“¿Vas veure la nena del Sense ficció?” era la pregunta recurrent després de l’impacte de Girl Gang: El preu de ser influencer. El documental de Susanne Regina Meures mostra la vida de la Leonie, una nena de catorze anys que s’ha convertit en una de les influencers amb més èxit al món. S’exposa cada dia a les diferents xarxes socials publicitant marques i productes, explicant la seva quotidianitat a centenars de milers d’adolescents. Els seus pares s’han convertit en els seus mànagers i tota l’activitat familiar gira al voltant de la comercialització de la seva vida a través d’internet. Només començar veiem les ordes de fans plorant angoixades per veure el seu ídol en persona mentre el documental hi afegeix uns càntics religiosos de fons. Les influencers s’han convertit en els nous messies de les generacions més joves. A continuació, una veu en off fa arrencar la història com un conte infantil: “Hi havia una vegada una noia a qui els seus pares li van regalar un mirallet negre. Un bon dia, al fons del mirallet, hi va trobar moltes altres noies, perquè elles també tenien un mirallet negre...” I com sol passar en les faules infantils on surten noies i miralls, la trama esdevé sinistra. “Veniu i seguiu-me, els deia la noia”. Una frase a mig camí entre la Bíblia i el flautista d’Hamelín.
La mirada de la directora mai és innocent ni neutra. Des d’un inici té molt clar el que ens vol ensenyar, però deixa en mans de l’espectador atribuir un significat a allò que veu. Amb tot, és tan flagrant que resulta inequívoc. Les pressions dels pares perquè la Leonie s’esforci més a fer els seus vídeos, les reunions per monetitzar la imatge de la filla, l’ansietat malaltissa de les fans per contactar amb la influencer i, sobretot, la pobresa dels continguts audiovisuals que provoquen tot aquest furor fan estremir. Hem normalitzat les posturetes, els missatges insubstancials i tots els codis que ha creat el llenguatge de les xarxes. Però en aquest documental la distància que adopta la càmera permet a l’espectador fer-ne una lectura més freda i analítica. No es tracta només de la superficialitat del missatge. Es tracta de la vida impostada, de fingir una vida perfecta, dels valors tòxics que es projecten, dels estralls en la salut mental, del narcisisme, de la megalomania, de l’emocionalitat buida, de l’aïllament, del pensament acrític, de l’absència de valors, de l’individualisme, de la mercantilització de l’ésser humà. I tot amb l’excusa del xantatge sentimentaloide del “no volem que a la nostra filla li falti de res”. La imatge del pare de la Leonie mirant la piscina en construcció al jardí després de discutir-se amb la filla per penjar un vídeo a les xarxes ho deia tot. La música religiosa, amb aires de rèquiem, completava el missatge. Girl Gang: El preu de ser influencer parla de la deshumanització progressiva a la qual aboquen les xarxes socials, fruit d’aquest fals sentit de comunitat. Un documental devastador que ens alerta de com ens estem autodestruint com a societat.
