l'Hospitalet de LlobregatL’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat té intenció de transformar l’antiga fàbrica tèxtil Albert Germans en un centre de formació per a programadors de videojocs. Però abans que el projecte es faci realitat, la nau ha tingut durant uns dies un ús més pròxim al que se li va donar durant els anys que va estar en funcionament, del 1926 al 2007: aquesta setmana, la fàbrica s’ha convertit en la seu del Sindicat de l’Agulla per acollir els últims dies del rodatge de 'La dona del segle', un telefilm dirigit per Sílvia Quer que s’estrenarà a TV3 previsiblement la temporada vinent. La televisió pública catalana coprodueix la cinta juntament amb Televisió Espanyola, la nova cadena valenciana À Punt i les productores Distinto Films i Voramar Films, amb el suport del departament de Cultura.
Inscriu-te a la newsletter Sèries que t'abracenTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi
'La dona del segle' es trasllada als anys 20 per explicar una història de dones obreres que lluiten pels seus drets, tant de classe com de gènere. Segons Quer, és una pel·lícula "coral", amb "moltes històries i molts personatges". Però el "fil conductor" és la Consuelo, un personatge que en realitat són dos i que interpreta Elena Martín, directora i protagonista de la pel·lícula 'Júlia ist'. La Consuelo és una noia que ha crescut en un orfenat però que, malgrat això, vol seguir el seu propi camí vital. Quan intenta abandonar la institució on s’ha criat descobreix el seu origen gitano, un fet que automàticament li hauria tancat les portes del món laboral. Però aconsegueix amagar-ho i entrar a treballar als prestigiosos magatzems El Siglo, des d’on intentarà impulsar el seu propi projecte en el món de la moda.
Però hi ha una altra Consuelo més gran, tot i que a la pel·lícula hi apareix sempre mitjançant 'flash-backs' i, per tant, amb la mateixa edat que l’anterior. Aquesta Consuelo és una dona gitana que va existir en la realitat i que va ser una de les muses d’Isidre Nonell (interpretat per Julio Manrique), que la va retratar en molts dels seus quadres. Al voltant d'aquestes dues dones s'obren dues trames que avancen en paral·lel i, tal com explica Martín, la relació que hi pugui haver entre elles és "el gran dubte" que planteja el film.
Un personatge clau en la trama és Clara Morgadas, la directora d'El Siglo. Segons Nora Navas, l'actriu que li dona vida, és una figura que entronca amb el missatge feminista de la producció, ja que "simbolitza la dona que agafa poder dins del món de l'empresa". En l'entorn obrer, el personatge més combatiu és la Teresa (Bruna Cusí), que es va fer amiga de la Consuelo a l'orfenat i que ara treballa al Sindicat de l'Agulla. Completa l'elenc femení la valenciana María Maroto, que es posa en la pell d'una altra treballadora del Sindicat. En el camp masculí, a més de Manrique hi apareixen Pablo Derqui (que és un dels germans de la Clara), Àlex Monner, Sergio Caballero, Javier Beltrán i Xavi Sàez, que interpreta un dels treballadors de la Canadenca que en el moment en què es desenvolupa la trama estan en vaga per reivindicar una millora dels seus drets laborals.
Abans d'arribar a la fàbrica Albert Germans de l'Hospitalet, el rodatge de 'La dona del segle' ha passat per llocs com el bar Marsella de Barcelona, Cerdanyola del Vallès (on s'ha recreat l'estudi de Nonell), Vilafranca del Penedès i la platja de Vallcarca, a Sitges, on es van construir una dotzena de barraques per recrear el barri del Somorrostro. Però segons Quer el més difícil va ser trobar una bona localització per reproduir-hi els magatzems El Siglo, que finalment s'han ubicat a la finca Bell Recó d'Argentona.
Una de les peculiaritats del telefilm és que s’està rodant tant en català com en castellà, de manera que no caldrà doblar-lo per emetre'l per TVE. Però això implica que de cada seqüència se n’han de fer dues versions, i que els actors s’han d’aprendre el text dues vegades. Tot i que no s’atreveixen a afirmar-ho categòricament, als productors no els "consta" que això s’hagués fet mai amb cap ficció televisiva. Tot i així, pel·lícules com 'L’adopció' i 'El rei borni' sí que es van rodar simultàniament en totes dues llengües.
Del guió al llibre i del llibre a la pantalla
'La dona del segle' s’està rodant en un moment en què el feminisme és un tema recurrent en la ficció. En són una prova sèries com 'The handmaid’s tale' i 'Big little lies', així com 'La otra mirada', recentment estrenada a La 1 i ambientada també als anys 20. Però la productora del telefilm, Míriam Porté, responsable de Distinto Films, subratlla que la cinta no neix a remolc d’aquesta tendència: el projecte inicial és de l’any 2012, però en aquell moment “va quedar aparcat”. “Les circumstàncies han fet que un projecte que fa quatre o cinc anys hauria pogut ser més original s’estreni ara. No ens hem sumat al carro”, diu.
Durant aquesta espera, les guionistes de la pel·lícula, Montse Ganges i Ana Sanz Magallón (que escriuen sota el pseudònim de Margarita Melgar), van adaptar el seu projecte televisiu per fer-ne una novel·la, 'La mujer del Siglo', editada per La Esfera de los Libros l’any 2016. Ara elles mateixes han transformat el llibre en el guió del telefilm.
En tot cas, la protagonista de 'La dona del segle', Elena Martín, considera positiu aquest auge del feminisme en la ficció televisiva. “És un problema que el que es presenta com un conflicte d’època sigui tan actual. Està bé que se'n continuï parlant”, reflexiona.