Ucraïna es retira d'Eurovisió 2019

BarcelonaUcraïna es retira d'Eurovisió de manera oficial i definitiva. La televisió pública del país ho ha anunciat avui després que els últims dies es posés en dubte la seva participació i la de la seva representant, Maruv, al festival. La cantant, de 27 anys, havia rebut pressions per renunciar a participar al festival arran dels seus vincles amb Rússia –tenia programats diversos concerts al país de Putin– i, finalment, dimarts va claudicar i va anunciar que no representaria el seu país en l'edició 2019 d'Eurovisió.

Maruv va resultar la guanyadora del ‘Vidbir’, el programa per seleccionar la candidatura ucraïnesa a Eurovisió el dissabte a la nit. Amb ‘Siren Song’ i 12 punts, superant en un al segon classificat, cumplia amb el seu paper de favorita. De fet, va ser la proposta amb més suport del televot. Però el somni dels seguidors no va durar ni dos dies: el dilluns l’UA:PBC –la televisió pública del país—va anunciar en un comunicat oficial que Maruv quedava descartada per no ser una bona “ambaixadora cultural d’Ucraïna” de manera que farien una nova tria per via interna.

Abans d’aquesta cancel·lació, la seva candidatura ja s’havia anat complicant a través de múltiples senyals des de la gala final. D’entrada, el guanyador del ‘Vidbir’ sempre tenia el dret a ser el seu representant eurovisiu. Això va romandre així fins el darrer moment de la gala final d’aquesta edició. Justament abans de donar a conèixer els resultats el presentador va fer incís en què la victòria ja no era garant d’aquest dret; una intervenció sospitosa i que va fer detonar les alarmes.

A més, durant la valoració de Maruv es va viure un moment d’alta tensió. Jamala, membre del jurat i guanyadora d'Eurovisió l'any 2016 amb '1944', va voler preparar-la per a les entrevistes i rodes de premsa que li esperarien en cas de ser seleccionada. Aleshores li va preguntar: “Maruv, tinc una pregunta més que incòmoda per a tu: Crimea és Ucraïna?”. Amb expressió paralitzada i seriosa, l'artista va respondre: "Ucraïna, esclar". Això va provocar reaccions de tot tipus als espectadors de tota Europa que seguien el ‘Vidbir’. Les xarxes es van omplir de mems ràpidament, però sobretot de dures crítiques en veure que, un cop més, s’estava polítitzant el festival. A plató, en canvi, només es van sentir aplaudiments. Crimea a dia d’avui segueix sent un assumpte sensible i que hi ha una guerra oberta entre ucraïnesos i russos a la regió de Donbass, que des del 2014 s'ha endut la vida de milers de civils.

Fins i tot el vice primer ministre, Vyacheslav Anatoliyovych Kyrylenko, ja feia torontollar la seva participació en tuitejar: “El representant d'Ucraïna no pot ser un artista que ha fet una gira a l'estat agressor, planeja fer-ho en el futur i no hi veu res d’inacceptable en això”, referint-se als dos concerts que l’artista tenia planejats a terres russes. Cal remarcar que Maruv, com molts altres ciutadans ucraïnesos, té familiars i passaport russos.

Les sospites d’un més que possible boicot cap a la cantant van resultar evidents davant el silenci de la pàgina oficial d’Eurovisió. De les tres finals més que varen tenir lloc el dissabte a la nit, totes les candidatures escollides varen ser immediatament reconegudes públicament com a efectives. Totes, menys Ucraïna.

Com a conseqüència de tot plegat, Maruv –que és una de les estrelles més reconegudes del panorama ucraïnès– va postejar el dia següent al seu perfil de Facebook les dures clàusules que l’UA:PBC li imposava en un nou contracte que havia de signar en 48 hores si volia ser la representant. Maruv exposa que el principal problema no és la cancel·lació dels shows a Rússia, sinó que es queixava per la falta de finançament en el seu viatge a Tel Aviv, la impossibilitat d’improvisació o d’oferir entrevistes sense l’autorització de la cadena.

En definitiva, li posaven un seguit de traves i clàusules abusives que, en cas d’incomplir-ne alguna, desembocarien en una multa d'uns 65.000 euros. L’artista també va revelar que al menys tres països li havien oferit prèviament ser la seva representant. Tanmateix, ella ho havia rebutjat perquè el seu país sempre era la primera opció. “Soc ucraïnesa i estimo Ucraïna. Però no estic preparada per actuar amb eslògans (...) Sóc músic, no un bat en l'àmbit polític”, va publicar. "Si ho signo, em converteixo en esclava", escrivia al final del post.

L’executiva de la cadena pública Oleksandra Koltsova ha declarat que el contracte és semblant al d’anys anteriors, que la multa mai s’ha arribat a efectuar i que només difereix en la prohibició d’actuar a Rússia.

En no arribar a un acord i fer-se oficial que no seria la representant, alguns dels altres participants—com Freedom Jazz i KAZCKA, els segon i tercer classificat—van fer públic el seu suport a Maruv i van declinar l’oferta de l’UA:PBC a mode de protesta.

Aquest no és el primer cop que els conflictes russo-ucraïnesos esquitxen el festival eurovisiu. La polèmica més recent es va produir fa dos anys. Aleshores era precisament Ucraïna qui organitzava el festival i qui va denegar l’entrada al país a Yulia Samoylova, la participant que Rússia havia escollit. Samoylova havia comparegut a Crimea entrant per Rússia, cosa que les lleis ucrïneses penalitzen des del 2015 amb l’impediment de tornar a entrar al país. Rússia era plenament conscient d’aquesta legislació abans de triar representant, però va tirar endavant i es va queixar a la UER (Unió Europea de Radiodifusió), l’ens organitzador del festival. Després d’un tens i dens període de diàlegs, es va retirar de la competició i va tornar l’any següent amb Samoylova. Al 2018, i per primer cop des que es van implantar les semifinals, Rússia no es va classificar per a la final.

Enguany el representant de Rússia és un vell conegut: Sergey Lazarev. El rus ja va participar al 2016 amb ‘You are the only one’. Preferit a les cases d’apostes i amb una escenografia memorable, va acabar tercer; just per darrere d’Austràlia i Ucraïna. Precisament Jamala va ser qui va guanyar amb el cru i polèmic tema ‘1944’, una història que la seva àvia li havia contat sobre l’invasió de la Crimea tàrtara per part dels russos en el marc de la Segona Guerra Mundial.