La versió més tendra i existencial de Marianico el Corto
La HBO incorpora 'El último show', una autoficció sobre el personatge que va triomfar als 90
BarcelonaÁlex Rodrigo tenia deu o onze anys quan va visitar la televisió autonòmica aragonesa i va veure-hi actuar Marianico el Corto. Excitats per poder ser a prop d’algú famós, van voler acompanyar-lo en un recés, mentre l’humorista s’encenia una cigarreta, a fora dels estudis. "Fixeu-vos com d’immens és el cel i quantes estrelles hi ha. L’ésser humà no és res, comparat amb elles". Aquell contrast entre el personatge i la persona inquieta que hi havia al darrere va quedar-se-li ben endins. Fins que, un parell de dècades més tard, quan Rodrigo era ja un cotitzat director de sèries globals, va voler compartir amb el públic aquella fascinació.
El resultat és El último show, la primera sèrie rodada per Aragón TV, que explica una crisi existencial: la de Marianico el Corto o, en realitat, la del seu intèrpret, Miguel Ángel Tirado. Segons aquesta ficció, a l’actor ja no li fan gràcia els acudits costumistes que el van fer triomfar a la televisió espanyola. Les sales on actua cada cop són més precàries. I això el duu a matar el seu personatge i, conscient de ser a la recta final de la seva vida, intentar fer una pel·lícula de prestigi per reivindicar-se. Aquest conflicte no es narra des de l’astracanada, sinó des de la sensibilitat, amb un Tirado que sorprèn pel registre més dramàtic i emotiu.
"L’única formació dramàtica que tenia -ironitza Tirado- és la vida quotidiana amb la família. La meva cosa ha sigut sempre l’humor. La comèdia teatral i la revista. Era un repte total, però em dirigien tan bé que de seguida em posava dins del personatge. Si calia posar-me trist, doncs pensava en coses tristes fins que la tristesa, la ràbia o el drama s’apoderaven de mi". La sèrie, que consta de vuit episodis, va acabar aquesta setmana a Aragón TV i, des d’aquest divendres, s’incorpora al catàleg de la HBO. TV3 ha participat també en el finançament de la sèrie i té previst emetre-la quan pugui doblar-la al català.
Rodrigo explica a l’ARA com la trobada amb Tirado va fer-li canviar l’orientació del projecte. "Una amiga periodista m’havia aconseguit el seu telèfon i vam quedar per fer un cafè, amb la idea de presentar-li la sèrie -recorda el realitzador-. Si a ell no li venia de gust, era evident que no valia la pena moure’s per poder-la fer. Tot d’una, em va preguntar: «Però el meu personatge és dramàtic?». I allò va ser el que li va il·luminar els ulls. Jo venia amb una idea al cap molt més estripada, basada en la idea que Marianico el Corto volia ser ara el nou Buñuel. Però la seva ànima pura, blanqueta i tendra em va fer adonar que el focus havia de ser un altre".
El último show és també singular perquè es mou en un peculiar terreny híbrid. D’una banda, és una sèrie de plataforma, amb un sentit autoral evident i emmarcada en les autoficcions que s’han pogut veure en el pagament, des de Mira lo que has hecho fins a Paquita Salas. Però, al mateix temps, és una sèrie produïda per una televisió autonòmica i, per tant, busca el públic transversal. La trama que uneix l’avi i la neta, per exemple, obeeix a aquesta necessitat de ser prou generalista per emetre’s en un canal públic que triomfa especialment entre la gent gran.
El pressupost liderat per Aragón TV, òbviament, tampoc no podia comparar-se amb el de sèries com Vis a vis o La casa de papel, per a les quals ha treballat Rodrigo. "Teníem entre el 8% i el 10% del pressupost de les sèries de plataforma, però un avantatge molt gran: jo no només la dirigia sinó que també l'escrivia. I això em va ajudar molt, ja que, mentre anava treballant el guió, el pensava de manera que fos viable amb el pressupost que un projecte així podia aconseguir".
Preguntat sobre si la sèrie inclou una certa reivindicació de l’humor popular dels 90, Rodrigo no dubta en emetre un sí contundent. "Soc el primer que em poso una gala de José Luis Moreno i em dic: «Quina caspa!» -admet el director-. Però compte, perquè ara pensem que qualsevol nen amb ulleres quadrades explicant anècdotes de la seva ex ja és humor. Jo soc del 1988 i allò no ho vaig viure. I potser sí que és pueril i cutre. Però és un camí per fer comèdia i calia també art per crear personatges així".
El último show deixa la pregunta en l’aire sobre si aquest és el final d’un personatge que va aparèixer habitualment a la televisió de l’època, en programes com No te rías que es peor. Però Tirado no creu que calgui sobreinterpretar el que no deixa de ser una ficció. "No em veig abandonant el Marianico, per molt que a la sèrie es jugui amb aquesta idea. Jo vull seguir i, mentre tingui salut i força per pujar a un escenari a fer riure la gent, penso defensar-lo", explica l’actor amb un deix evident d’emoció a la veu.