La volta al món televisiva de Mònica Planas

BARCELONAUna eina per explicar qui som. Mònica Planas ha presentat aquest dimarts el llibre d'articles publicats a l'ARA, El petó del capità Kirk (Univers, 2021), en què la periodista i crítica televisiva desxifra els secrets de la televisió des de totes les òptiques. Àcida, àgil, ràpida, Planas, que col·labora diàriament en aquestes pàgines des de la fundació del diari, es fixa en 80 històries que formen part de l'anecdotari de la televisió i que juntes ofereixen una mirada calidoscòpica sobre un mitjà de comunicació clau en la construcció de la cultura popular occidental dels últims 70 anys. L'acte, celebrat a l'aula magna de la Facultat de Geografia i Història de la UB, ha comptat amb la presentació de Marc Giró, que abans de començar l'entrevista oficial respirava alleujat. "Quan una amiga et demana que li presentis un llibre, et posa nerviós perquè no saps què diràs si resulta que no és massa bo. Amb aquest em quedo ben tranquil, és molt bo", ha assegurat l'historiador de l'art i periodista.

El petó del capità Kirk, que pren el nom d'un article que Mònica Planas va publicar a l'ARA el juliol del 2015, recull algunes de les històries més significatives i simbòliques de la història de la televisió anglosaxona. Exemples útils per entendre "com funciona aquesta pantalla en la qual ens hem emmirallat tantes vegades", ha explicat. En la presentació del llibre, s'ha palpat la complicitat entre presentador i autora. "És un llibre que està molt ben escrit sense ser pretensiós. I a més no és gens cursi, que ser-ho és una de les pegues de la nostra època", ha dit Giró, presentador del Vostè primer de RAC1 i també col·laborador de l'ARA.

En aquest recull d'articles la periodista signa un llibre reivindicatiu, crític i valent, "com és l'autora", ha remarcat el mestre de cerimònies. Abans d'explorar les històries d'El petó del capità Kirk, Planas ha fet una aproximació a un mitjà amb coses molt positives i d'altres que són tot el contrari. "Tens la sensació que la televisió només pensa en el seu propi interès i no en el de les persones que participen o gaudeixen de l'espectacle", ha explicat. En aquest sentit, l'autora ha recordat que el mitjà "té tan clars els seus objectius que li és igual el procés per aconseguir-los; això ens crea una relació d'amor-odi, perquè [la televisió] té la capacitat de despertar-nos el millor i el pitjor".

Frivolitat i racisme

Si ens haguéssim de quedar amb un tema central d'El petó del capità Kirk possiblement seria el de com la televisió acostuma a tenir la sensació de no tenir cap mena de responsabilitat de les seves accions. Seguint aquesta línia, al llibre s'hi desgranen situacions en les quals el mitjà ha participat activament, per exemple, amb la frivolitat que impregna la política. Planas explica com tota la superficialitat que avui regna a les xarxes a l'entorn de la classe política va començar a la televisió, i posa la data d'inici simbòlica en la vegada que Bill Clinton, llavors aspirant a ocupar la Casa Blanca, va aparèixer tocant el saxo a l'inici del late night d'Arsenio Hall. El motiu? Era un candidat que, segons les enquestes, era poc conegut entre la població. "L'establishment es va escandalitzar i va considerar que havia fet el pallasso. Però després va guanyar les eleccions i es van adonar que apareixent a la tele podien aconseguir moltes coses", ha recordat la periodista, que fa una evolució des d'aquella actuació musical fins a la degeneració de polítics com Diaz Ayuso o d'altres que avui dia van a El hormiguero "a parlar amb unes formigues de pelfa mentre els fan una entrevista totalment esbiaixada".

És només un exemple de la vuitantena de temes que es toquen en aquest recull d'articles. Però n'hi ha més: el primer asiàtic que apareix a Star Trek per conduir la nau de la sèrie (quan als Estats Units tenen l'estigma de ser mals conductors), George Clooney i l'antiracisme, els ninots trencats de la televisió –com Bill Cosby o l'actor que interpretava el pare de família a Alf, ara heroïnòman i vivint al carrer– i la difusió del discurs de l'extrema dreta són alguns dels capítols que formen El petó del capità Kirk, una selecció que, de moment, no espera tenir una versió nostrada. En cas d'escriure'l, segur que hi apareixeria el tractament del cas de maltractament de Rocío Carrasco. "Un espectacle absolutament hipòcrita", ha explicat l'autora. Finalment, i respecte a aquest tipus de programes, la periodista i crítica de l'ARA s'ha mostrat contrària a mirar programes de televisió que "no facin pensar", perquè és una imprudència: "Hem d'entendre que quan mirem per no pensar estem assumint unes situacions que ens acaben servint de model, per exemple amb Mujeres y hombres y viceversa, que ens fa adoptar rols de gènere i relacions de parella molt tòxiques".