TV3: un motor de l’audiovisual gripat
Pesa sobre TV3 l’amenaça d’haver de fer front a una despesa imprevista que, des de la direcció, quantifiquen en 41 milions d’euros
BarcelonaTV3 té la missió de ser el motor de la indústria audiovisual de Catalunya. Així ho indica, si més no, el seu mandat parlamentari. Però les retallades pressupostàries han acabat per gripar aquest motor fins al punt que els productors han esclatat aquesta setmana contra la congelació de tots els projectes externs per part de la cadena pública. La decisió la va prendre la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) com a mesura cautelar davant l’enèsim conflicte entre empresa i treballadors.
Pesa sobre TV3 l’amenaça d’haver de fer front a una despesa imprevista que, des de la direcció, quantifiquen en 41 milions d’euros i que correspon al retorn del 5% del salari que s’ha retallat a la plantilla des del 2011. Els treballadors de la televisió han vist com el Suprem sentenciava en favor dels seus companys de Catalunya Ràdio i reclamen ara el mateix tracte. En una nota de premsa emesa la setmana passada, TV3 suggeria que, per pagar aquests diners, s’hauria d’escometre una nova retallada en les partides destinades a comprar programes i coproduir cinema.
Els productors temen que aquest sigui el cop de gràcia per a un sector que ha patit les conseqüències de les retallades del sector públic amb especial intensitat. Segons dades de Proa, la federació que agrupa els productors catalans, el 2011 TV3 gastava 20 milions en cinema, documentals, animació i telefilms. Tres anys més tard la partida s’havia reduït als 4 milions d’euros. La compra de programes suposava el 2011 una despesa de 60 milions, que es van quedar en 30 milions l’any passat. En aquests quatre anys, TV3 ha rebaixat en un 56% la partida conjunta destinada a compres de continguts externs.
El problema per a TV3 és que les retallades l’han deixat ja sense recursos per reequilibrar el seu pressupost sense prendre mesures dràstiques. L’aportació de la Generalitat, que el 2010 era de 330 milions, s’ha quedat en 225 milions per a aquest any. I la publicitat, que aleshores va enfilar-se fins als 100 milions d’euros, ha caigut fins als 58 milions, en l’últim exercici tancat del 2014. Si la Generalitat no aporta injeccions extraordinàries de diners, a la Corporació només li queda la via de retallar en grans partides. I aquí és on entra el joc el dilema: ¿treballadors o compres de continguts?
Reduir en personal és difícil, perquè la Corporació ja va acordar -després d’unes maratonianes i duríssimes negociacions- un procés d’acomiadament col·lectiu que abraça fins al 2017. I, de fet, la partida que està jugant ara la direcció de TV3 és precisament la d’intentar minimitzar la probable sentència judicial que permetrà als treballadors recuperar el 5% retallat des de fa quatre anys.
Les partides de personal ja han anat minvant -de 180 milions el 2010 fins als 150 milions pressupostats el 2015-, però ho han fet a un ritme molt més baix que la davallada d’ingressos. En conseqüència, el percentatge de pressupost que es dedica a pagar nòmines ha anat creixent, del 39,5% fins al 48,7% d’aquest any. L’últim contracte-programa de la Corporació -amb un escenari d’ingressos molt diferent- fixava un objectiu màxim del 35% del pressupost destinat a plantilla. La teoria dels vasos comunicants fa que, en paral·lel, el pes específic de les compres hagi baixat: del 33% al 22% durant el mateix període.
Refredant el conflicte
El comitè d’empresa de TV3 s’ha pronunciat també sobre l’afer i critica Duart: “Torna a intentar girar l’opinió pública i el sector privat audiovisual contra els treballadors de la CCMA. En comptes d’assumir el seu fracàs en política pressupostària i laboral, intenta desviar la culpa cap a la sentència del Tribunal Suprem sobre la retallada il·lícita de sous dels treballadors de Catalunya Ràdio i de TVC”.
Tampoc els productors volen plantejar el seu conflicte en oposició al personal de TV3. “Ens sentim companys dels treballadors fixos de la Corporació”, aclaria Raimon Masllorens, president de Proa, en una roda de premsa celebrada dimecres, “però el president de l’ens ha decidit que congelava qualsevol cosa que hi hagués sobre la taula i això, sempre, acaba volent dir els nostres projectes”. Aquesta frenada en sec “pot fer que la graella de TV3 es vegi afectada els pròxims mesos”, segons Masllorens. “Hem de recordar que el propietari real de la televisió són els ciutadans. I això no s’està pensant així, en aquest moment. Per això fem una crida a tots els grups polítics per posar-nos d’acord”. L’entitat va presentar un manifest en què demana “un pacte que estableixi un màxim en les despeses de personal assegurant alhora la sostenibilitat empresarial de la CCMA, i un mínim indispensable en la producció de continguts fets pel sector independent per garantir la competitivitat d’un mitjà de comunicació que és essencial per al nostre país”.
Ahir la Corporació va demanar un dictamen jurídic a la Generalitat a l’entorn del 5% en discussió. “Si es considera legalment pertinent el retorn”, explicava TV3 en una nota, “se sol·licitarà una aportació extraordinària” al Govern”. La direcció de la CCMA ha proposat tornar aquests diners esglaonadament, fins al 2022, però els treballadors demanen un termini més curt.