‘La Vanguardia’ i ‘El Periódico’, davant Palestina

Com totes les generalitzacions, hi trobaríem excepcions a plaer, però suposo que podem convenir que l’esquerra ha tendit a enarborar la defensa de la causa palestina mentre que la dreta justificava més les accions d’Israel. Els fets espantosos dels últims mesos, esclar, poden haver trencat part d’aquest equilibri. Que els israelians han de poder viure segurs i resoldre l'innegable greuge històric jueu és una evidència, però costa molt justificar les accions genocides dels seus governants actuals. A partir d’aquí, el reconeixement espanyol de l’estat palestí ha generat algun editorial curiós, que semblen infusionats no pel posicionament de cada rotatiu sobre aquest enclavament de l’Orient Mitjà en conflicte perpetu sinó pel fet que és Pedro Sánchez qui ha pres la decisió.

Així, La Vanguardia seguia al seu editorial amb la seva política de donar suport al socialista. I em quedo amb aquesta frase: “El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha evitat respondre directament a tota aquesta escalada [verbal] israeliana”. La trio perquè contrasta amb aquesta altra d’El Periódico: “En comptes de rebaixar la tensió, el ministre Albares ha acusat Israel d’escampar «mentides infames»”. La nit i el dia, oi? No fa tants anys, la tendència habitual del diari de Godó era aplaudir el PP, i molts articulistes eren inequívocament proisraelians, mentre que el mitjà del Grupo Zeta –actualment integrat a Prensa Ibérica– tendia a donar suport al PSOE i, en canvi, ara el renya i acusa Sánchez de fer el gest palestí de manera oportunista, per pur interès electoralista. És una inversió de papers interessant i suggereix que els dos diaris tradicionals de Barcelona travessen una etapa de sacseig respecte de la seva tradició. Caldrà veure qui dels dos s’adapta millor a aquesta modificació que percebo del seu posicionament editorial.