TV3 mostrarà en una sèrie com el Barça triarà el seu nou himne
Els sis capítols segueixen el procés per escollir la cançó commemorativa dels 125 anys dels blau-granes
BarcelonaEl Gran Teatre del Liceu acollirà el pròxim 29 de novembre un acte solemne a través del qual el Futbol Club Barcelona triarà un nou himne: el que commemorarà els 125 anys d’història blaugrana. Es busca així l’eco de mig segle enrere, quan el gerent Armand Carabén va impulsar l’adopció del càntic que encara avui presideix els partits del club, amb lletra immortal de Josep Maria Espinàs. TV3 s’ha implicat en aquest procés i, a la tardor, estrenarà la sèrie El nou clam, produïda per Mediapro, que aixecarà crònica d’aquest camí per escollir l’himne de l’aniversari.
Però els seus sis capítols van més enllà de seguir el procés de garbellar les 600 lletres que s’han rebut fins a quedar-se amb tres finalistes, que seran musicades per Carles Cases, Núria Graham i Albert Guinovart i produïdes també per noms rellevants de la cançó pop contemporània. Els noms encara estan pendents de confirmació, però el club treballava amb la idea de poder reclutar Julieta, Alizz i Josep Montero (vocalista del grup Oques Grasses), cosa que implicaria, així mateix, una imatge de relleu generacional.
La docusèrie recull l’esperit d’aquesta efemèride seguint els valors que va fixar el club en un manifest presentat l’any passat, en què posava èmfasi en la relació entre el Barça i el país. "Fa 125 anys que volem la pilota, i ho diem així, per celebrar la ferma persistència d’una voluntat que hem articulat com un compromís col·lectiu", diu el text, que va llegir el músic David Carabén, fill de qui cinc dècades enrere va posar els fonaments del catalanisme de la institució a través del seu himne. De nou, el sentit de continuïtat trena aquesta celebració. David Carabén, de fet, és qui dirigeix la sèrie documental, amb Jordi Fuster com a subdirector i Gilbert Arroyo en qualitat de productor executiu.
Així, hi haurà múltiples entrevistes amb alguns dels barcelonistes que han fet història, com ara Pep Guardiola, Txiki Begiristain, José Mari Bakero i Andrés Iniesta. La sèrie promet recollir les gestes que van fer alçar el camp, però també els desastres i les desfetes. I un angle que pot generar polèmica: evidenciarà que, com a país, sovint Catalunya ha estat ingrata amb els seus ídols i els ha acabat trinxant. El cas de Guardiola, en aquest sentit, és paradigmàtic. El nou clam parlarà molt de futbol, però des de l’òptica de la cultura que representa i dels processos col·lectius que articula. Hi haurà, també, una part històrica, ja que es mostrarà material inèdit relatiu al llibret que Espinàs va acabar popularitzant. I un text en el qual detalla el sentit de la seva lletra, vinculat al país.
Un programa especial al novembre
TV3 emetrà els sis capítols com a prèvia a l’acte del Liceu, per agafar embranzida. L’acte de commemoració s’oferirà també com a un especial i, tot i que el sisè capítol no inclourà en un primer moment la resolució del nou himne escollit, un cop s’hagi determinat es muntarà aquell episodi amb les imatges del dia, perquè la docusèrie quedi ja amb el procés complet, un cop es consumeixi a la plataforma 3Cat a posteriori. Tot i que la música i la lletra de la nova cançó en siguin l’himne conductor, el documental també detallarà el procés de creació del cartell, obra de Miquel Barceló i centrat en la idea de la pilota com a símbol.
Aquesta cultura i aquests valors del club no només formen part de les declaracions institucionals, sinó que també determinen un estil de joc concret, i això també queda recollit a El nou clam. Com s’explica en el manifest, "la ferma persistència d’aquesta voluntat de pilota és el que ens ha anat conduint pas a pas, al llarg de la nostra història, cap a l’estil de joc que se’n deriva". En aquest sentit, la figura de Cruyff acaba resultant central, i s’explica com el seu fitxatge es va emmarcar en una èpica i defensa del joc col·lectiu que va traduir-se en un model de futbol total, a parer dels responsables del documental, que és representatiu de l’ADN blaugrana i, al mateix temps, del país que representa, obligat a defensar i atacar al mateix temps.
