“No m’intimiden les crítiques: vinc a exercir amb tota l’energia que pugui”

BarcelonaAmb el càrrec com aquell qui diu per estrenar, encara dubta sobre si la porta de l'àrea de direcció de TV3 s'obre empenyent o estirant. Serà l'únic cop que el veuré vacil·lar en tota l'hora d'entrevista: Vicent Sanchis traspua determinació i es nota que s'ha proposat sacsejar la televisió per mirar de revertir la caiguda lliure en audiència del canal, que l'ha enviat del lideratge a la tercera posició. Polemista vehement, no pot evitar respondre sovint a l'atac. Però assegura ser conscient dels equilibris que ha de guardar dins la casa.

Arriba al càrrec després d'un mandat curt, de tretze mesos, del seu predecessor. Quins consells li ha donat?

Consells no, però posar-se a la meva disposició, sí.

I avisos?

Com que acabo d'aterrar, tot just estic situant-me i començant a mirar. Però, avisos, com “ara et diré quines mines no has de trepitjar”, no. Senzillament m'ha dit que, en cas de qualsevol dubte, li telefoni. Que és el que diré jo a qui em succeeixi.

Ha començat a mirar, diu. El que ha vist, li agrada?

Algunes coses sí, algunes coses no.

Comencem per les que sí.

Molta gent diu que la gent d'aquesta casa està molt cremada, que el nivell d'edat de TV3 ha avançat i que la gent una miqueta més gran està cansada. Doncs potser m'equivoco profundament, però el que he vist és que hi ha gent que té moltes ganes. I que és veritat que la cadena ha perdut el lideratge, però els professionals aspiren a recuperar-lo.

I les que no?

S'han generat una sèrie d'inèrcies que no m'atreviria a dir que són de funció pública, però que no funcionen quan es tracta de competir amb gent que està molt viva. ¿Entén la gent que competim contra televisions privades espanyoles que no tenen escrúpols per anar a totes? TV3, com a televisió en català, té una missió primordial: assolir una gran audiència per influir –en la millor accepció del terme– en la societat. I hi ha una gent que s'ha acostumat a unes inèrcies que venen del passat i no reflecteixen el moment present.

¿Entén que la plantilla hagi censurat el seu nomenament? Va deixar escrit en un article que calia alleugerir l'estructura de TV3.

Jo he fet molts articles, sobre TV3, perquè he treballat en aquesta casa. Per tant, la plantilla també soc jo. Ho he preguntat alguna vegada als treballadors: ¿quants anys cal treballar a TV3 per poder-se considerar plantilla? Jo soc plantilla, per cert, que mai he volgut anar-me'n d'aquí amb una excedència, i que he treballat un any a informatius i tres més a programes. Per tant, la plantilla hauria d'entendre que allò que pensem la gent que hem passat per aquí és tan legítim com el que pensa la plantilla actual.

Quants treballadors hauria de tenir, en tot cas?

No és que pensi que aquí hi sobra gent. Però el món audiovisual i les noves tecnologies ho han canviat tot. Ens podem trobar, en el futur, que el mitjà líder tingui un 4% d'audiència i que calgui decidir si amb això es poden aguantar segons quines estructures. No em correspon a mi decidir l'estructura de la casa, però algú s'hauria de plantejar què quan les audiències estiguin més fragmentades i baixi la publicitat. Però si és anatema dir-ho, m'ho callo. A mi no m'han cridat per fer això.

Ha esmentat les inèrcies de funció pública. Des de la direcció de la CCMA es va voler equiparar els salaris a un altre estament de la funció pública. Això seria raonable?

No. Això entenc que és un exemple que es va posar, en un moment de certa tensió. El que hem d'entendre és que hi ha prioritats. I que quan algú demana més recursos per a la televisió de Catalunya, la sanitat catalana també demana més recursos. I hi ha una sensibilitat social que condiciona les prioritats, així que no sé amb qui estaria més jo al costat.

Assumeix doncs que l'audiència de TV3 seguirà baixant?

No! De cap manera! Ho farà a la llarga? Esclar. I és lògic. Vostè creu que l'oferta es quedarà tal com està o que encara n'hi haurà més?

Crec que TV3 té espai de creixement que ha deixat escapar, al marge del nombre d'operadors en competència.

Té espai a curt termini i aquest és un dels meus desafiaments professionals més importants. Però ¿la televisió d'aquí cinc o deu anys es continuarà mirant en pantalla convencional? Segur que augmentarà l'oferta en altres suports.

Però això afecta totes les televisions i TV3 ha perdut posicions no només absolutes, sinó també relatives.

