Vaques menys grasses per als gegants digitals

L’augment de la inflació i dels interessos a tot el món feia preveure que el fort creixement, gairebé escandalós, de les grans tecnològiques dels EUA durant el 2021 s’havia acabat i venien temps de vaques magres. I així ha estat en certa manera, però molt menys del previst, segons es desprèn dels relativament bons resultats del trimestre passat que han presentat aquesta setmana Microsoft, Amazon, Meta i Alphabet (aquestes dues més conegudes per les seves filials Facebook i Google).

Totes quatre han aconseguit reduir costos mitjançant l’acomiadament de milers d’empleats, que ha fet que milloressin la seva productivitat i obtinguessin un compte de resultats més bo del que havien calculat els analistes financers de Wall Street, que estaven amoïnats per les fortes inversions fetes en intel·ligència artificial i servidors de dades al núvol i per la baixada d’ingressos en publicitat, segons els casos.

Potser el resultat més sorprenent ha estat el de Meta/Facebook, que després de veure caure durant tres trimestres consecutius la seva facturació ha aconseguit créixer aquest trimestre un 3% respecte al mateix període de l’any passat. De tota manera, els beneficis li han caigut un 24%, sobretot pels costos de reestructuració, que han suposat retallar la plantilla en un any més de 21.000 persones, el 30% del total. El cas és que Meta ha tornat a créixer.

“Hem tingut un bon trimestre i la nostra comunitat [d’usuaris] continua creixent”, ha dit Mark Zuckerberg, el conseller delegat, en un comunicat. Meta ha afegit 37 milions d’usuaris diaris a Facebook, un 4% més que fa un any. “La companyia ha aconseguit ser més eficient i podem construir millors productes i fer-ho més ràpidament per estar en més bona posició i assolir els nostres objectius a llarg termini”. La companyia insistirà en el món immersiu del metavers, malgrat la competència de TikTok i d’Apple en la publicitat, ha afegit Zuckerberg.

Les previsions no han encertat del tot

Microsoft també ha superat previsions, amb un creixement del 7% de la facturació i el 9% dels beneficis en el darrer trimestre respecte al mateix de l’any passat. El que li ha anat millor són el negoci al núvol –sota el paraigua d'Azure– i la plataforma ofimàtica Microsoft 365, amb uns creixements respectius del 27% i el 22% en el trimestre. La feblesa de l’economia li ha passat factura, però acomiadant 10.000 empleats ha redreçat els comptes i les seves accions han pujat un 8%. El negoci de Windows ha caigut un 9% per la mala situació del mercat d’ordinadors, i també ho ha fet el de videoconsoles i videojocs. Aquest darrer negoci ha patit, a més, un cop notable quan el regulador britànic li ha prohibit comprar per 75.000 milions de dòlars Activision Blizzard, la creadora de Call of Duty, per l’amenaça de monopolitzar un mercat del qual ja té més d’un 60%.

A Alphabet, la matriu de Google, li ha anat proporcionalment pitjor que als altres. El negoci de publicitat, motor de la companyia, ha caigut un 1%. Si bé és menys del que pensaven els financers, ja és el segon trimestre consecutiu en què Google no creix i el tercer des que va sortir a borsa, el 2004. En el conjunt d'Alphabet, la facturació trimestral ha augmentat un 2,6%, fregant els 70.000 milions de dòlars, a causa de la bona marxa del seu altre gran negoci, el dels serveis al núvol. Google Cloud és la clau del futur d'Alphabet, segons Sundar Pichai, el conseller delegat de l’empresa.

Els resultats d’Amazon també han superat les previsions dels analistes. Les vendes d’AWS, la divisió de computació al núvol, van créixer un 16% en el primer trimestre, tot i fer-ho per sota del 20% del trimestre anterior. La divisió de publicitat –per entendre’ns, els productes promocionats a la web d’Amazon– encara ha anat millor, amb un creixement d'un 23% en facturació. En conseqüència, les accions de l'empresa han pujat un 8,5%. En gran manera, aquests bons resultats són fruit de la millora de la productivitat, que en el cas d'Amazon s’ha traduït en l’acomiadament de 27.000 empleats, el més gran de la seva història.

Tots aquests resultats, malgrat ser millors del previst pels analistes, no tenen res a veure amb els creixements espectaculars que van viure aquestes empreses entre finals del 2020 i tot el 2021, en plena pandèmia. La necessitat de teletreballar va coincidir amb la maduresa del negoci de la computació i el trasllat de les aplicacions i les dades empresarials cap als servidors del núvol. I, també, amb l’explosió de l’ús del correu electrònic i les videotrucades, amb aplicacions des d’aleshores tan populars com Zoom, Teams i d’altres.

La gran oportunitat que se’ls presenta als gegants digitals de cara al futur és la intel·ligència artificial. En el darrer any tots han destinat enormes recursos per integrar-la de manera visible en els seus serveis. Especialment Microsoft, accionista principal d’OpenAI, el desenvolupador de ChatGPT, i que ja ha integrat aquesta eina en el seu cercador Bing. Però les altres companyies esmentades no s’estan quedant enrere en les seves inversions en intel·ligència artificial, per discutida que sigui la tecnologia, ni tampoc ho estan fent els gegants xinesos com Baidu.

Aquesta mateixa setmana la Comissió Europea ha fet pública la llista de 19 plataformes que Brussel·les marcarà de prop, en aplicació de la directiva de serveis digitals (DSA, Digital Services Act). Hi trobem les grans plataformes i cercadors web: Google Search i Microsoft Bing, Amazon Marketplace i Google Shopping, Apple Appstore i Google Play, Google Maps, YouTube, Wikipedia i les xarxes socials Facebook, Instagram, Twitter, LinkedIn, Pinterest i Snapchat, totes amb seu als EUA, a més de l’holandesa Booking, l’alemanya Zalando i les xineses Alibaba i TikTok. Aquesta llista és susceptible de ser ampliada.

Hi ha qui dubta si aquesta vigilància serà suficient per parar els peus a aquestes companyies, que per a molts han abusat –i abusen– de la seva posició dominant en el continent europeu. També als EUA estan sent investigades per la FTC, la Federal Trade Commission, i pel Congrés i el Senat, i no solament la xinesa TikTok sinó moltes grans plataformes dels EUA.

L’anunci del veto britànic a la compra d'Activision Blizzard per part de Microsoft demostra que el Regne Unit, ara ja fora de la Unió Europea, també vol prendre mesures contra aquestes grans plataformes digitals. De moment, Microsoft ja ha fet marxa enrere en la pràctica d'agrupar diversos productes en un de sol, com feia amb Windows, Bing i Office 365, ara que la Comissió Europea la investigava.