Violentar la intimitat d'un discapacitat pel morbo que genera

2 min

El diari Última Hora va treure una bona exclusiva: un home amb discapacitat va ser vexat i torturat a Manacor, aparentment com a part d'un joc que ell mateix havia creat. A partir d'aquí, però, la cobertura del diari té aspectes més que discutibles: han publicat les fotos d'aquestes tortures, que inclouen tatuatges de penis a la cara, cremades a la llengua, dits dels peus cosits i altres salvatjades per l'estil. Encara que hi hagi un suposat consentiment, el sol fet que el diari parli de la víctima ja hauria d'alertar sobre la necessitat de protegir la seva intimitat. I parlem d'una persona que té reconeguda una discapacitat intel·lectual del 38%, de manera que la validesa jurídica del suposat contracte escrit a mà és, com a mínim, discutible. Amb tots aquests antecedents, publicar les fotografies explícites de les tortures que va patir, o les captures de WhatsApp de la seva conversa amb un dels agressors, més que aportar informació suposen la rendibilització del morbo que genera un cas així.

La portada de l'Última hora' d'aquest diumenge

El periodisme ha d'il·luminar les situacions fotudes i, per fer-ho, un dels recursos que té és mostrar la realitat descarnada. Però, en aquest cas concret, les imatges explícites pertanyen a un àmbit de la intimitat que no s'hauria d'haver violentat. La víctima no era cap personatge públic i és evident que presenta una vulnerabilitat que s'hauria d'haver tingut en compte a l'hora de calibrar què s'ensenyava explícitament i què es limitava a la narració.

(Coda. Llegeixo al mateix diari una entrevista amb María Garau, delegada de la Falange Espanyola a Llucmajor. Un dels peus de foto diu: "No hi ha dubte que la minifaldilla li escau, sigui d'uniforme, sigui de carrer". El titular de l'entrevista era "La dona no necessita manifestar-se per ser respectada com a tal". Doncs potser una mica sí, que ho necessita.

stats