Verola del mico, racisme i homofòbia

Les Nacions Unides han alertat d'algunes cobertures informatives sobre la verola del mico –sisplau, una agència de rebranding– perquè les consideren "homòfobes i racistes". Així s'ha expressat UNAIDS, l'organisme que treballa específicament la sida i que porta dècades estudiant l'impacte dels clixés maliciosos en la difusió de les epidèmies. "L'experiència ens mostra que la retòrica estigmatitzadora pot desactivar amb rapidesa una resposta basada en l'evidència si crea cicles de por, que aparten la gent dels serveis de salut, que impedeixen els esforços per identificar tots els casos i que encoratgen mesures inefectives, si no directament punitives". És a dir, no només hi ha una marca negativa sobre col·lectius vulnerables, sinó que les persones heteros poden pensar que no han de prendre cap prevenció pel virus.

Alguns exemples ben diversos: "El Canadà registra casos sospitosos de verola del mico en homes homosexuals" (CNN en Español). "Tots els contagis per la verola del mico a Madrid són homes que mantenen relacions homosexuals" (La Razón, que va modificar el titular i va deixar-ho en "són homes", i va encarregar un article extintor, per recordar que el virus no és de transmissió sexual). O també: "Entrebancar-se de nou amb la mateixa pedra: una festa gai multitudinària a Gran Canària, segon gran brot de la verola del mico a Espanya" (Alerta Digital). ¿És objectiu dir que es tractava de persones homosexuals? Sí, però aquí la pregunta és si era rellevant. El focus ha estat d'índole sexual –festes que afavorien el contacte estret– però no hi ha cap evidència que apunti a res més que el clàssic intercanvi de microgotes de saliva. Per descuit o per mala fe, alguns mitjans hi han barrejat elements que no tocaven. Cal més responsabilitat en la comunicació pública d'epidèmies, ara que semblen haver vingut per quedar-se.