'Veneno' impulsa la representació LGTBIQ en la ficció espanyola del 2020

BarcelonaEl 2020 la representació LGTBIQ a les sèries va créixer gairebé un punt respecte a l'any anterior, del 7,4% al 8,2%, segons l'últim informe de l'Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisuals (ODA). L'entitat assenyala que bona part de la millora de les dades es deu a Veneno, la sèrie dels Javis sobre la vida de Cristina Ortiz, i que sense aquesta ficció el percentatge de representació LGTBIQ cauria del 8,2% al 6,9%. A més, assenyalen que el creixement es concentra només en 6 de les 49 sèries analitzades. Pel que fa als números absoluts, les xifres es mantenen constants (80 personatges el 2019 i 83 l'any 2020).

L'informe també remarca que Veneno ha sigut cabdal per millorar la representació trans en la ficció. En l'àmbit televisiu, deixant de banda la sèrie dels Javis, s'han comptabilitzat tres dones trans i dos homes trans, unes xifres absolutes millors que les del 2019, quan hi va haver dues dones i un home trans. Des d'ODA remarquen que, tot i que les xifres milloren, les narratives d'aquests personatges continuen estant farcides d'estereotips i en molts casos responen a visions esbiaixades perquè estan escrites per persones cisgènere –persones que s'identifiquen amb el gènere amb què van néixer–. En aquest sentit, l'informe cita com a exemple el personatge d'Alba Recio, de la comèdia La que se avecina. "L'Alba és el clar exemple d'un personatge trans que està en una producció només per ser objecte de burla per la seva identitat", destaquen.

Sobre el debat al voltant de qui hauria d'interpretar els personatges trans en la ficció, l'entitat creu que són papers que haurien de recaure en actors i actrius trans, fet poc habitual en la ficció espanyola, com es veu en la mencionada La que se avecina, en què és un home cisgènere qui dona vida a Alba Recio, o a La casa de papel, en què Belén Cuesta interpreta una dona trans. "Crear una producció inclusiva no només implica assignar-los papers protagonistes. Un recurs molt senzill per donar suport a la comunitat trans és contractar aquestes persones per interpretar personatges secundaris, que no necessàriament requereixen el desenvolupament d'una trama personal", diuen des d'ODA.

Per primer cop l'informe també recull informació sobre la representació en la ficció de les persones amb discapacitat. En aquest sentit, un 19% de les sèries analitzades inclouen entre els seus personatges persones amb discapacitat. En aquesta representació hi ha, però, un biaix de gènere: mentre que gairebé el 60% de persones amb discapacitat són dones, en la ficció només representen el 46% dels personatges (54% són homes).