Visca, ha arribat l'informe PISA, ja tinc algú a qui culpar

L’informe PISA és un regal que ens dona Europa perquè tothom pugui carregar les seves frustracions sobre l’espatlla desitjada. Que si l’excés de població immigrant. Que si ja no s’ensenyen els reis gots com abans i això dels projectes i les competències és per a una generació de cotó fluix i una guerra haurien d’haver passat... Els diaris de Madrid, no cal dir-ho, s’han afanyat a considerar que la immersió lingüística és responsable dels preocupants resultats a Catalunya, fins i tot quan la baixada ha estat generalitzada i la pandèmia (i la seva ressaca) s’endevina com a causa disruptiva fonamental. Quan les dades eren bones i superaven la mitjana espanyola i de l’OCDE, en canvi, miraven cap a una altra banda o, senzillament, s’oblidaven de fer l’anàlisi autonòmica. I era la mateixa immersió. No és la caverna, només, que s’abona al tir al ninot contra l’escola catalana: també El País –en plena fase virulenta, ara que Sánchez ja ha pogut ser investit– se suma a aquesta pintoresca teoria. “Un altre factor a analitzar, políticament delicat, és si existeix una relació entre la caiguda dels resultats, especialment en els de comprensió lectora, i el fet que la llengua vehicular a la comunitat autònoma sigui el català”, deixava caure la crònica del diari de Prisa, en un paràgraf altament interpretatiu.

És ben bé que tothom té un entrenador del Barça a dins, un director de TV3 i un psicopedagog que això t’ho arregla en un pim-pam. En tot cas, estic satisfet de veure tant d’interès de tants per tal de determinar les causes del desastre i rabejar-s’hi. Ara només falta veure’ls defensar solucions creïbles, avalades per experts i avaluables i, posats a imaginar –ja que demà fa anys de la mort de John Lennon–, defensar amb el mateix abrandament una major inversió en la matèria.