L’estrena de Tabús al prime time del dimecres comportarà alguns canvis rellevants en la graella de TV3. L’APM?, que des de fa vuit anys ocupava aquest espai, es trasllada als dijous i s’emetrà just després del Polònia, per crear “un gran bloc d’humor” el quart dia de la setmana, en paraules de Cristian Trepat. En principi, es tracta d’un canvi temporal, que durarà només les vuit setmanes en què estigui en emissió Tabús. Segons Vicent Sanchis, això permetrà “destacar molt” l’estrena del nou programa, que s’emetrà en el primer tram del prime time, però el director de la cadena no amaga que aquests moviments responen també a la necessitat de cobrir els “buits” que comencen a quedar a la graella per la falta de nous continguts derivada, d’una banda, de les estretors pressupostàries i, de l’altra, de la impossibilitat de rodar a causa del confinament.
TV3 s’atreveix amb l’humor negre a 'Tabús'
David Verdaguer conviurà amb persones d’un col·lectiu estigmatitzat i en farà un monòleg
BarcelonaDavid Verdaguer puja a l’escenari de la sala La Paloma, a Barcelona, davant d’una platea plena de persones amb discapacitats visuals. “Benvinguts al Palau Sant Jordi!”, diu. Així comença un monòleg ple d’acudits sobre cecs que la correcció política recomanaria evitar, però que el públic rep amb aplaudiments i riallades. Verdaguer repetirà l’experiència amb persones amb trastorns mentals, amb malalties terminals, amb obesitat, amb diversitat funcional, de diferents ètnies, del col·lectiu LGTBI i en situació de pobresa, en els vuit capítols que formen la primera temporada de Tabús. TV3 estrena aquest dimecres a les 22.10 h aquest nou format produït per El Terrat que pretén trencar el silenci sobre diferents col·lectius estigmatitzats a través de l’humor. Com diu el presentador a l’inici de cada entrega, el programa es dedica a riure “amb persones de qui no ens hauríem de riure”.
Tabús, però, no és només un monòleg. L’estructura, de fet, recorda la d’El foraster, ja que s’intercalen els fragments de l’espectacle teatral amb imatges d’algunes de les escenes que, prèviament, el presentador havia compartit amb els quatre o cinc protagonistes de cada capítol, durant la setmana que tots plegats van passar en una casa rural de l’Empordà. Amb tot, Verdaguer assenyala una diferència rellevant respecte al plantejament del monòleg d’El foraster: al programa de Quim Masferrer, les bromes són “referencials”, és a dir, parlen d’allò que el presentador ha viscut durant la seva visita al poble, mentre que aquí no se centren en experiències concretes, sinó que es refereixen a tot el col·lectiu.
Un format de risc
“Quan El Terrat ens va plantejar la idea, el programa em va fer moltíssima por”, reconeix el director de TV3, Vicent Sanchis. El format ja havia funcionat a Bèlgica, però Sanchis assegura que adaptar-lo li generava “tota mena de recels”. “Cada societat és diferent, i el programa juga amb un humor i unes bromes que potser aquí no s’entenen tant com en altres llocs. Potser ens passarem de llarg, potser farem curt: aquesta era la meva reticència”, recorda el director de la televisió pública.
Malgrat tot, el projecte va tirar endavant perquè, com diu el cap d’entreteniment de la cadena, Cristian Trepat, alhora que els generava dubtes, el format els va “enamorar”. “El punt de partida és provocador: explicar històries de vida molt potents, de gent que pateix, però combinades amb humor negre. Això escrit en un paper pot generar rebuig, perquè l’humor negre és un camp de mines, però vam veure que es podia fer, i que el resultat era molt tendre”, diu Trepat, i afegeix: “Era un programa que havíem d’intentar fer a la televisió pública del nostre país”.
Segons ell, per aconseguir un bon resultat era fonamental trobar “el presentador adequat”, i en aquest sentit destaca la “implicació” de Verdaguer, que fins i tot va voler sumar-se a la producció executiva de l’espai. “Hem trobat les dosis justes per fer el programa que volíem fer –afirma el director general d’El Terrat, Agustí Esteve–, i això és gràcies al David. El paper que ha tingut és bàsic: ha aconseguit barrejar ingredients molt interessants però que segons com no quallen, com l’empatia, el respecte, la tendresa i l’humor”. Segons Esteve, Tabús és un format que “entra per la pell i va directe al cervell”. “És una muntanya russa: en un mateix capítol pots plorar i pots riure”, afegeix.
Sense por d'ofendre
Un dels punts clau del programa era trobar un grau d’humor que el fes provocador però que no incomodés el col·lectiu afectat. Verdaguer, però, assegura que no s’ha mossegat gaire la llengua: “Sentia que tenia el permís d’ells per riure amb ells, i no em feia por ofendre ni passar-me de la ratlla. Per als belgues, l’humor negre és bastant light. Nosaltres hem apujat el to del monòleg, perquè aquí tenim un punt més cínic, d’humor més cabró. L’humor és la manera més clara i directa de poder trencar tabús i acostar-te a la gent, és la manera més seriosa d’enfrontar-se als problemes i de dir coses que no es poden dir directament”, diu, i afegeix: “Si al públic no li agrada a mi em sabrà molt greu. Però si als protagonistes els agrada jo seré feliç, perquè els únics que han d’estar contents són ells”.
De moment, sembla que en aquest sentit no hi haurà problemes: les tres testimonis que aquest dimarts han participat a la roda de premsa de presentació del programa (celebrada per videoconferència) s'han mostrat absolutament satisfetes d’haver-hi participat, malgrat els recels inicials. “No les tenia totes, però ho tornaria a fer vint vegades més”, ha dit Amàlia González, una de les protagonistes del capítol dedicat als malalts terminals. “Jo el monòleg me l’imaginava més fort. Em feia por que vingués la meva àvia, però es va partir de riure”, ha afegit Maria Petit, que apareixerà a l’episodi inicial, dedicat a la ceguesa. De fet, Verdaguer pensa que “és més fàcil que s’ofengui gent que no és del col·lectiu” que no pas els mateixos afectats. “Potser hi haurà algú a qui no li fa gràcia alguna de les bromes. Ho respecto. Però ens hem de preocupar més de la gent que parla seriosament”, adverteix.
Trepat reconeix que els monòlegs són “molt estripats”, però assegura que acompanyats de les escenes de convivència entre el presentador i el grup de protagonistes “agafen una nova dimensió”. “És màgic, perquè la suma de dues coses dona un resultat diferent i inesperat”. Segons ell, malgrat que les persones que hi apareixen viuen situacions dures, el programa té un to “optimista, positiu, que a vegades fa caure les llàgrimes però altres vegades fa pixar de riure”. Per tot això, està convençut que Tabús “serà un dels fenòmens televisius de l’any”.