Evidentment! Però som servei públic i tenim estructures més lentes. I els altres fan allò que els dona la gana, aquesta és la gran diferència.

Ho han fet sempre el que els dona la gana i TV3, tanmateix havia liderat els últims anys.

Fa quinze anys es liderava amb el 21% i ara s'establiria en l'11%. Aspirem a cobrir-lo? Sí. Ara bé, ¿d'aquí cinc o deu anys serà el 5%? Segurament sí, i llavors haurem de repensar el model. Qui no ho faci, serà desbordat pels temps.

Durant els últims mesos, Jaume Peral va estar treballant en la reformulació integral de la graella. Assumeix la seva diagnosi?

Jo no puc venir i començar de zero, ja m'agradaria. Assumeixo els condicionaments amb els quals va treballar, que són els meus.

I les mateixes solucions que s'estaven treballant?

No. Si no, no m'haurien posat a mi. Cadascú té les seves receptes. En aquesta casa, i no es deu al senyor Peral sinó a inèrcies, hi havia una certa resignació: quan un programa no funcionava, s'esperava a la temporada següent per canviar-lo. Ara no serà així. Ha d'haver-hi molta més agilitat i rapidesa en els moviments de la graella.

Qui pagarà els espais que no s'emetin? A TV3 no li sobren precisament recursos per guardar programes al calaix.

Qui paga, en una tele privada, els que no s'emeten? El canal: assimila aquest fracàs i això va en detriment de la credibilitat del director que hi ha en aquella casa; posa un altre programa, funciona i ja està. Però a TV3 si no funcionen es queden.

Insisteixo, qui el pagarà? A TV3 no li sobren precisament recursos per comprar programes.

D'acord, però si un programa que no funciona es queda... és millor o pitjor, a la graella? I si, quedant-se, impedeix que TV3 sigui líder d'audiència, ¿qui ho paga? Què és millor pagar, una retirada a temps per aconseguir millor audiència i publicitat o el perjudici de mantenir-lo perquè ha costat diners? Estic convençut que costa més no fer-ho.

Es contractaran mitges temporades?

En els moments que vivim és molt imprudent contractar temporades de 12 o 13 episodis, tot i que fer-ho així abarateix costos. Sempre és més fàcil cancel·lar una producció interna, perquè podem rectificar sense involucrar-hi un tercer. Ara bé, si hi involucrem un tercer, les condicions en què ha de treballar han de ser una mica més exigents. I potser podrem gastar una mica més en la inversió inicial. Però si no funciona, s'ha de poder substituir.

Cinc exdirectius de la Corporació s'han pronunciat aquesta setmana...

Només cinc?

Li semblen pocs?

Quants exdirectius hi ha a la Corporació?

Home...

Quins són els cinc?

Doncs un de posat pels socialistes, dos pels convergents, dos d'Esquerra...

No, no, els noms. En tot cas, la pregunta és quants exdirectius hi ha?

Molts. O massa, fins i tot: la mitjana de relleus està en uns tres anys. Difícil fer plantejaments a llarg termini, així.

S'està entrevistant a vostè mateix.

M'ha fet una pregunta. I vostè ha recuperat el barret de periodista.

I vostè ha picat. En tot cas, hi ha molts exdirectius. I només una petita quantitat d'aquesta gent ha fet un manifest. Ara hi entrarem, però, d'entrada, no ho desproporcionem! Perquè no és una quantitat determinant. Seguim, ¿què demanen? Digui-m'ho vostè.

Dues coses. Més recursos...

...jo també.

I la despolitització.

Què vol dir això?

Doncs que el nomenament de càrrecs...

Ja. Ells com ho feien?

Depèn...

No. Pregunto: ells com ho feien?

Doncs no és el mateix el cas de Jaume Ferrús que el d'Enric Marín.

D'acord, d'acord. Però, ¿les crítiques que es feien aleshores eren les mateixes que ara?

Segurament.

Doncs vol dir que no hem sigut capaços de trobar la fórmula. I vol dir que aquesta gent, quan eren en aquesta casa, transigien amb la fórmula legal. I ho feien perquè, en definitiva, era allò que emanava del Parlament.

Vostè està còmode amb aquesta fórmula?

Jo, personalment? I tant! Molt!

No sigui tan emfàtic, que encara semblarà que...

És que no hi ha una fórmula perfecta. I hi ha gent que fa trampa i pensa “com que no és dels meus, me'l carrego”. Podem deixar de ser tan corrosius? Jo he vingut aquí i a molta gent no li agradarà. Però això diu dues coses que no estan malament: que TV3 és encara important i que el nou director no és una ameba. Jo no deixo indiferent. Tinc un cert caràcter, però accepto les crítiques. No és allò de 'si ladran, cabalgamos', és més aviat 'si els pica, que pelin fulla'.

