La versió espanyola de 'Joc de cartes' afila els ganivets
Aquest dijous La Sexta estrenava la seva versió de l’exitós Joc de cartes de TV3. Batalla de restaurantes té exactament la mateixa dinàmica, el fa la mateixa productora i l’equip del programa és pràcticament el mateix. El presenta el xef per excel·lència de la cadena, Alberto Chicote. Bregat televisivament en les pitjors cuines del país amb Pesadilla en la cocina, ara ha canviat el malson dels fogons pel mal rotllo a la taula. I és que la versió estatal del programa eleva el nivell d’agressivitat de la competició entre restaurants. El nou títol, amb una connotació més bel·ligerant, ja destil·la un increment de la crispació. El grafisme incorpora unes flames que, més enllà dels fogons, també suggereixen aquest augment de la temperatura emocional. Segurament el fet que la versió espanyola s’emeti en una televisió privada també permet collar més els cargols del conflicte dramàtic.
A Batalla de restaurantes hi ha una mica més de confrontació entre el cuiner i els comensals durant l’àpat. Després del primer o el segon plat l’amfitrió del restaurant sovint apareix per preguntar als seus rivals si està tot bé i ho aprofita per defensar-se de les primeres crítiques. Fins i tot hi ha alguna seqüència on el cuiner perd els estreps i treu el sobrant de la preparació del menjar per demostrar que la salsa no és de pot. Chicote també és bastant més explícit a l’hora de qüestionar situacions que es produeixen durant el servei. Al final del programa, un cop es mostren les seves puntuacions, el xef-presentador també fa una breu crítica de les possibilitats de futur que ell veu a cada restaurant, i ho fa sense eufemismes.
A Batalla de restaurantes el nivell entre locals competidors sembla més equilibrat.
En els dos primers capítols que hem pogut veure a La Sexta (el segon només en l’edició digital de pagament), el tarannà dels concursants també sembla força més combatiu. La deferència del políticament correcte queda en un segon pla i es passa a una rivalitat més convulsa, més a flor de pell. Tot i que a Joc de cartes hi ha memorables excepcions, normalment els participants procuren ser discrets a l’hora de fer valoracions negatives o intenten fer-les sense que l’afectat els escolti. A Batalla de restaurantes a l’hora de puntuar hi ha més estratègia, i menys compassió a l’hora de suspendre. Fins i tot en el cas del mateix Chicote, que buscant el millor restaurant de marisc de Vigo va suspendre la qualitat del marisc de tres dels quatre restaurants. L’únic que va aprovar el plat tradicional va aconseguir un 7 del xef. Un resultat que no deixa en gaire bon lloc el nivell gastronòmic dels cuiners.
Batalla de restaurantes afila els ganivets respecte del format català. I, per als espectadors de TV3 acostumats al tarannà del concurs, la versió de La Sexta, tot i mantenir l’eficàcia televisiva, potser deixa un regust un pèl massa agre.
