8K per veure millor... la TDT?

Des que hi ha televisors, les marques aprofiten la celebració de grans esdeveniments, generalment esportius, per incitar-nos a renovar el receptor que tenim a casa. Temptant-nos, per exemple, a veure les competicions amb més qualitat d’imatge. Va passar amb les emissions en color, amb l’alta definició i amb el 4K. Els Jocs Olímpics de l’estiu de l’any que ve a Tòquio marcaran el tret de sortida de les emissions comercials amb resolució 8K, a càrrec de la cadena pública japonesa NHK. Per això ja es poden comprar televisors compatibles amb la nova tecnologia. Sharp va ser la primera marca a llançar-ne un, amb el qual hem anat veient les primeres demostracions a les fires d’electrònica. Però qui aposta més decididament pel 8K és ara mateix Samsung, amb una gamma completa de models Q900 de 65, 75 i 85 polzades que ja han arribat a les botigues d’aquí, a uns preus de 4.999, 6.999 i 11.999 euros, respectivament.

Per superar la lògica reticència dels consumidors a comprar un televisor per al qual encara no hi ha continguts audiovisuals, la firma coreana ha fet una cosa enginyosa: aplicar la intel·ligència artificial (IA) a l’anomenat escalat, el procés amb què qualsevol televisor s’inventa els píxels que necessita per omplir tota la pantalla quan ha de reproduir imatges de menys resolució que la del panell. En un aparell convencional, el càlcul es fa per simple interpolació: si un píxel és blanc i el següent és negre, al mig se’n posen de grisos. El resultat sol ser mediocre, amb contorns borrosos i degradats gens progressius. En canvi, el processador dels Samsung Q900 examina cada quadre de les imatges que rep i calcula en temps real què hi ha d’afegir per transformar-les en imatges 8K mitjançant algoritmes d’aprenentatge automàtic, entrenats de manera dinàmica amb el contingut que s’ha visionat abans a tots els altres televisors de la mateixa gamma que estiguin connectats als servidors de Samsung. Es tracta d’una fita enorme: cada imatge 8K conté 32 milions de píxels, quatre vegades més que les del 4K (UHD) i 16 més que les d’alta definició (Full HD). Després de provar un Q900 de 65 polzades en condicions reals durant unes quantes setmanes, confirmo que el resultat és extraordinari: fins i tot els canals de TDT que no emeten en alta definició, les pel·lícules antigues de TCM, els vídeos de TV3 a la carta i de YouTube amb baixa resolució es veuen considerablement millor del que s’esperaria, cosa que justifica més invertir en un televisor de gamma alta mesos o fins i tot anys abans que hi hagi un volum apreciable de contingut amb resolució 8K.

Val a dir que la qualitat d’imatge de l’aparell és excel·lent en tots els aspectes. Soc dels que creuen que, a partir d’un cert nivell, les diferències entre pantalles només s’aprecien amb continguts audiovisuals creats especialment i en condicions òptimes de visionat. Però amb les pantalles de tecnologia QLED -que abasten la gamma de color més àmplia, i que també incorpora en els models de resolució 4K dotats d’escalat IA-, Samsung aconsegueix superar l’antic debat sobre la suposada superioritat de les pantalles OLED impulsades pel seu rival LG. És possible que els negres d’aquestes últimes siguin una mica més negres, però en poques llars ho podrem apreciar. En canvi, l’ús de panells Full Array amb il·luminació posterior controlada per zones permet a Samsung oferir imatges amb una brillantor extrema, fins a 3.000 nits en el model de 65 polzades, sense que la llum de les regions més il·luminades de les imatges es dispersi cap a les més fosques. Si a sobre es mira programació creada en el format HDR10+, com algunes sèries i pel·lícules d’Amazon Prime, l’efecte és espectacular. També s’observa una millora substancial en l’angle de visionat: la varietat de colors es manté encara que no t’asseguis just davant del televisor.

A banda d’una qualitat d’imatge indiscutible, els televisors QLED de Samsung tenen algunes característiques funcionals que els distingeixen de la competència miris el programa que miris. La principal és la separació entre la pantalla i l’electrònica: aquesta es troba en un aparell separat anomenat One Connect, que també conté totes les connexions a dispositius externs -antena, xarxa, altaveus, lector de DVD, disc dur, descodificador de TV de pagament-. Això permet situar-los fora de la vista, units a la pantalla per un discret cable de fibra òptica de 5 o 15 metres de llargària que també transporta l’alimentació. En el cas del Q900, aquesta possibilitat és especialment benvinguda perquè amagar el One Connect dins un armari mitiga el lleu soroll del ventilador, absent en models anteriors. La pantalla inclou dues potes, però el recurs al cable òptic facilita penjar-la amb un suport ajustable que deixa poc més d’un dit de distància amb la paret. L’efecte quadre es veu potenciat amb la funció Ambient Mode: en comptes d’apagar el televisor quan no el mirem, la pantalla encesa en mode de baix consum es confon amb el fons mostrant una fotografia de la paret que hem fet prèviament amb el mòbil. La integració amb el telèfon és molt estreta: no només es pot veure al televisor el contingut del mòbil, sinó també a la inversa. En canvi, el televisor no inclou funció de Chromecast.

El comandament a distància és enganyosament simple: amb els seus pocs botons es poden controlar, a més del televisor, la majoria dels perifèrics connectats per HDMI. Es connecta per Bluetooth, de manera que no cal tenir el One Connect a la vista. I inclou un micròfon per donar -en espanyol, això sí- la majoria d’ordres, des del canvi de canal fins a la cerca de continguts. Al darrere hi ha Bixby, la majordoma digital de Samsung, que també serveix per controlar altres electrodomèstics de la llar compatibles amb la plataforma Smart Things del fabricant. Igualment, les funcions bàsiques del televisor es poden controlar amb Alexa i Assistant, els assistents digitals d’Amazon i de Google.

Respecte a les aplicacions, la plataforma de TV connectada de Samsung -la segona del mercat espanyol en quantitat de dispositius actius, només superada per Movistar+-és la que disposa de més varietat de títols: aquest mes s’hi ha incorporat la de Vodafone TV, que fa redundant el descodificador de l’operadora -tot i que no conté les versions 4K dels canals-. També hi arribarà abans que a altres marques l’aplicació del servei Apple TV+, que el fabricant de l’iPhone acaba de presentar. La personalització dels menús és còmoda: només hi trobo a faltar que en la llista de canals preferits es puguin combinar presintonies de TDT i de satèl·lit, sense haver d’anar triant antena cada vegada. Un últim aspecte destacable en aquesta era de rastreig sistemàtic: per si no en teniu prou amb les emissions de TV i el vídeo a la carta, amb un teclat i un ratolí Bluetooth podeu fer servir el televisor per connectar-vos al PC de la feina o a serveis del núvol com Office 365 i VMware. Treballar amb una pantalla de 65 polzades també té la seva cosa.