‘Neva’, la nova joia del videojoc català

Després del triomf de Gris, que ja ha assolit els tres milions de còpies venudes a tot el món, i un període de reflexió i tranquil·litat, Nomada Studio ha estat gairebé quatre anys treballant en el seu nou projecte. Neva es va anunciar fa poc més d’un any, però es va presentar recentment a Barcelona, seu de l’estudi, on es va confirmar que l'editor del títol seria Devolver Digital, un segell de qualitat que ja havia publicat Gris. El títol també es va deixar veure –i provar– a la fira IndieDevDay, on va generar llargues cues entre els jugadors que l’esperaven amb moltes ganes. Neva estarà disponible a partir d'aquest dimarts per a la majoria de plataformes.

Neva és una carta d’amor als fills i les filles, als pares i les mares, i al planeta. La idea del títol neix sota la premissa de la paternitat, una etapa vital que el director creatiu i premi Nacional de Cultura Conrad Roset havia experimentat abans del desenvolupament del joc. Fet juntament amb els cofundadors de l’estudi Roger Mendoza, productor, i Adrian Cuevas, director tècnic, també es van deixar influenciar pels problemes ambientals que pateix la Terra a causa de la interferència humana. El joc explora aquests temes a través de la història d’una jove guerrera i del seu vincle vital amb una cadell de llop, amb la qual comparteix una aventura en un món en decadència.

Un viatge emocional

Neva s’estructura en capítols que avancen segons les estacions de l’any, fet que fa que tant els paisatges com la paleta cromàtica evolucionin. Però aquests no són els únics elements que canvien, ja que la Neva, la lloba que acompanya l’Alba, la protagonista, anirà fent-se gran a mesura que passi el temps. La Neva comença sent una petita cria que s’ha de vigilar i acompanyar. Després, l’adolescència la porta a ser un animal més rebel i a mesura que creix es torna més responsable i neix la idea de l’emancipació. El joc explora aquesta relació i la seva evolució en el temps a través de les mecàniques jugables però també amb molts detalls com animacions i sons que aconsegueixen transmetre el vincle i l’afectivitat al jugador. Com a detall curiós per entendre la profunditat d’aquesta relació, dins el joc hi ha fins a 449 variacions d’àudios en què la protagonista crida la Neva amb diferent tonalitat o sentiment.

El joc tampoc seria el mateix sense la música de Berlinist, el grup –també instal·lat a la capital catalana– que ja va participar en el primer títol de l’estudi. La seva música atmosfèrica acompanya les il·lustracions de Conrad Roset i els paratges naturals que travessen l’Alba i la Neva amb una simbiosi perfecta. A part dels temes que tracta, Neva es diferencia de l’opera prima de l’estudi perquè inclou mecàniques de combat. Tot i no ser l’element més important, aquests enfrontaments ajuden a enfortir l’enllaç del jugador amb la lloba i a materialitzar la defensa d’un ésser estimat i la lluita de la protagonista contra l’energia fosca que intenta destruir el món que coneix. Basant-se en la resta de similituds, però, els desenvolupadors van fer broma com si el nou títol fos com un “Gris amb espasa”.

Una pel·lícula d’animació

El joc es podria considerar una obra d’art en moviment gràcies a una direcció d’art exquisida i a la fluïdesa de la trama. De fet, els seus creadors destaquen que tot el joc està plasmat en storyboards i es treballa d’una forma similar a les pel·lícules d’animació, definint cada escena i plànol amb què es trobarà el jugador. Això permet explicar una història lineal d’inici a final i pautar-ne el ritme amb unes mecàniques de joc prou senzilles. De fet, és també gràcies a una interfície molt mínima com aconsegueixen que qualsevol captura de pantalla del joc pugui ser un bonic pòster digne de ser penjat al menjador de casa.

El títol ofereix el mode aventura, una experiència plaent i un repte equilibrat per a la majoria de jugadors, i el mode història, que evita la possibilitat de morir i facilita les seccions de plataformes, entre altres, perquè qualsevol jugador pugui experimentar la seva història sense entrebancs. Neva ofereix una experiència d'unes 5 hores aproximadament, segons l’estona que el jugador dediqui a explorar els seus paisatges, a desbloquejar els col·leccionables opcionals o simplement a fer carícies a la Neva.

Ja hi hem jugat!

Ens ha agradat...

• La cura i la feina de tot l’apartat artístic: gràfics, música, interfície, àudio, etc. Tot el que entra pels ulls i per les orelles, per molt obvi que sembli, es nota cuidat fins a l’últim detall.
• La jugabilitat i mecàniques polides que fan que en certs moments puguis oblidar inclús que estàs jugant, de tan fluid i natural que se sent tot plegat.

No ens ha agradat...

• Tot i que el que és bo, si és breu, molt millor, a vegades hi ha trams que es fan un pèl curts i s'agrairia poder explorar més el paisatge o indagar en alguna mecànica.
• Que no inclogui el català de sortida, tot i que han assegurat que arribarà aviat. Malgrat que el joc no té diàlegs i només condiciona els menús, seria una declaració d’intencions en pro de la llengua igual que ho va ser aparèixer parlant en català davant de tot el món en un esdeveniment de Nintendo aquest agost.

És per a tu si...

• Busques una experiència sensorial i emotiva, l’obra és capaç de transmetre molt amb el que aparenta ser molt poc. Inclús si no ets un jugador habitual de videojocs, amb els modes d'accessibilitat tothom pot gaudir del títol.
• Ets un aficionat dels jocs indies o ja et va commoure Gris. Altres inspiracions dels creadors són el títols Inside i The Last Guardian, així com la fantàstica pel·lícula de Studio Ghibli La princesa Mononoke.

No és per a tu si...

• Esperes trobar-te un joc de caràcter convencional. L’obra aposta molt pel menys és més en tots els sentits, i deixa només l’essencial per poder explicar la història que vol.
• Pateixes ecoansietat. El món de Neva mostra una natura en estat de decadència i, tot i que l’energia fosca del joc és “impersonal”, és fàcil trobar paral·lelismes amb el món real.

[Codi cedit per Devolver Digital / Cosmocover i provat en PS5]