‘Dragon’s Dogma II’: mai es pot saber on acabarà l’aventura

Aviat farà quatre mesos que Capcom va publicar la seqüela del seu videojoc de fantasia medieval, que va coincidir amb altres grans llançaments. Aprofitem que el joc va assolir els 3 milions d’unitats venudes a finals de maig i que apunta a ser un dels grans títols de l’any per fer un repàs a la proposta de la companyia responsable de Resident Evil o Street Fighter. El director Hideaki Itsuno concentra en aquesta nova entrega tot el que volia per al debut de la saga el 2012 però que la tecnologia del moment no li va permetre fer. Gràcies al motor RE i al hardware actual s’eleva la qualitat visual i les possibilitats jugables per crear un món viu i ple de detalls per explorar.

Dragon’s Dogma II és un joc de rol d’acció en tercera persona, i per a un sol jugador, que s’ubica en un món de fantasia medieval enmig d’un conflicte geopolític entre dues faccions: els humans, a Vermund, i els beastren, una espècie de felins humanoides, a Battahl. El jugador encarna l’Arisen, un protagonista que és escollit per un drac per complir el destí de posar fi a la seva vida, com ell mateix diu poc després de començar l’aventura: "Alça’t, Arisen, i derrota’m, segons el dogma d’aquest món". Aquest metajoc, juntament amb una trama vinculada al destí de l’heroi, acompanyen el jugador en una proposta continuista de la saga però que refina molts dels aspectes que van fer que Dragon’s Dogma i la seva expansió, Dark Arisen, es convertissin en jocs de culte.

Una companyia molt viva

L’Arisen mai està sol durant la seva aventura. Els misteriosos éssers anomenats peons formen el grup del jugador i es converteixen en els companys de viatge que complementen l’heroi i lluiten braç a braç amb ell sense dubtar. Un d’aquests, el peó principal, es pot personalitzar tant com el mateix Arisen perquè cada jugador doni forma al duo protagonista en un dels creadors de personatges més complets de la història. Els altres dos peons, que tanquen el grup de quatre, aniran canviant segons avanci la història, però sempre seran peons principals d’altres jugadors que es poden contractar a través de l’anomenada escletxa entre els mons. Amb això, Capcom aconsegueix una espècie de dinàmica de joc en línia i comunitat dins d’un joc per a un sol jugador.

Els peons seran una companyia molt viva al llarg del camí, no només lluitant al costat de l’Arisen i responent a les seves ordres. El jugador rebrà consells durant l’aventura, així com informació rellevant que els peons hagin viscut en els seus corresponents mons, com una pista sobre un tresor o la ubicació d’algun personatge vinculat a una missió. El sistema està molt ben implementat i fa que els aliats se sentin molt vius i, per tant, que l’usuari mai se senti sol durant la seva aventura i creï un vincle amb la resta de personatges.

Una aventura èpica

Un detall molt sorprenent de Dragon’s Dogma II és la capacitat que té per fer que mai es pugui saber on acabarà l’aventura quan agafes el comandament. En un món obert i amb una narrativa emergent, el jugador tria el seu camí i decideix en el moment com superar els obstacles. El joc incita a l’exploració mitjançant diverses mecàniques, com un cicle de dia i nit que obliga el jugador a descansar per no limitar la salut màxima dels herois o trobar-se enemics més perillosos en la foscor. Un altre aspecte important és gestionar l’inventari, per evitar que es facin malbé els aliments peribles o que un personatge no carregui massa pes i tingui el moviment reduït. També el fet de limitar les opcions de viatge ràpid, una mecànica molt estesa en els jocs de món obert, fa que d’una forma orgànica, recórrer camins, travessar boscos i descobrir coves al costat dels peons siguin un dels moments més immersius del conjunt de l’experiència.

Però no podem oblidar l’aspecte clau que eleva l’èpica del títol pels núvols: els enfrontaments contra els monstres. Des de trols i gólems fins a grius o dracs, hi ha tots els monstres mitològics clàssics de la fantasia medieval representats d’una forma crua i realista. Gràcies a les vocacions dels personatges podrem enfrontar-nos a les criatures amb espasa i escut, arc i fletxa, o encanteris espectaculars, entre moltes altres opcions. Formar un grup que es complementi i utilitzar estratègies intel·ligents i creatives serà necessari per triomfar. Potser si el jugador escolta els peons, aquests li donaran algun bon consell per no acabar esclafat en la pròxima batalla.

Ja hi hem jugat!

Ens ha agradat...

• Les vocacions, sovint conegudes en altres jocs de rol com a classes, tenen una identitat molt ben definida i transmeten una experiència molt diferent entre elles. Un punt a favor és que l’Arisen pugui utilitzar-les totes i vagi canviant durant una mateixa partida.
• Els combats contra els monstres! El joc adquireix una èpica increïble amb els mètodes poc ortodoxos i sobretot divertits d’eliminar-los: treballant en grup per fer-los caure o enfilant-se al seu llom per poder atacar els seus punts dèbils.

No ens ha agradat...

• La poca varietat d’enemics. El joc fa cert èmfasi en el combat i es pot arribar a sentir que matem una vegada i una altra el mateix tipus d’enemic. ¿Hem dit, per això, que els combats són molt èpics?
• El joc és una mica massa críptic. Tot i que sigui una decisió de disseny i funcioni en certes parts del joc, pot fer que alguns jugadors se sentin massa perduts i inclús arribin al final del joc i es trobin amb els crèdits de manera sobtada i poc orgànica.

És per a tu si...

• Et va agradar Dragon’s Dogma. Molta gent diu que el primer tenia coses millors, però l’experiència amb els gràfics actuals és brutal, i hi ha rumors que el joc també traurà una expansió que pot acabar d'arrodonir el títol. Tot i això, no cal haver jugat al primer per començar el segon.
• T’agraden els jocs de rol complexos i ets un habitual de la fantasia medieval. Els seus creadors s’inspiren en El senyor dels anells i els llibres de Tria la teva aventura.

No és per a tu si...

• Prefereixes que els teus companys d’aventura siguin persones de veritat. Els peons fan molta companyia i els acabes agafant molt d'afecte, però no deixen de ser píxels amb un codi de programació al darrere.
• No et ve de gust endinsar-te en un món obert molt misteriós, ple de secrets i trames recaragolades. És d’aquests jocs que, si el vols experimentar d’una forma plena, acabaràs necessitant ajuda externa.

[Codi cedit per Capcom i provat en PS5]