Tot i el meu compromís d'evitar els hashtags en els titulars, l'èxit de la piulada massiva de dissabte a favor del Twitter en català justifica que avui me'n desdigui. La iniciativa va sorgir espontàniament per reacció a l'anunci de Twitter sobre la disponibilitat de la seva web en més idiomes, cap dels quals és el nostre. L'empresa segueix sense complir el que el seu conseller delegat va prometre en públic al febrer, en resposta a la campanya de recollida d'adhesions iniciada fa gairebé dos anys, i m'ha anat repetint en privat des d'aleshores que els tuitaires catalans podríem traduir el servei a la nostra llengua tan aviat el sistema de traducció col·laborativa estigués enllestit. Amb 17 idiomes actius queda clar que no hi ha impediments tècnics per obrir la traducció també al català, sinó que hi ha manca de voluntat dels encarregats per executar les instruccions del seu cap, cosa que no diu gaire a favor de la cadena de comandament de l'empresa, coneguda a Silicon Valley pel seu caos intern.
Ara que el clam s'ha fet general, potser a Twitter els costarà més justificar el menyspreu pel català que van mostrar al setembre, quan els vaig visitar a la seva seu. O potser no: fent-nos més visibles també hem despertat l'oposició visceral dels que troben que amb l'espanyol ja es va a tot arreu, i disparen contra els futbolistes i els presentadors que, ara sí, es manifesten a favor de tenir Twitter en català. Fins a cert punt entenc que hagin trigat a fer-ho: quan el teu mercat és el veí, costa arriscar-te a ofendre uns clients que tenen la pell tan fina. Per això, més enllà de deixar-se traduir al català, el que cal és que Twitter -i altres serveis de la web 2.0- permeti especificar en quin idioma escrivim els tuits i triar en quin idioma volem llegir-los. La barreja actual és un nyap per als que tenim la sort de ser plurilingües. A veure si a San Francisco se n'adonen d'una vegada.