La veritable foto de l'exrei Joan Carles

Només des d'una ingenuïtat molt infantil es pot creure en l'objectivitat de la fotografia. El zoom, l'enquadrament, l'elecció del moment precís o el nivell d'exposició pot fer que una mateixa situació derivi en dues imatges que expressin coses ben diferents, fins i tot antagòniques. I encara més si condicionem la mirada amb un titular fet amb intenció. A la portada d'El Mundo veiem la foto que recull l'estona que van compartir els reis amb Joan Carles i Sofia, durant el funeral d'Elisabet II. S'havia elevat aquesta estampa a la categoria de símbol. El fill l'esquivava com la pesta i, de fet, no deixa de ser significatiu que sigui Letícia qui separa el vell monarca del seu júnior. Moltes són les veus que la identifiquen com l'enginyera de la maniobra de tallafocs, per no deixar que les expansions econòmiques i entrecuixesques del pare els esquitxin i posin en perill la institució.

"La família reial, unida per voluntat d'Elisabet II", diu el titular d'El Mundo, forçant la interpretació. Francament, costa de creure que Elisabet II dediqués un sol segon a compondre la bonica estampa familiar que ens lliuren avui no poques portades del quiosc. La inoportuna coincidència té més a veure amb els principis arcans del protocol, que no preveuen singularitats tan entretingudes com les del clan borbònic. La imatge, en realitat, no significa res: quatre personatges complint un tràmit. Seria més eloqüent i informativa la foto feta des del mateix pla, però en què es veu Joan Carles comentant alguna cosa que li devia semblar molt graciosa a Sofia, perquè se'l veu rient enmig de la cerimònia solemne. Això –en tant que es desvia de la normalitat– sí que seria un bon retrat de l'exrei i de la consideració que li mereixen les normes i obligacions.