TV3 estableix un nou rècord: nou anys de liderat consecutius

BarcelonaNou triomf de TV3 en el rànquing anual d’audiències. I a diferència del 2016, quan va caldre mirar les centèsimes per decidir quina havia estat la televisió més vista a Catalunya, el canal públic fa enguany un Valverde i ha arrasat sense ni tan sols cedir els partits dels mesos estivals, quan acostuma a cedir la primera plaça en favor d’algun canal privat.

TV3

Any de rècords per a la cadena pública, quantitatius i qualitatius

TV3 tanca un 2018 de passejada triomfal. No només ha estat la televisió més vista de l’any per novè any consecutiu -fet inèdit a Catalunya- sinó que ho fa amb la màxima distància respecte al seu immediat competidor. El 14% obtingut -amb dades a 27 de desembre, pendents d’afinar el dia 2 de gener- suposa el millor resultat dels últims sis anys.

La pública ha estat la televisió més vista durant 297 dies de l’any, rècord també històric de la cadena i segona millor dada de la història de la televisió des que es mesuren audiències.

I en uns temps d’atac polític continuat contra el mitjà, l’enquesta de la multinacional GFK li atorga la màxima puntuació qualitativa dels espectadors: un 8,5%, que la manté com la cadena generalista més ben valorada pel públic.

Els informatius segueixen sent el motor de les audiències: són els únics que es colen al rànquing dels 40 espais més vistos a Catalunya al llarg del 2018. A més, el 8,6 de nota a l’enquesta GFK els converteixen en els més valorats, amb una puntuació que bat el seu propi rècord. En total, TV3 col·loca fins a 24 programes en aquesta llista dels 40 espais més seguits de l’any.

La resta de canals de la CCMA

Patacada per al Super3/33, que fa mínim històric

Els bons resultats de TV3 tenen la seva creu en la situació dels canals secundaris de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El Super3/33 perd en un any el 25% del seu seguiment, ja que la quota de pantalla baixa de l’1,2% al 0,9%, que és el seu mínim històric. Una magnitud similar és la que perd l’Esport3, que del 0,7% obtingut el 2017 cau ara fins al 0,5%, també la seva pitjor dada des que es va posar en marxa. El 3/24, impulsat per l’escalfor informativa, aguanta amb l’1,9%, però tot i així perd una dècima respecte l’any anterior.

8TV

La cadena entra en caiguda lliure després de la marxa d’Arús

La meitat de l’audiència, aproximadament, s’ha donat de baixa del canal privat del grup Godó. Si tancava el 2017 amb un 2,8% de quota de pantalla, ara marca només un 1,5%. I encara perquè hi suma els mesos de gener a maig, quan encara tenia el programa Arucitys, d’Alfons Arús, que mantenia la cadena per sobre del 2% (en comptes de l’1% dels darrers mesos).

Tot i la caiguda dels canals petits de la Corporació i de 8TV, l’impuls de TV3 fa que la quota del català a la televisió en obert millori tímidament aquest 2018: del 18,4% puja fins al 18,8%.

RTVE

La 1 cau i s’aproxima a la seva pitjor dada a Catalunya

L’entrada de Rosa María Mateo com a administradora provisional de RTVE ha rebaixat substancialment les polèmiques per partidisme que apareixien regularment en l’etapa amb el PP en el govern. Ara bé, això no s’ha traduït en una audiència més gran a Catalunya. En concret, La 1 marca un 7,2% de share, que implica haver perdut pel camí tres dècimes. I apropar-se perillosament al 7,1% registrat l’any 2013, quan la cadena pública va marcar el seu mínim històric. La patacada al llarg dels anys ha estat sostinguda: l’any 2007 la cadena marcava un 14,6%.

En canvi, ha passat al revés que amb TV3 i el segon canal, La 2, ha millorat notablement la seva dada: d’un 1,9% a un 2,2%. Els esports de Teledeporte també milloren (una discreta dècima, fins al 0,6%), mentre que l’infantil Clan baixa de l’1,7% a l’1,4% i les notícies del 24 Horas també pateixen, al passar del 0,8% al 0,7%.

