La victòria d’Israel en el camp de batalla del relat

A mesura que una guerra avança i el guanyador va consolidant les seves posicions, també aconsegueix modificar el relat i imposar la seva macrovisió. Israel consuma el seu genocidi davant la mirada cansada dels lectors, que pel sinistre efecte de la roda de l’actualitat incessant acaben destinant la seva atenció a altres barris informatius, sovint més amables. I el que a l’inici del conflicte semblava extrem, a hores d'ara ja està revestit de la tediosa pàtina de normalitat. Això explica, per exemple, titulars com aquest de The Spectator: “L’exèrcit d’Israel s’ha retirat del sud del Líban, excepte de cinc punts estratègics”. És pura lògica grouchomarxista: tot en vostè em recorda a vostè, excepte vostè. Israel no es retira del petit país perquè manté dotacions en cinc llocs, que a més són estratègics, però el titular gira el sentit de tot plegat com un mitjó. I no és qüestió només d’assumir el punt de vista. El New York Times, sobre el mateix text, titulava: “Israel assegura que mantindrà les tropes «temporalment» en cinc punts del Líban”. La frase peca d’eufemitis, ja que mantenir les tropes, per molt que sigui una mesura temporal, no deixa de ser una ocupació d’un país sobirà. Aquesta gota xinesa va caient sobre el subconscient del lector i, al final, el relat del vencedor acaba penetrant en la consciència, fins i tot dels escrivans.

Aclariment sobre Bea Talegón

En un Pareu màquines anterior consignava un titular d’El Mundo on s’explicava que Bea Talegón havia estat condemnada per difamació. Tanmateix, l’afectada va dur el cas al Suprem, que va revocar la sentència imposada inicialment pel jutjat de primera instància. És just, doncs, consignar aquesta actualització, ja que aquella pena va quedar sense efecte.