Mèdia17/11/2015

‘Versailles’, la sèrie europea de l’any, arriba a Movistar+

L’actor anglès George Blagden hi interpreta el rei Lluís XIV de França

Albert Castellví Roca
i Albert Castellví Roca

BarcelonaEntre el 1661 i el 1668 el rei de França, Lluís XIV, va gastar més de 150 milions de lliures en la construcció del que seria el seu gran centre de poder, el Palau de Versalles. 350 anys més tard, Canal+ França ha invertit 27 milions d’euros per convertir en una sèrie el procés de construcció d’aquella residència i, sobretot, els motius estratègics i polítics que van portar el jove Rei Sol a traslladar la cort fins a aquella petita localitat rural als afores de París. Això converteix Versailles en la gran superproducció europea de l’any i en el projecte televisiu més car que s’ha produït mai a França.

Inscriu-te a la newsletter Sèries que t'abracenTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

I, malgrat tot, el protagonista de la sèrie no és francès, sinó britànic: l’actor que dóna vida al totpoderós Lluís XIV, el gran símbol de la monarquia absoluta de França, és l’anglès George Blagden, conegut pel seu paper a la sèrie Vikings. Blagden parla francès, però durant les gravacions no l’ha hagut de fer servir, perquè Versailles s’ha rodat en anglès, cosa que no ha sigut especialment ben rebuda a França, però que li pot facilitar -o així ho esperen els seus impulsors- travessar fronteres. De moment, ha traspassat els Pirineus a tota velocitat: els dos primers capítols -dels deu que té la primera temporada, cadascun de 55 minuts- es van estrenar a França ahir, i avui mateix els abonats a Movistar+ ja els poden veure a través de Yomvi, en versió original subtitulada. Dijous a les 21.30, Canal+ Series Xtra els oferirà doblats.

Cargando
No hay anuncios

La sèrie comença el 1667, quan Lluís XIV té 28 anys i l’immens palau on s’instal·larà uns anys més tard està a punt de culminar la seva primera fase de construcció. El rei es presenta com un jove extremadament ambiciós, però també astut i maquiavèl·lic, que ha impulsat la reforma de l’antic refugi de caça de Versalles no per un caprici personal -o no només per això-, sinó sobretot amb la voluntat d’incrementar el seu control sobre la noblesa i afermar així el seu poder absolut, alhora que mostra al món un símbol de la grandesa de França que a partir de llavors atraurà les personalitats més destacades del món de l’art i la cultura.

Però tot aquest pla té un punt feble que el rei no és capaç de preveure: el seu germà, Felip (interpretat pel gal·lès Alexander Vlahos) no està disposat a acceptar que el poder del monarca augmenti cada vegada més mentre ell es veu obligat a mantenir-se sempre a l’ombra, i busca la manera de fer-se respectar. Al voltant d’ells dos es crea una xarxa de personatges, reals i ficticis, que van des de les dones i amants -masculins i femenins- dels dos germans, fins a humils servidors, passant per consellers fidels i d’altres que esperen el moment precís per trair la confiança dels poderosos.

Cargando
No hay anuncios

Dirigida per Jalil Lespert, la sèrie ha rodat algunes seqüències a la Galeria dels Miralls del Palau de Versalles -la seva sala més emblemàtica- i als jardins, però la majoria de les escenes s’han enregistrat en platós o en altres palaus francesos.

La sèrie on no apareix Anna Allen

Cargando
No hay anuncios

L’actriu gironina Anna Allen no forma part del repartiment de Versailles. Això no tindria cap interès si no fos perquè, mesos enrere, ella havia assegurat que havia participat en el rodatge de tres capítols de la sèrie. Aquest va ser un dels títols que Allen -fins llavors coneguda pel seu paper de Marta en les primeres temporades de Cuéntame - va incloure al currículum falsificat que s’havia anat construint durant anys, i del qual formaven part també The big bang theory i White collar, sèries en les quals mai ha aparegut malgrat que ella s’havia encarregat de documentar-ho amb diversos fotomuntatges que havia distribuït per les xarxes socials. Aquesta carrera falsificada va sortir a la llum al març, quan el diari El Mundo es va adonar que la fotografia amb què Allen pretenia demostrar la seva presumpta presència a la gala dels Oscars també era un muntatge.