'Vogue Italia' no publicarà fotos aquest mes com a gest en favor del planeta

¿Què és una revista de moda sense sessions fotogràfiques, sense aquelles imatges resplendents de models fotografiades en llocs glamurosos i produïdes per un petit exèrcit d'estilistes, maquilladors, editors i assistents? Doncs, per començar, és una revista més respectuosa amb el medi ambient. Si més no, això diu Vogue Italia, que aquest mes intenta pronunciar-se a favor de la sostenibilitat prescindint de les sessions de fotografies.

A la carta als lectors del número de gener el director de la revista, Emanuele Farneti, va descriure tot el que es necessitava perquè una edició de la seva revista –com a exemple es va basar en l'habitualment extens número de setembre– presentés fotografies originals a les seves pàgines. "Hi ha cent cinquanta persones involucrades. Una vintena de vols o de desplaçaments amb tren. Quaranta cotxes disponibles. Seixanta entregues internacionals. Llums encesos sense descans durant deu hores, parcialment alimentats per generadors amb benzina. Tot el menjar que sobra dels serveis de càtering. El plàstic per embolicar les peces de roba. L'electricitat per recarregar telèfons, càmeres..."

Confessar aquesta contaminació era important per a Farneti, sobretot després que ell i 25 directors internacionals de Vogue més van prometre al desembre "ajudar a preservar el planeta per a les generacions futures" i mostrar "respecte per la natura". No són declaracions inusuals, tenint en compte l'obsessió de la moda amb projectar sostenibilitat. Però "les declaracions no són suficients", afegia Farneti en una entrevista: "És molt important que actuem".

La seva acció: substituir les fotografies amb il·lustracions d'artistes per "mostrar les peces de roba sense fotografiar-les", segons relatava el director a la nota. El número, que va sortir a la venda el 7 de gener, té vuit portades. Cadascuna retrata una model vestida per Gucci, però són de diferents estils: des d'una pintura amb collage fins a una fantasia japonesa, passant pel Renaixement italià. Totes tenen una sola frase: "Aquest número no ha requerit producció fotogràfica".

A la seva portada, l'artista multimèdia italiana Vanessa Beecroft hi presenta una figura vinclada, com si mirés de contorsionar el cos per encabir-se a la revista. Beecroft, una col·laboradora freqüent de Kanye West, va explicar que la portada era el seu primer projecte de moda il·lustrada. Cassi Namoda, una pintora de Moçambic als Estats Units, hi proposa un retrat de la model Ámbar Cristal Zarzuela plorant, asseguda a l'extrem d'una cadira vermella. A prop del cap zumzeja un mosquit que goteja sang i que, segons s'explica a la revista, representa l'escalfament global.

A la portada de l'il·lustrador d'historietes eròtiques Milo Manara es mostra la model Olivia Vinten vestida amb llenceria, guants vermells de làtex i un fuet de cuir negre al puny, enmig de núvols delicats de color pastel. Farneti explica que es va debatre si era o no pertinent "tornar a retratar erotisme a la portada d'una revista de dones" en aquesta època d'empoderament femení. "Però, al final, vam decidir que la model era qui tenia el control", relata, i descriu la imatge com a inspirada pel David de Miquel Àngel.

Fa anys que Vogue Italia fa servir els temes socials per parlar de moda. El 2008 Franca Sozzani, l'antiga directora de la revista, va publicar un número únicament amb models negres, que va tenir molt de ressò. A més, va alimentar la controvèrsia durant la seva direcció amb editorials sobre la violència domèstica, els vessaments de petroli de la companyia BP i la guerra contra el terrorisme.

Des que va assumir les regnes de la revista arran de la mort de Sozzani, el 2016, Farneti ha continuat la tradició. El 2017 va generar titulars amb una portada on mostrava una parella homosexual fent-se un petó i, més tard, va dedicar tot un número a dones més grans de 60 anys. (També ha rebut crítiques: l'any 2018, per exemple, la revista va ser acusada de maquillar la cara de Gigi Hadid amb blackface perquè semblés una dona negra.)

El número il·lustrat del gener "potser és la més agosarada" de les fites de Farneti fins ara, segons ha dit ell mateix. De totes maneres, al capdavall només és un gest, no un canvi a llarg termini per reduir realment la petjada de carboni de la producció de revistes. Farneti n'és conscient. "Crec que la manera més honesta d'afrontar un problema és reconèixer-lo, d'entrada", deia respecte als costos ambientals enumerats a la seva carta. "Ha sigut la nostra manera de dir que sabem que formem part d'un negoci que està molt lluny de ser mediambientalment sostenible".

Com a pas en la direcció adequada, Farneti diu que al 2020 Vogue Italia serà entre les primeres publicacions internacionals de Condé Nast que farà servir un embolcall de plàstic 100% compostable. A escala local, els diners que no han invertit en les sessions fotogràfiques es donaran a la Fundació Querini Stampalia, una biblioteca i centre cultural de Venècia que va quedar malmesa al novembre per les grans inundacions a la ciutat. La revista no ha revelat la quantitat de la donació.

(Copyright The New York Times)