‘Hogwarts Legacy’: comença un nou curs a l’escola de màgia més famosa del món
Més de 25 anys després de la publicació del primer llibre de Harry Potter, aquest febrer arriba el videojoc inspirat en el seu univers
Presentat per primera vegada el setembre del 2020, i amb el llançament ajornat un parell de vegades, el videojoc Hogwarts Legacy arriba avui per a gairebé totes les plataformes vigents. Després de mesos d'expectació –el 2022 ja va ser nominat als The Game Awards en la categoria de joc més esperat–, els usuaris per fi podran satisfer la seva curiositat. La trama és tan senzilla com efectiva: el jugador podrà crear el seu propi personatge, que serà la clau al voltant d’un “antic secret que amenaça amb destrossar el Món Màgic”.
L’aventura transcorrerà en gran part dins els murs de l’Escola de Bruixeria Hogwarts, on els jugadors podran descobrir-ne els racons i les sales secretes, però també podran endinsar-se en indrets tan misteriosos com coneguts com el Bosc Prohibit i la vila de Hogsmeade. Ens trobem davant un joc de món obert, un tipus de proposta que destaca per la llibertat de moviment del jugador a través de tots els escenaris. El joc també arribarà carregat de tot allò que els fans poden esperar del món de Harry Potter: encanteris i malediccions de tota mena; assignatures sobre màgia, bèsties fantàstiques i herbologia..., a més d'artefactes i equipacions que faran els jugadors més poderosos per afrontar nous reptes. Tot plegat, embolcallat per un sistema de presa de decisions, diàlegs i moralitat que donarà forma al viatge de l'usuari a mesura que avanci en la història.
Tampoc hi faltaran cares conegudes, com el Nick-de-poc-sense-cap i la Senyora Grassa, però sobretot hi haurà personatges nous, perquè la història se situa a finals del segle XIX, molt abans dels esdeveniments de la trama de la sèrie original de Harry Potter. És una aposta fresca i alhora arriscada per satisfer els gustos d’aquelles persones que coneixen a la perfecció tot aquest univers, però que també captivarà els nouvinguts.
Un llarg llegat de videojocs
El nom de Harry Potter va aparèixer per primera vegada el 1997, fa poc més d’un quart de segle, amb la publicació de la novel·la Harry Potter i la pedra filosofal. L’èxit assolit amb poc temps va posar la maquinària de la indústria a treballar i el 2001 van arribar la primera pel·lícula i el primer videojoc, al voltant de les mateixes aventures del Harry, el Ron, l'Hermione i companyia durant el primer curs a Hogwarts. La franquícia no va parar de créixer i tant la sèrie cinematogràfica com la dels videojocs van continuar relatant els mateixos fets que a les novel·les originals durant deu anys.
Gairebé coincidint amb el final de la saga cinematogràfica, el 2010 van aparèixer els videojocs de Lego de Harry Potter, on el jugador repetia un cop més la història dels set llibres originals, però amb el to simpàtic i característic dels blocs de construcció. Fins aleshores només hi havia hagut tres propostes més aviat tímides que no es basessin en la trama original, cosa que potser va fer que passessin una mica inadvertides. Arran de l’èxit dels primers jocs i dels pronòstics de la franquícia, Warner Bros Interactive Entertainment va decidir crear la seva pròpia distribuïdora, Portkey Games, per a tots els futurs videojocs situats al Wizarding World. Però, fins ara, la companyia només ha distribuït títols per a mòbil, el canal que més creix en la indústria del videojoc els últims anys. Destaca el Wizards Unite, l’intent ja fallit i amb els servidors tancats de portar el Harry i companyia a l’exitós format del Pokémon GO.
Són potser aquests alts i baixos el que ha fet que els fans –i no tan fans– hagin viscut amb molta expectativa el llançament del Hogwarts Legacy, que sembla voler recuperar l’esperit més genuí de Harry Potter: fer que muggles com nosaltres puguem formar part d’un Món Màgic.
Fans amb el cor dividit
El nou títol, el primer per a consoles i ordinador de Portkey Games, arriba en un moment crític per a la franquícia del nen mag. Els últims anys, l’autora dels llibres, J. K. Rowling, s'ha vist immersa en polèmiques per la seva opinió respecte a les persones transgènere. Això ha fet que gran part dels fans adoptessin una posició més crítica amb la seva obra. En un moment en què la cultura de la cancel·lació és ben present, una part dels seguidors originals de Harry Potter han arribat a demanar el boicot als seus productes, inclòs el nou videojoc.
Hogwarts Legacy, el videojoc més ambiciós de l’univers fantàstic, arriba després de l'última aposta per la pantalla gran vinculada a Harry Potter, la sèrie Bèsties fantàstiques, també esquitxada per la polèmica i amb la possibilitat que no s'acabi. L'explotació de la marca creada per J. K. Rowling, però, no sembla tenir aturador: HBO Max –la plataforma que ja va fer l'especial nostàlgic Harry Potter 20è aniversari. Retorn a Hogwarts– en prepara una nova sèrie, un mitjà en què Harry Potter encara no s'havia aventurat. Amb 25 anys a l’esquena, el futur del Món Màgic és més incert –i obert– que mai.
- Gènere: rol d’acció (ARPG) en món obert
- Plataformes: PC, PS5, Xbox Series X|S (10 de febrer); PS4, Xbox One (5 de maig); Nintendo Switch (14 de novembre)
- Classificació: +12
- Desenvolupador: Avalanche Software
- Distribuïdor: Portkey Games (Warner Bros)
- És un títol que encantarà a qualsevol fan de Harry Potter. L'ambientació del món és increïble, però en especial en tota l'escola de Hogwarts.
- Els encanteris són divertits i interessants i el combat és accessible i entretingut, però acaba sent una mica repetitiu, sobretot perquè la varietat d'enemics és escassa.
- Volar amb escombra és una sensació molt plaent, tot i la falta de Quidditch.
- El sistema d'equipament és força banal i tediós, sense profunditat ni gaires decisions reals. Hi ha molt marge de millora si es volen incorporar trets de rol. En general, sembla que hi ha massa gestió de recursos en algunes facetes del joc que no encaixen amb el títol.
- El títol perd una mica de màgia cap al final, quan la llista de tasques sembla interminable i repetitiva. També la trama, que pot resultar interessant al situar-se en una època antiga, acaba passant desapercebuda en el format de món obert.