DRET A LA PRIVACITAT
Mèdia26/06/2013

La UE eximeix Google d'esborrar dades de persones

El Tribunal de Justícia europeu prioritza la llibertat d'informació al dret a l'oblit

Joan Callarissa
i Joan Callarissa

Barcelona.L'advocat general del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), Niilo Jääskinen, va donar ahir la raó a l'empresa nord-americana Google, que mantenia una disputa legal amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) des del 2010, en relació al dret a l'oblit. Així, segons el tribunal de Luxemburg, els serveis de Google no són responsables de les dades personals incloses a les pàgines web amb les quals tracten.

Inscriu-te a la newsletter La carrera per ser la millor sèrie de l'anyTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La resolució de Jääskinen referma la directiva de la UE sobre protecció de dades, que no estableix cap dret a l'oblit generalitzat, que possibilitaria que qualsevol persona individual pogués decidir quina informació publicada a la xarxa sobre ell es pot mostrar a Google i quina no. De fet, aquesta era la premissa en què es basava l'advocat gallec Mario Costeja, que va originar una topada entre l'AEPD i Google perquè volia que s'esborressin unes informacions sobre ell que el perjudicaven, encara que fossin certes.

Cargando
No hay anuncios

Des de la perspectiva del dictamen emès, obligar els cercadors d'internet a eliminar informació legítima, legal i veraç que s'ha publicat en algun moment "implicaria una ingerència en la llibertat d'expressió de l'editor de la pàgina web" i "equivaldria a una censura del contingut publicat per un particular".

Mario Costeja va trobar informació a Google que relacionava el seu nom amb un embargament per deutes amb la Seguretat Social, cosa que entén que el perjudica professionalment, perquè és advocat. Arran d'això, va demanar a l'AEPD que aquesta informació publicada en un anunci d'un diari fos retirada i que també desaparegués dels resultats del cercador.

Cargando
No hay anuncios

L'AEPD va considerar que la petició era excessiva, i només va fer seva la demanda d'impedir que Google mostrés entre els resultats de cerca la informació que el relacionava amb l'embargament. No obstant, Google es va oposar a fer cas a l'AEPD i va portar el conflicte d'interessos a l'Audiència Nacional, des d'on van recórrer a Europa abans de pronunciar-se.

Ahir, el TJUE ja va donar el seu parer sobre quin és l'abast del dret a l'oblit en el context de la directiva europea de protecció de dades. Des del seu punt de vista, ha de prevaldre el dret a la informació del diari que havia publicat aquell anunci i el dret del model de negoci de Google, que indexa tota la informació que es publica i no la retira quan una persona ho sol·licita. De fet, tal com explica a l'ARA l'advocat especialista en dret digital Xavier Ribas, "la gràcia de Google és que hi és tot". Per tant, "va en contra del seu model empresarial retirar informació" de manera selectiva i a petició personal, cosa que els perjudicaria seriosament si aquest costum s'estengués.

Cargando
No hay anuncios

A l'espera de la sentència final, Ribas considera que el dictamen és "previsible", ja que "s'agafa exactament al que diu la directiva de la UE sobre protecció de dades i en relació al dret a l'oblit". Tot i això, el dictamen "no és un precedent que hagi de marcar futures sentències". Tal com explica l'especialista, per la "coincidència de drets" que hi ha en aquestes situacions "sempre s'haurà d'analitzar cas per cas a l'hora d'aplicar el dret a l'oblit i fer desaparèixer informacions de les cerques en buscadors".

Google té ara un argument de pes per rebutjar les peticions d'individus que vulguin amagar informació en els seus resultats. Tot i això, Ribas insisteix que "no es pot dir que Europa s'hagi quedat sense dret a l'oblit" i que "en casos greus en què la informació pugui fer malbé la vida a la persona afectada sí que hi podrà haver desindexació". El Tribunal segueix en el 80% dels casos els dictàmens del seu advocat general, cosa que fa pensar que l'exoneració de control de continguts de Google podria ser confirmada aviat pels jutges europeus. Un cop coneguda la sentència, Costeja va explicar que la seva denúncia a Google només intentava donar a "conèixer les normes del joc" i recordar que "els cercadors també tenen part de responsabilitat". L'advocat creu que les persones haurien de "poder escollir on surten".