‘La Vanguardia’ s’endú el Govern en pes a fer-se una foto

La fotografia és tirant a lletjota: divuit persones posant i mirant a càmera —la meitat dels quals sense saber on posar les mans— per formar part de l’enèsim retrat de família de polítics. Com que el fons era un interior sense cap element atractiu, el fotògraf estava venut a les servituds del format. Però el que li falta d’estètica li sobra de significació. Les divuit persones en qüestió són el president de Catalunya i els seus consellers, a més del secretari de Govern, i l’únic lloc on solen coincidir és al Palau de la Generalitat el dimarts, quan celebren el Consell de Govern. En canvi, en aquesta ocasió són tots al Foro Vanguardia, interrompent les seves agendes polítiques per no deixar el diari del Grupo Godó sense cap cromo de la col·lecció. Insisteixo: no té la força gràfica com per convertir-se en una imatge icònica, però semiòticament resulta potent. 

Amb aquesta foto de portada, La Vanguardia comunica la seva capacitat de relacionar-se exquisidament amb el poder, sigui del color que sigui. És un model que, a la vista dels seus 140 meritoris anys d’història, li ha funcionat. La proximitat excessiva amb el poder que hauries de fiscalitzar podria comportar un cost, però el diari ha sabut trampejar aquesta contradicció i, al final, l’elit sempre ajuda l’elit. Més preocupant és el que Illa diu al país amb aquesta estampa. Supeditar, ni que sigui per una hora, tota l’acció del Govern a satisfer el desig d’un mitjà privat de fer-se la foto i completar l’àlbum sencer d’una tacada sembla una frivolitat i una declaració d’intencions a la resta del panorama comunicatiu. ¿Estaran tan disponibles els consellers, per exemple, per a una sol·licitud d’entrevista a la resta de mitjans? No recordo que a TV3, sent pública i tenint una audiència molt més gran, cap president de la Generalitat hagi posat tots els seus consellers en un minibús, rumb a Sant Joan Despí.