No se sent deslegitimat, pel fet que el Parlament ha reprovat el seu nomenament?

No em sento a gust, no em sento còmode. Però la legitimació correspon a la instància que fa el nomenament, que és el consell de govern de la Corporació. I no queda clar què vol dir que el Parlament faci un retret a una instància que depèn d'ell i que alhora té autonomia. Una reprovació parlamentària a una contractació laboral és una història difícil d'explicar. Ara bé, el consell té sempre a disposició el meu càrrec, que no és ni vitalici ni hereditari. Són ells els que han de prendre una sèrie de decisions.

Ve a manar?

I tant. Dins dels equilibris que marca el funcionament intern d'aquesta casa, esclar. No m'intimidaran les crítiques: vinc a exercir el meu paper amb tota l'energia que pugui. Alguns periodistes han escrit coses de mi que davant meu no ho dirien així, perquè ens coneixem i no serien tan corrosius. Jo soc el nou director de Televisió de Catalunya, però el que penso importa poc. Si ells pensen que importa molt, vol dir que ells pensen que jo soc com ells.

Abans ha dit: “si aquest no és dels meus”. Evidencia un marc mental en què la gent és d'uns o els altres.

Jo no estic en aquest marc mental.

No es considera, doncs, ni d'uns ni d'altres?

Qui diu que no té cap ideologia, i que és objectiu i angelical, menteix. Tothom té la seva manera d'entendre el món. Jo estic aquí fruit d'unes majories que hi ha en el consell de govern de la Corporació. Si guanya la CUP, ¿farà un concurs internacional per veure el millor professional del món i no intentarà aplicar el model que ella considera que és legítim per a la societat, i pel qual l'han votat? Hi ha unes línies directrius que marca la gent per majoria quan vota. I a qui no li agradi... que guanyi les eleccions. Algú em critica la capacitat professional?

Sí. Ho va fer el diputat David Pérez, del PSC, en seu parlamentària. El va acusar d'enfonsar – paraules seves– l''Avui' i 'El Observador'.

Si algú vol saber, què pregunti a la gent que treballava a 'El Observador'. O llegeixin el llibre de Maria Favà sobre la història de l''Avui'.

Li preguntava si venia a manar perquè la capacitat de decisió s'ha anat desplaçant de la direcció de la televisió fins al consell de govern. Té prou atribucions per redreçar TV3?

Si no, no hauria vingut.

El seu nom ja havia sonat anteriorment com a director de TV3, però la primera oferta en ferm, en aquest cas, li arriba un mes abans que s'executi...

Això no és del tot cert. En un moment determinat, em sondegen: una conversa informal. La primera conversa seriosa no arriba fins dissabte: tres dies abans que em nomenin.

Explicat així, més que una oferta, sembla un atracament.

Home, és que hi va haver una dimissió.

Va imposar alguna condició, abans d'acceptar amb tant poc temps de marge?

Vaig pensar que, després de 40 anys de fer periodisme, si em venien a cridar era perquè ja sabien com soc. No em calen condicions: compren el personatge. Si esperen una cosa que no vulgui o pugui fer, senzillament no la faré. Ara, sé que les desconfiances no les esvairé totes. Ni ganes, perquè hi ha gent que mai de la vida els convenceràs de res. Però hi ha línies que no traspasso mai.

Com ara?

La de la meva honestedat professional. Ja soc massa vell per traspassar-la.

Parlem dels informatius, tradicional joia de la corona de la casa. Encara funcionen o hi ha senyals d'alarma?

En el cas dels informatius diaris, no hi ha motius per a l'alarma. Bé, n'hi ha un que és indirecte i val la pena explicar: si a un informatiu li arriba una audiència disminuïda l'haurà de recuperar i haurà de treballar molt més que si li arribés en condicions.

Es refereix, suposo, al concurs 'Tot o res', que ahir va deixar un 4,3% d'audiència al 'Telenotícies vespre', mentre que el 'Pasapalabra' de Telecinco va marcar un 18,6%.

És exactament això. Per tant, 'Tot o res' s'ha de revisar, immediatament.

Què vol dir “revisar”?

Que o es canvia i funciona o es treu de la graella.

I pel que fa als informatius no diaris?

No estan en el seu millor moment. Si fas un 'Sense ficció' i no funciona, vol dir que has de triar un documental millor. Però, si no funcionen sostingudament, has de preguntar-te què passa. Potser el públic està demanant més entreteniment.

