Viure de fer podcasts ja no és una utopia
La proliferació de plataformes de contingut i de diversos sistemes de patrocini converteixen el format en una possible professió
"Estem dins, estem dins". La primera retransmissió en català per Twitch d'un partit entre el Barça i el Madrid va començar improvisant. Va ser el 10 de setembre passat i els responsables van ser els membres de La Sotana, el podcast esportiu i independent més popular del país. Poques hores després d'acabar el matx, el vídeo emès en streaming superava les 22.000 reproduccions. Que a La Sotana facin retransmissions d'aquest tipus és més fruit d'una mena d'obligació contractual que de ganes de reinventar-se: és el pacte a què han arribat amb els seus seguidors, que cada mes ingressen diners a les arques del programa mitjançant el sistema de Patreon, és a dir, patrocinadors directes i individuals que aporten capital a canvi de recompenses. Una d'elles són les narracions dels partits. El seu és un cas d'èxit i l'exemple que el format és totalment monetitzable: van començar fent un podcast per Skype i avui dia guanyen 7.500 euros al mes tenint audiències de 100.000 escoltes setmanals. Tot i que aquesta no és la seva feina principal ("el dia que ho sigui, ens estarem equivocant", diuen), les xifres conviden a pensar que podria arribar a ser-ho si continuen amb aquest creixement.
"Tot el que ens ha passat ha estat un accident", explica el conductor de La Sotana, Andreu Juanola, que recorda que van decidir-se per obrir un Patreon després de constatar que el programa no tenia lloc als mitjans de comunicació de masses: "Era impossible sentir-nos a gust a les plataformes convencionals. L'alternativa era llogar un estudi per hores i no perdre-hi diners, que era el nostre gran requisit". Van confiar-ho tot als seus seguidors i, si he de fer cas dels números que mouen només dos anys després, sembla normal que diguin que tot "se n'ha anat de mare". Han aconseguit tenir una militància fidel que ha generat una comunitat que els seguiria fins a la fi del món. La millor prova és que els han acompanyat al llarg de set anys per les diverses plataformes per on han passat. Juanola hi treu importància: "Per a nosaltres és més fàcil que per a d'altres perquè parlem del Barça, que tothom sap de què va, i també perquè fa molt temps que el fem". Sigui o no un cas extrapolable, s'han convertit en el millor exemple de com monetitzar un programa: "Pots començar a fer diners quan creus que el que tens entre mans té un valor de debò i un feedback remarcable, no perquè et riguin les gràcies a casa teva vol dir que sigui bo", aconsella el conductor de La Sotana. La via que han escollit ells per fer diners, a través de la fidelitat del fandom, no és l'única, però sí de les més difícils i compromeses.
Platafomes en auge
Com sempre que hi ha un sector en creixement, apareix l'interès de treure'n rendiment. És un fet que juga a favor de la butxaca dels creadors, que ha vist com programes fins ara amateurs passaven a ser professionals, directament finançats per empreses o pagats per ràdios o per les diverses plataformes de podcast que han anat apareixent els últims anys. Aquesta proliferació ha fet que aquest tipus d'espais, amb més recursos tècnics, més promoció i remunerats, dominin la llista dels més escoltats a Spotify. Actualment la gran majoria dels deu més populars estan produïts ja sigui per la mateixa Spotify, ràdios convencionals, Podimo, Podium o Radio Primavera Sound. Passa el mateix amb la catalana Ivoox, que suma la seva línia de programes propis: Ivoox originals. A recer d'aquestes plataformes hi ha podcasts tan populars com Deforme Semanal, Ciberlocutorio, Estirando el Chicle o Campamento Krypton.
Benja Villegas ha viscut un procés de professionalització diferent del de La Sotana: va començar fent un podcast autoproduït amb parella i amics, Estragos, que va passar per la Cadena Ser i va cridar l'atenció de Podimo. "Em van demanar possibles idees per fer un programa i vaig presentar l'embrió de Psycholand, un podcast de serial killers divertit i amb molta referència pop que fem l'escriptor Kiko Amat i jo", explica. Habitual dels mitjans de comunicació –treballa com a grafista a la televisió–, assimila la nova manera de professionalitzar el podcast amb la de qualsevol altre producte audiovisual: "Cada cop hi ha més opcions de vendre el teu projecte a una plataforma establerta, com amb una ràdio convencional o una tele. Tinc una idea i te la presento amb la intenció que me la compris". El mercat és fluctuant, i no tothom que fa un programa professional guanya el mateix, però la majoria de creadors que emeten en aquestes plataformes –Podimo, Radio Primavera Sound– poden rebre una forquilla d'entre 100 i 300 euros bruts per episodi.
No a qualsevol preu
Que es pugui monetitzar no vol dir que tothom ho vulgui. A Can't Play Kanter, un podcast sobre NBA amb tocs d'humor i crítica cultural i política, de moment no han pensat a provar de fer el pas tot i tenir una petita, però fidel, base de seguidors. "No ens hem plantejat mai fer carrera en el món de la ràdio, ens movem més per una vocació no acadèmica o antiestablishment. Afortunadament tots dos tenim feina estable i no ens hem vist obligats a voler viure del podcast. Sí que hem pensat fer alguna cosa demanant diners, però per després poder-la donar a alguna entitat sense ànim de lucre", explica Manel Peña, un dels responsables del programa. Membres històrics de l'escena de la música hardcore i dels fanzins de Barcelona, no acceptarien cap classe d'ingerència editorial, tot i que fer el seu espai "porta força més feina del que la gent segurament s'imagina: guions eterns, feina de postproducció...", detalla Marc Molina, l'altre 50% de Can't Play Kanter. "M'agradaria tenir més recursos, però sempre amb les nostres condicions", aclareix.
El futur del podcast sembla que anirà en la mateixa direcció que altres tipus de mitjans que van començar amb la filosofia del "fes-t'ho tu mateix" i que a poc a poc van anar posicionant-se, com els blogs d'internet. "Seguint la lògica capitalista, els petits sobreviuran amb autofinançament i els grans decidiran si volen autogestionar-se o la comoditat d'estar en un lloc on et cada dia et paren taula", explica Villegas. El que no canviarà mai per a alguns és l'esperit i la independència, que passa per sobre de tot: "No faríem res que pogués comprometre el que diem, com ho diem i, molt important, quan ho volem dir. Personalment no em veig fent una falca publicitària abans de cada programa o havent de parar per posar un anunci. Passo", conclou, taxatiu, Marc Molina.