Les vides ocultes darrere les ‘Emergències’

BarcelonaOn nosaltres veiem caos, dolor i por, ells hi veuen feina. Habitualment els professionals dels serveis d’emergència apareixen indirectament als informatius i només ho fan en casos especials, o bé quan ha tingut lloc una tragèdia que implica ressò mediàtic. Ara la seva mirada sobre les situacions que afronten durant les jornades laborals queda plasmada a Emergències, una sèrie documental de TV3 que recull les experiències, opinions i impressions de les persones que treballen salvant vides. Elaborada pel departament de nous formats de TV3 amb la col·laboració de Media 3.14, la producció s’estrena avui a dos quarts d’onze de la nit.

Metges, infermeres, bombers, mossos d’esquadra i tècnics d’emergències comparteixen el repte diari de lluitar contra el temps. I així es fa palès a Emergències, que mostra com els equips es mobilitzen i s’organitzen per resoldre situacions límit sense escatimar ni un segon. L’actuació dels bombers a l’incendi d’Òdena, el rescat d’un espeleòleg a la cova d’en Cuberes i els intents de l’equip d’urgències de l’Hospital Clínic per reanimar un home són algunes de les històries que apareixen a la docusèrie. Tot i això, la producció també té espai per narrar altres situacions de menys gravetat, com ara una caiguda d’una dona gran, un control de trànsit dels Mossos d’Esquadra i un naixement.

“No és un mosaic d’imatges impactants mostrades de manera aïllada, sinó un conjunt d’accions que es contextualitzen a través d’entrevistes amb els professionals”, precisa el director d’Emergències, Pol Izquierdo. Mitjançant el relat de cada protagonista, la sèrie explica per què s’actua d’una manera determinada, com es gestiona cada situació i quines prioritats prevalen davant de cada cas. La producció “combina acció i reflexió” perquè l’espectador “entengui com funcionen aquests professionals i vegi com es coordinen davant del caos i com es resol cada història”, assenyala Izquierdo. Però Emergències no només posa el focus en la feina dels equips, sinó que també es focalitza en els protagonistes darrere de l’uniforme. Ells mateixos reconeixen que són “addictes a la incertesa” i que els apassiona la seva feina perquè no saben mai amb què es trobaran. Més enllà de les històries particulars, els professionals parlen de la convivència amb els perills i amb la mort, com també de l’estrès constant al qual s’exposen cada dia i de la por d’equivocar-se. “El risc l’adoptes com una motxilla”, admet un dels bombers al primer capítol de la docusèrie.

No totes les històries d’ Emergències acaben amb un final feliç. De la mateixa manera que la docusèrie ensenya l’eufòria dels equips després de cada victòria, també mostra el desànim després d’intentar salvar una vida sense aconseguir-ho. En aquests casos el relat dels professionals ajuda a entendre com paeixen cada situació i com les gestionen una vegada han penjat la bata i tornen a casa. “Hem retratat els moments de la vida en què les persones ens sentim més fràgils. La sèrie ensenya que la bona assistència és molt important, però també ho és tenir empatia i comunicar-se amb els afectats”, assenyala Izquierdo. Les estones de descans dels professionals també queden recollides a la producció, que plasma moments quotidians en què els protagonistes es relaxen i, fins i tot, fan broma entre ells.

Emergències constarà de 13 capítols de 40 minuts. Cada episodi inclourà entre quatre i cinc històries autoconclusives, és a dir, que se solucionen en el mateix capítol. Només hi ha una història que s’allargarà durant dues entregues. Es tracta del cas de la Iratxe, una nena de sis anys que se sotmet a un trasplantament de fetge, la donant del qual és la seva mare. “Aquesta és una de les històries més emotives de la sèrie -explica Izquierdo-. Per això vam decidir que valia la pena explicar-la al llarg de dos episodis”.