Aquests dies ha posat diverses vegades l'èmfasi en l'entreteniment. Però vostè és periodista, el cap de programes és periodista, el cap d'entreteniment és periodista i la cap d'antena, també. ¿No hi falta gent de l'altra banda, en aquest organigrama?

Jo vaig fer un programa al canal 33 fa anys que ho rebentava i que es va convertir en una referència. Què té a veure que jo sigui periodista amb fer un bon programa cultural potent? Som eclèctics, els periodistes. Som els millors contertulians, no? Doncs hem de ser també capaços de fer un bon entreteniment.

No dubto de les vàlues individuals. Però hi ha coneixements específics que...

En televisió, amic meu, no hi ha coneixements específics. Hi ha la fórmula màgica prova i error, prova i error... fins que arriba la de prova i encert. Qui digui "Jo aquesta l'encerto, que en sé més que ningú", en quatre dies haurà d'agafar la caixa de cartró i anar-se'n.

Creu que caldria separar el canal 33 del Super3?

La primera prioritat és que TV3 torni a ser la líder dels canals generalistes. Si mires els altres canals, penses: "Aquesta gent es queda sense recursos". I és la cosa més dura que em toca fer a mi. I són canals que fan una bona proposta amb 10 vegades menys recursos que els seus competidors. Miraré què hi podem fer, però és una de les coses més complicades. Allà on no arribin els diners, hi haurà d'arribar la intel·ligència. Sé que amb això no n'hi ha prou. Però què fem? ¿Anem a plorar a un raconet o persistim? Doncs persistirem. De cara al present immediat, només puc mantenir-los. I demanar-los una mica més de risc i imaginació.

TV3 és independentista?

No.

Se l'acusa d'això des de diverses instàncies.

Se l'acusa d'haver matat Viriat. TVE és espanyola? Sí. TV3 és catalana? Sí.

TVE és espanyolista?

Depèn del que entengui per 'espanyolista'. Però em fa l'efecte que... sí.

TV3 és catalanista?

És i aspira a ser com la majoria del poble de Catalunya que expressa aquesta sensibilitat al Parlament de Catalunya.

Les etiquetes pròpies sempre són les més difícils, oi?

És que no és veritat que TV3 sigui independentista. Però se suposa que si hi ha una majoria independentista al Parlament, això d'alguna manera condiciona la manera d'interpretar la realitat per part dels mitjans públics. ¿TV3 ha de representar la majoria social d'aquest país? Sí. ¿Aquesta majoria social és independentista? Sí. ¿Ha de tenir presents totes les altres sensibilitats? També.

A la seva primera compareixença parlamentària semblava que rebaixava el pes que ha de tenir la política a la graella.

Ah, això és diferent. Política en fem tots: quan anem al lavabo també fem política, perquè el paper pot ser reciclable, o no. Ara, política explícita d'una manera tan contínua i seguida en la programació, quan la gent sembla que es decanta perquè hi hagi una televisió d'entreteniment... Si es pot revisar, vull revisar-ho.

'El crac' ha tancat la segona temporada. Sense tenir audiència massiva, apunta a una generació que està perdent TV3. Hi ha espai per a una tercera tanda?

Ho ha respost: no només hem de mirar l'audiència, que no és pas dolenta. Quan una sèrie supera el mínim, importa que la gent més jove connecti amb TV3. Els audímetres no ens permeten saber ben bé quin és el consum jove. Però sabem que arriba a una gent que ens interessa i, per tant, mirarem la possibilitat de continuar.

Hi haurà més 'Trinxeres'?

És un programa molt bo. Informava explicant una història que cal anar repetint perquè durant molts anys no s'ha explicat. I la fórmula era atractiva, intel·ligent i innovadora. Alguns diran xirucaire, d'acord. Però ha funcionat? Sí. L'única pega que li puc trobar: que al final sempre estem donant voltes al mateix temps. A mi m'agradaria que hi hagués més distensió en totes les franges de TV3. Que puguin relaxar-se.

I 'Bogeria a la pastisseria'?

No ha acabat de funcionar, ja està. No m'agrada gaire com ha quedat, però no és qüestió d'això. No ha acabat de trobar la fórmula ni ha funcionat en audiència.

A partir de quan podrà respondre dels resultats de TV3?

Li demanaria el que voldria qualsevol persona sensata: 100 dies. Però no ho faré. Perquè, d'aquí a 100 dies, em trobaré amb uns pressupostos gastats, una programació ja compromesa i la meva graella no la podré fer fins a l'any que ve. Així que res: que em demanin comptes a partir de la setmana que ve mateix. Què dic? A partir de demà.