‘Resident Evil 4 remake’: reneix un clàssic dels videojocs

Resident Evil és d’aquestes franquícies amb tant recorregut que poca gent no n’ha sentit mai a parlar. Hi haurà qui pensi primer en la llarga llista de pel·lícules protagonitzades per Milla Jovovich, que tenen ben poc a veure amb els jocs originals més enllà de la premissa de la corporació Umbrella, el virus i els zombis. A algú li deu sonar la recent adaptació de Netflix en format sèrie, que no gaudeix de la mateixa longevitat perquè va ser cancel·lada després d’una sola temporada. Però, originalment, hi ha una saga de videojocs amb presència pròpia i amb més d’una desena de títols publicats, que ha sabut reciclar-se i adaptar-se al pas temps. Una mostra d'això és el llançament aquest divendres de Resident Evil 4 remake.

L'any 1996 el primer Resident Evil, de la japonesa Capcom, també responsable de grans franquícies com Monster Hunter, Street Fighter o Mega Man, va iniciar l’època daurada del gènere survival horror. La saga va continuar amb noves entregues no sempre directament vinculades amb la trama però sempre dins el mateix univers. Anys més tard, el 2005, es va publicar Resident Evil 4, que va afegir l’acció a la barreja de terror i supervivència. La càmera més dinàmica i en tercera persona, juntament amb altres noves mecàniques, van catapultar la jugabilitat del títol i es va convertir en un clàssic.

La història arrenca amb la missió de rescat d’Ashley Graham, filla del president dels EUA, que ha estat segrestada per una secta violenta. El jugador controla l'agent especial Leon S. Kennedy, que és enviat a l’Espanya rural per investigar sobre el misteriós cas. Uns dels enemics seran els camperols, que tornaran a increpar el protagonista amb les seves clàssiques frases i que seran més espavilats que els morts vivents –“Detrás de ti, imbécil!”–. El títol amaga moltes més sorpreses terrorífiques i es pot gaudir sense haver jugat a altres jocs de la saga.

L’era dels ‘remakes’

La nostàlgia ven, això és un fet. Només cal fixar-se en les sagues cinematogràfiques que sembla que no morin mai i la corrua de seqüeles o remakes d’antics films, com per exemple el cas dels clàssics d’animació refets amb actors reals. També podríem incloure-hi els reboots (reinicis) o els spin-offs (ampliacions o històries paral·leles). En el món de l’entreteniment hi ha certa tendència a proposar menys idees originals i a estirar el fil d’allò que l’audiència ja coneix i, òbviament, els videojocs no hi són immunes.

En la indústria dels videojocs és una pràctica habitual reviure clàssics, i últimament també sembla més habitual que mai. La principal raó és l’evolució de la tecnologia, ja que les noves consoles o equips informàtics permeten obres més complexes. També són jocs més fàcils de desenvolupar, perquè una part de la feina ja està feta i, finalment, les empreses ja s’imaginen com pot reaccionar l’audiència i treballen amb apostes segures. Capcom publica Resident Evil 4 remake sabent que l’original és considerat el millor joc de la franquícia i que el públic té ganes de rejugar-lo o de descobrir-lo per primera vegada. En conclusió, reneix una obra mestra que ben segur serà un dels millors títols de l’any.

Nivell extra! En aquest vídeo podeu veure una comparativa del Resident Evil 4 original i el seu remake. El que més salta a la vista és l’actualització gràfica, però s’hi poden veure els paral·lelismes dels escenaris i els personatges.