La UB, la UPF i la UAB són les tres úniques universitats de l’Estat que se situen a la llista de les 200 millors del món que elabora Times Higher Education. A mi se’m fa estrany que una consultora que ven serveis a les universitats sigui qui després les col·loca en un rànquing, però ells asseguren que són dos fets no interconnectats.
Actes de fe al marge, és interessant veure com recullen la notícia els mitjans, tenint en compte que totes tres universitats estan agermanades pel fet de ser catalanes. La Razón, per exemple, fa una filigrana molt fina. Col·loca la notícia en la seva secció de “Catalunya”, com si fos un afer regional del noreste peninsular. Però la paraula catalana no apareix enlloc del text, que es congratula pel fet que el rànquing “ha situat tres universitats espanyoles entre les 200 millors del món”. També és curiós el tractament de l’Abc, amb el titular “Aquestes tres universitats espanyoles es colen entre les millors del món” i un text de quinze paràgrafs on tampoc consideren oportú assenyalar enlloc que les tres distingides són catalanes. I deixo per al lector la valoració sobre l’elecció del verb: “es colen”. Té un punt despectiu. Com si no hi pertanyessin de ple dret. Unes intruses. Ja ho cantava Mecano: “Ahí me colé y en tu fiesta me planté / Coca-Cola para todos y algo de comer”. A l’hora d’escriure aquestes ratlles, no hi ha article a El Mundo sobre el tema i és inevitable especular que, si les tres universitats estiguessin cinc-cents quilòmetres menys a la perifèria, l’afer hauria merescut aleshores un titular ben generós. És la famosa síndrome Javier de la Rosa, que era empresari espanyol fins que va començar a sumar escàndols i aleshores va passar a ser identificat com a català.