Com viatjar amb el mòbil esquivant els recàrrecs

BarcelonaPer a molts lectors, aquest cap de setmana comença l’èxode vacacional que els portarà a passar uns dies en llocs que no són l’habitual. Seran pocs els que practiquin literalment allò de desconnectar: la gran majoria voldran assegurar-se de disposar de cobertura de mòbil a la seva destinació. Si aneu a les platges peninsulars, no us cal patir: les operadores fa setmanes que presumeixen del seu reforç de servei en les zones turístiques, per atendre l’increment de la demanda. La majoria de les grans també ofereixen modalitats de contracte de telèfon i internet per disposar a la segona residència d’un servei equivalent al del domicili habitual.

En canvi, la cosa es complica si el desplaçament és a l’estranger. Repassem alguns consells per disposar de cobertura de mòbil durant les vacances.

A peu de carrer, els ciutadans europeus hem notat la integració en diversos aspectes: l’adopció de l’euro com a moneda única, la desaparició de les fronteres dins de l’espai Schengen… Però, com em deia un excomissari de la UE, un dels efectes més populars és la possibilitat de fer servir el telèfon mòbil en altres estats europeus com si fóssim al d’origen, gràcies a la desaparició dels antics suplements d’itinerància (roaming, en anglès). Fins a l’estiu del 2017, fer i rebre trucades, enviar missatges i connectar-nos a internet amb el nostre mòbil en un altre estat europeu implicava pagar enormes recàrrecs –de l’ordre de diversos euros per minut– que li amargaven a qualsevol la tornada a la normalitat en rebre la següent factura mensual. Aquests suplements, que les operadores justificaven amb el sobrecost de les interconnexions entre xarxes i les facturacions creuades, els aportaven uns ingressos d’allò més substanciosos i que no estaven regulats. D’aquí que es resistissin durant anys a renunciar-hi.

Tanmateix, a partir de la data esmentada, i després d’un període previ de reducció progressiva dels suplements, les institucions comunitàries van establir el mercat únic de comunicacions electròniques, de manera que van prohibir a les operadores cobrar als consumidors recàrrecs per ús del mòbil en la xarxa d’una companyia diferent de la qual estem abonats.

Aquest reglament inicial, que va caducar l’any 2022 però es va prorrogar fins al 2032, s’aplica en els 30 estats membres de l’Espai Econòmic Europeu (EEE): els 27 de la UE més Islàndia, Noruega i Liechtenstein, de manera que mentre sigueu dins de qualsevol d’aquests territoris podeu practicar el que la UE anomena RLAH (Roam like at home), fent servir el telèfon igual que a casa, amb la mateixa tarifa que tingueu contractada. I això inclou també territoris europeus d'ultramar com les Açores i Madeira per Portugal, o bé la Reunió o la Guaiana per França. Això sí, per tal de prevenir la contractació del servei habitual en un estat on sigui més barat, existeixen uns límits de consum màxim (fair use, en anglès), però en general n’hi ha prou per disposar de connexió durant les vacances.

La itinerància no inclou les trucades locals

Convé recordar que "com a casa" vol dir exactament això: encara que siguem a França o a Alemanya, les trucades i missatges que fem a números espanyols se’ns cobraran com a locals. En canvi, les trucades a números de l’estat on som en cada moment continuaran sent internacionals, perquè comptaran com si les féssim des de casa. Tingueu-ho present quan telefoneu als vostres amics d’allà per quedar amb ells o a un restaurant per reservar taula. Probablement us convindrà més fer-ho per WhatsApp o Telegram, aprofitant que la connexió a internet tampoc té recàrrec.

Altres destinacions

A més dels 30 estats membres de l’EEE, la majoria de les operadores estatals apliquen encara l’exempció dels recàrrecs també en l’ús dins del Regne Unit. La més generosa és Vodafone, que tampoc cobra suplements a Suïssa ni als EUA, on els abonats podem utilitzar el mòbil exactament igual que dins de la UE.

En canvi, per a la resta del món cada companyia defineix unes zones amb tarifes creixents que us convé consultar abans de sortir de casa per si heu de contractar algun paquet temporal de preu més econòmic.

Una font habitual de confusió són les zones limítrofes entre un estat de la UE i un altre que no ho és, perquè el vostre telèfon pot connectar-se a una antena del segon perquè la qualitat de senyal és millor i començar a generar consum subjecte a recàrrec. El cas més proper és el d’Andorra: com que el país dels Pirineus no està subjecte al RLAH, tan aviat com travesseu la frontera començareu a pagar recàrrec, però també us pot passar si feu excursions per algunes zones de la Cerdanya. En aquest cas, com a la resta del món, el més pràctic és desactivar la itinerància internacional en la configuració del vostre telèfon, si més no en la targeta SIM que feu servir habitualment a casa.

Targetes SIM internacionals

En general, quan hàgiu de viatjar a llocs no inclosos dins de l’EEE, el més recomanable és desactivar la targeta SIM pròpia i comprar-ne una de prepagament d’una operadora local tan aviat com hi arribeu. Lògicament, cal fixar-se en la quantitat de minuts, missatges i volum de dades que ofereixen. I cal recordar que, aleshores sí, estareu trucant des d’un número d’allà, o sigui que les trucades als amics i parents que heu deixat a casa seran internacionals, amb les tarifes d’allà.

Una alternativa interessant són les targetes SIM internacionals comprades en origen: marques com Holafly i SIMoptions contacten a l'engròs trànsit de veu i dades a companyies de les principals destinacions turístiques mundials i les revenen aquí en forma de paquets prepagats que s’activen en arribar allà. La primera només ofereix targetes virtuals eSIM, que es reben a l’instant en forma de codi QR i són compatibles amb els mòbils més moderns, mentre que la segona també disposa de SIMs físiques convencionals que triguen uns dies a arribar-te per correu o missatger. N’hi ha d’abast regional (el Carib, l’Orient Mitjà, l'Àfrica) o limitades a un únic país, amb un període de vigència limitat –entre un dia i un mes, posem per cas– i un consum de dades que pot tenir o no límit. Per exemple, Holafly ofereix trànsit il·limitat a la Xina durant una setmana per 27 euros.

En tot cas, pràcticament totes aquestes targetes internacionals són exclusivament de dades: no us proporcionen cap número de telèfon local i, per tant, no podeu fer trucades de veu convencionals, però sí telefonar per WhatsApp o altres plataformes de missatgeria. Una última limitació que cal tenir present: generalment no permeten compartir la connexió a internet entre diversos dispositius, de manera que haureu de comprar-ne una per a cada membre del grup amb qui viatgeu.

Connectades o no, us desitjo que tingueu unes bones vacances, si és que en feu.