Victòria Frederica i les noves formes de la reialesa
Divendres, la neboda del rei Felip VI va debutar a la televisió amb el reality El desafío d’Antena3. És un programa produït per Pablo Motos on un elenc de famosos superen proves de gran dificultat tècnica o física. A cada gala, cada un dels participants assumeix un repte per al qual s’ha preparat tota la setmana i l’ha de superar davant de l’audiència. El guanyador final de la temporada s’emporta trenta mil euros i un cotxe, a part dels diners que es puguin embutxacar a cada emissió. Victòria Frederica de Marichalar i de Borbó, filla de la infanta Elena, va debutar amb la prova d’apnea, submergint-se en un contenidor d’aigua per aguantar el màxim temps possible sense respirar. La neboda del rei és influencer de professió i utilitza les xarxes socials per publicitar marques i esdeveniments. La seva presència a El desafío és una altra manera d’ampliar horitzons en la construcció de la seva pròpia imatge. L’interès és vendre un rol de resiliència i intrepidesa, segurament per trencar amb la idea de vida contemplativa dels acoblats a la monarquia. Decebuda pel minut i trenta-vuit segons que va aguantar sense respirar, va contestar que el que volia era que la gent veiés “cómo soy de verdad y no lo que se ve en las pantallas, que no es real”. Caldria concretar millor què és el que Victòria Frederica entén per allò que és veritat de la seva persona i allò que es veu a les pantalles i que ella mateixa s’encarrega de fabricar. En tot cas, com tants altres representants de l’aristocràcia i la monarquia amb situació d’ociositat, necessiten vendre el concepte d’autenticitat, el requisit per perpetuar-se. El príncep Harry i Meghan Markle han utilitzat el gènere documental i Netflix com a aparador d’una nova vida aparentment més lliure. O Estefania de Mònaco, en el seu moment, va voler engegar una carrera musical per construir un objectiu de vida que anés més enllà de la representació simbòlica d’un càrrec. Al Regne Unit, el gendre de la princesa Anna, Mike Tindall, també va participar en el reality de supervivència I’m a celebrity... Get me out of there!, on aprofitava per explicar anècdotes amb la seva reial sogra.
Segurament, a la pregunta de per què ho fan, apel·larien també a aquesta idea de veritat sobre ells mateixos.
Durant el Renaixement, per exemple, les monarquies i l’aristocràcia es representaven a través de grans obres d’art, pintures a l’oli, que plasmaven el seu poder i la seva autoritat. Ara, superades les revistes del cor, aquests personatges troben en els realities i les intervencions mediàtiques aquesta falsa autenticitat. Falsa perquè és una recreació artificial d’allò que aspiren a exhibir: el seu poder. “Te lo has currao, joder!”, li deia l’entrenador quan va sortir de la peixera acompanyada de música èpica. El suport ha canviat, però la finalitat és la mateixa. Ja no necessiten un artista virtuós que els pinti a l’oli. Ara els cal un productor que els hi faci un espectacle a mida per continuar esculpint la imatge d’una monarquia que fingeix ser més propera a la gent, però que necessita que recordem el seu estatus.
