La violència policial de l'1-O, en primera persona

BarcelonaUn antiavalots salta uns quants graons i clava una puntada de peu a algú que és més avall. Una dona és empesa per les escales, cau sobre un grup de persones i, posteriorment, dos agents l’agafen pel cap i l’arrosseguen cap al carrer. Un sac de dormir taronja surt disparat per la porta. Un policia estira una noia pels cabells mentre un altre agent dona puntades de peu a la persona que intenta aguantar-la. Dues dones més són tirades de cap escales avall. El vídeo que mostra aquesta seqüència només dura 45 segons, però s’ha convertit en una de les gravacions més representatives de la brutalitat amb què la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van carregar contra els ciutadans que protegien els col·legis electorals l’1 d’octubre de l’any passat.

Les imatges van ser enregistrades pel periodista Jordi Fusté, que, com centenars de persones més, la matinada de l’1-O ja era a l’Institut Pau Claris de Barcelona per ajudar a impedir que les forces policials hi entressin i se n’enduguessin les urnes. Quan els agents hi van accedir ell era al vestíbul, al peu de l’escala, i va esquivar les càrregues. Fusté, però, es va proposar posar cara i donar veu a les persones que ocupaven aquells graons i que sí que havien sigut víctimes de la violència policial. El resultat és el documental 'La gent de l’escala', que TV3 estrenarà dilluns a les 21.55 h, coincidint amb el primer aniversari de l’1-O, en una edició especial del 'Sense ficció' que també inclourà l’emissió d’'El xoc' (i que desplaçarà excepcionalment a dimarts 'La catedral del mar').

“Vaig gravar una escena que va convertir aquelles persones en protagonistes involuntaris de l’1 d’octubre. Creia que era just que ara coneguéssim la seva història”, ha dit aquest dimecres Fusté durant la presentació del documental, produït per Minoria Absoluta. “No es tracta tant d’explicar què van viure, sinó com ho van viure. La història ja la sabem, però la manera com ells la van viure no”, remarca Francesc Escribano, que ha dirigit el treball juntament amb Fusté. Tant el director de TV3, Vicent Sanchis, com la del 'Sense ficció', Montse Armengou, recomanen que els espectadors tinguin clínexs a mà quan s’asseguin al sofà per veure un documental que desprèn una forta emotivitat.

Els directors de 'La gent de l’escala' han entrevistat 23 persones que l’1-O eren a l’IES Pau Claris. El seu relat comença abans de les cinc de la matinada, quan alguns d’ells van sortir de casa per anar a protegir el punt de votació i d'altres, que hi havien dormit, començaven a organitzar-se per quan hi arribessin els cossos policials. Entre les persones que aporten el seu testimoni hi ha perfils molt variats: joves, grans, dones, homes, catalanoparlants, castellanoparlants, un basc, un argentí, independentistes de tota la vida, d'altres de més recents i gent que no pensava votar però que va canviar d’opinió durant el dia. També s’hi ha inclòs el punt de vista de dos veïns contraris al referèndum i que no van votar però que van presenciar els fets des de fora.

Un testimoni és el de la Marta, que es va convertir en un dels símbols de l’1-O arran d’un missatge de veu que va enviar i que es va fer viral en poca estona, en què relatava com els agents li havien “trencat els dits”. Segons explica davant de la càmera, això és el que li van dir a l’ambulància que la va atendre en un primer moment, i no va ser fins a la tarda, a l’hospital, que va saber que en realitat no tenia els dits trencats. “Per a Espanya, jo vaig ser la prova de la gran mentida de l’1 d’octubre: no hi va haver referèndum i els ferits eren de mentida”, lamenta.

Els fets del Pau Claris (com els de molts altres col·legis electorals d’arreu de Catalunya) van ser enregistrats des de tots els punts de vista per desenes de telèfons mòbils. Els autors del documental han tingut accés a les gravacions d’una trentena de persones i això els ha permès sustentar en tot moment amb imatges el relat dels ciutadans.

A part de la narració dels fets que van tenir lloc l’1 d’octubre, 'La gent de l’escala' també s’interessa per les seqüeles que aquelles càrregues policials van deixar en els protagonistes. Diverses persones expliquen que durant molts dies van tenir problemes per dormir o per menjar, i la Marta assegura que encara avui rep insults, burles i amenaces. Una dona a qui els agents van tirar per les escales explica que, quan les seves filles li demanen què va passar aquell dia, els diu que la policia “es va equivocar”.

El punt de vista dels agents no queda recollit al documental, però els seus autors asseguren que van intentar que hi participessin i que els hauria “agradat” comptar també amb el seu testimoni, però que la proposta va ser rebutjada. De tota manera, Armengou remarca que 'La gent de l’escala' no és “un documental sobre gent que pensa això o allò”, sinó “sobre unes persones que es van trobar en una situació insòlita”. “Hi haurà gent que dirà que això no és la realitat”, ha admès Sanchis, però ha deixat clar que TV3 també emetria, si algú el produís, un documental en què la policia oferís el seu punt de vista sobre l’1-O. “Per a mi, seria tan important com aquest”, ha sentenciat.