiu és empoderar els dèbils”. Khatib va explicar que rebia amenaces i assetjament cada dia -no només a les xarxes-, així que les pressions dels governs les trobava relativament fàcils de gestionar. Per això va defensar donar veu a tots els punts de vista, ja que si el periodisme entra en el joc de trinxeres, perd el seu sentit i s’acaba la noció de veritat, al seu parer. L’endemà, el president d’Euronews, Michael Peters, s’expressava en un sentit similar, quan recordava que el lema del seu canal és All the views [totes les visions].