Mediaset

Un empat amb regust de derrota per a Telecinco

Mediaset reté l’estatus de grup mediàtic amb més audiència a Catalunya: un 24,8% contra el 24,0% d’Atresmedia (que té un canal menys). Però aquesta no és una victòria dolça. En primer lloc, perquè Telecinco ha de compartir la plata amb Antena 3: tots dos canals empaten a 9,8% (en la mesura d’audiències sense convidats, que és la que serveix de base per als resultats catalans d’aquest article; si es mira la xifra amb convidats, Antena 3 guanya per una dècima). El primer canal de Mediaset havia estat segon en solitari els últims tres anys -l’any 2014 es va produir també un empat- però aquest 2018 ha patit i cau per primer cop per sota del 10% de share a Catalunya. El grup liderat per Paolo Vasile tampoc se’n surt amb el segon canal, que millora una dècima respecte un any enrere (fins al 5,6%), però ho fa amb l’asteroide del Mundial de futbol, que li va fer marcar un 8,1%. Sense aquesta ajuda, Cuatro hauria empitjorat algunes dècimes el resultat.

Pel que fa als canals temàtics, segueix sent qui domina, sobretot gràcies a FDF (repeteix un any més com a més vist, amb un 3,1%) i Energy, que ha anat guanyant impuls els últims mesos i tot i que tanca el 2018 amb una quota del 2,5%, en l’últim quadrimestre ha estat superant el seu germà FdF.

Atresmedia

La Sexta, amb un 7,2%, fa forat especialment a Catalunya

L’empat d’Antena 3 amb Telecinco és un empat fora de casa, ja que en l’última dècada només el 2013 la cadena d’Atresmedia va aconseguir superar la seva rival directa. A més, mentre que Telecinco ha baixat, Antena 3 ha pujat una dècima, fins al 9,8% d’aquest 2018. En el cas de la Sexta, perd tres dècimes fins al 7,2%, però segueix sent l’única cadena espanyola generalista que obté més bons resultats a Catalunya que en el conjunt d’Espanya. I, pel que fa a canals temàtics, Neox és el que millor li funciona, amb un 2,6% de share, tot i que cau una dècima respecte al 2017.

Resultats a Espanya

Telecinco torna a regnar i eixampla el marge amb Antena 3

Un any més, Telecinco es corona com a televisió més vista d’Espanya (14,1%), i ho fa per setè any consecutiu, des que el 2012 li va arrabassar el títol a La 1. Segona és Antena 3, que amb el seu 12,3% es queda a 1,8 punts (la qual cosa és gairebé el doble de distància que el 2017, quan només un punt la separava del líder). La 1 es manté com a tercera i repeteix el resultat de l’any passat: 10,4%. La Sexta millora dues dècimes i registra un 7,6% que la distancia encara més de Cuatro, amb un 6,0% que vol dir perdre una dècima en un any i, sobretot, repetir per tercer cop el seu mínim històric (obtingut el 2012 i el 2013). Pel que fa a les cadenes petites, obtenen el seu millor resultat anual Atreseries (amb un 1,2% en el seu tercer any de vida), i Gol (que repeteix l’1,0% del 2017). En canvi, n’hi ha d’altres que fan rècord per baix. Són Teledeporte (que iguala la seva pitjor marca del 2009 amb un 0,6%) i Ten, que en el seu tercer any es mostra incapaç de superar l’irrellevant 0,3%.

Cada final d’any la consultora Barlovento elabora un complert informe televisiu sobre com ha anat l’any. Entre les conclusions d’aquest any hi ha la constatació que la inversió publicitària no creix, mentre que baixa el consum tradicional i s’incrementa les subscripcions a plataformes en streaming. En concret, els espanyols van consumir de mitjana 234 minuts de televisió convencional, sis minuts menys que fa un any. És una dada molt alta (superior a totes les anteriors al 2009) tenint en compte que, en paral·lel, el consum d’internet diari ha augmentat fins a les tres hores. A més, si dividim el consum televisiu no sobre el conjunt de ciutadans, sinó només entre els que miren televisió, la xifra puja als 315 minuts.

Una altra dada d’aquest estudi indica que la televisió de pagament marca el seu màxim històric i ja suposa el 25% dels consums.

Pel que fa als gèneres, la ficció va ocupar el 41,4% del temps i va ser el gènere dominant en el conjunt de l’oferta televisiva. Els programes d’entreteniment estan en segon lloc, amb el 16,1%, seguits dels esports, amb el 14,1% de les hores de programació. Els culturals representen el 13,3% i la informació el 9,1%. En el cas de les autonòmiques, en canvi, la informació és el gènere preponderant, amb el 27,9% de la programació dedicada a informatius.