TV3 estrena '14 d'abril: Macià contra Companys'

Barcelona.El segle passat Catalunya va ser una república sobirana: almenys durant tres dies. Tot i que la proclamació de la República Catalana des del balcó de la Generalitat és un episodi històric a bastament conegut, se sap poca cosa del xoc frontal que va provocar entre dues icones del catalanisme: Lluís Companys i Francesc Macià. Tots dos eren líders d'ERC, però amb personalitats i trajectòries molt diferenciades. Macià, militar de carrera, procedia del separatisme i pensava en una República Catalana. Companys, advocat obrerista amb fama d'audaç i d'improvisador, professava un catalanisme més tebi, i tenia amics lerrouxistes i de la CNT. Tots dos van coincidir sota unes sigles i van fer front comú per un mateix objectiu: enderrocar la monarquia. No obstant això, la proclamació de la República va fer aflorar les seves diferències, com queda reflectit a la pel·lícula14 d'abril: Macià contra Companys, que demà s'estrena a TV3, a les 22.25 hores.

Dirigida per Manuel Huerga i amb guió de Toni Soler, es tracta d'una ficció televisiva presentada sota l'aparença d'un documental, presumptament enregistrat el 1932. Després de la bona acollida al Festival de Sant Sebastià,14 d'abril: Macià contra Companys afronta ara la prova de la petita pantalla. "Estem molt emocionats, és la primera producció de ficció de Minoria Absoluta", declara Toni Soler, que prèviament va escriure un llibre sobre aquest episodi històric, publicat per l'editorial Columna. Com acostuma a passar en aquests casos, afirma que l'adaptació fílmica no ha tingut més remei que "prescindir de molt material", en pro de més eficàcia del relat audiovisual. "El llibre és més exhaustiu, mentre que la pel·lícula se centra més en la lluita política", explica.

Documental fals

Per dur a la pantalla la pugna entre Macià i Companys s'ha optat per un format del documental fals "molt innovador", explica Soler. La ficció pren com a referència temporal un any després de la proclamació de la República: Macià és president de la Generalitat i Lluís Companys és el cap de la minoria catalana a les Corts. Tots dos responen, des dels seus respectius despatxos, a les preguntes d'un periodista i evoquen els fets viscuts del 14 al 17 d'abril del 1931. Les imatges reals d'arxiu s'alternen amb recreacions dramatitzades en blanc i negre, mentre la veu dels polítics actua de fil conductor de la trama. El tractament visual mira de reforçar la sensació deflash-back.

Manuel Huerga és l'encarregat de dirigir una producció que concentra els esforços en el rigor històric i la versemblança. "Jo admirava molt els seus treballs i el productor executiu, Francesc Escribano, ja havia treballat anteriorment amb ell aSalvador", el film sobre Puig Antich, diu Soler. A més dels protagonistes, a14 d'abril: Macià contra Companysdesfilen davant la càmera altres testimonis que ofereixen la seva versió dels fets: Ventura Gassol, poeta i amic de Macià que el va acompanyar en tot moment, Joan Casanovas, que va avisar Macià que Companys "li estava fent el llit", o Emiliano Iglesias, el regidor lerrouxista que va ocupar el govern civil "perquè no entressin els separatistes". A la pel·lícula tenen veu personatges il·lustres, com el líder de la Lliga, Francesc Cambó, i altres d'anònims, com una secretària de la Diputació o un bidell de l'ajuntament.

Memòria històrica

Com és conegut, Macià va acabar imposant a Companys les seves tesis, però al capdavall també va a acabar cedint en les seves aspiracions independentistes. Aquest és un punt crucial en la pel·lícula, com ja ho va ser anteriorment al llibre homònim.14 d'abril: Macià contra Companyspretén il·luminar què va passar del 14 al 17 d'abril del 1931, els tres atzarosos dies de vigència de la República Catalana. Un episodi "de gran interès per al públic" i que no és conegut en tota la seva dimensió, assegura Soler. "Jo mateix tenia un coneixement molt superficial del que va passar durant aquells dies abans de posar-me a investigar el tema", admet el periodista.

Una troballa casual va portar Toni Soler a aprofundir en aquest episodi històric. Tot llegintL'Avi, una biografia novel·lada d'Alfred Bosch sobre Macià, van despertar-li la curiositat tot un seguit d'anècdotes interessants. Per exemple: les discrepàncies polítiques entre Macià i Companys van arribar fins a tal punt que va faltar poc perquè no es peguessin al bell mig del Palau de la Generalitat.

Conclusions vigents

¿Es poden treure conclusions d'aquestes jornades històriques aplicables a la Catalunya actual? "Totalment", apunta Toni Soler, que creu que en aquesta pel·lícula "hi ha lliçons per a tots els gustos". Es tracta d'una trama complexa, en què tant els partidaris com els detractors de la República Catalana poden trobar "els seus moments", promet. "La gran lliçó", exposa Soler, "és que, en política, no s'ha de renunciar als somnis però tampoc al realisme". "Una combinació de les dues coses acostuma a ser a la pràctica la millor sol·lució", observa.