TV3 dona veu a El Yoyas
Dilluns al migdia, al Tot es mou, l’Helena Garcia Melero donava la benvinguda al seu col·laborador Carles Quílez. L’especialista en successos li anunciava que havia entrevistat Carlos Navarro, conegut com El Yoyas. L’exconcursant de Gran Hermano que està condemnat a set anys de presó per maltractar la seva dona i els seus dos fills i que ha fugit de la justícia. Quílez el va definir com un concursant “molt extravertit”. “Aquest programa ha pogut parlar amb ell”, deia com si això fos una bona notícia. Melero puntualitzava que hi havia parlat ell, no el programa. Certament, l’exclusiva era de la plataforma personal del periodista i no pas de TV3. I a aquella mateixa hora també se’n feien ressò les cadenes privades espanyoles. Quílez va explicar que Navarro “tenia ganes de llançar un missatge”. I va afegir: “No és estrany que la trucada es produís després que la seva exdona l’acusés de maltractador, no només amb ella sinó amb els seus fills. Era una manera de respondre-hi”. Quílez donava més context: “Ell diu barbaritats de la seva exdona. Similars a les que ella diu d’ell”, deia, i lamentava com alguna premsa havia assetjat els pares d’El Yoyas. El Tot es mou va difondre dos fragments de l’entrevista al maltractador amb el to agressiu i victimista que li és propi.
La quantitat de despropòsits d’aquesta secció de Carles Quílez és tan gran i s’evidencia tanta manca de consciència del que suposa la violència mediàtica i la revictimització que es fa difícil creure que això hagi pogut passar a TV3.
Primer, pel retrat indulgent del concursant. No era extravertit: era violent i el van expulsar de Gran Hermano per aquesta raó. Quílez també va venir a dir que les ganes de parlar i respondre a la víctima legitimen l’entrevista. Quílez –i de retruc el Tot es mou– faciliten la plataforma perquè aquest home continuï assetjant la seva exdona públicament. Facilitar-li l’espai és contribuir a la violència mediàtica que exerceix contra ella. Quílez equipara els disbarats d’un home violent, fugitiu, condemnat i fora de si amb les declaracions de la seva víctima, que ha aportat proves de les greus agressions comeses per aquest home. En el cas d’ella no són disbarats: són fets demostrats davant del jutge. Quílez destil·lava llàstima per la família del condemnat però no tenia en compte el que suposava la seva entrevista per a la víctima, que, per cert, viu amb la por que el seu maltractador està en llibertat. Però el més increïble és que el Tot es mou ho hagi tolerat. Una televisió pública no ha de participar d’aquesta bestiesa que atempta contra tots els protocols establerts per les expertes en violència masclista. Donar veu a un maltractador no només no té interès social, sinó que perjudica les seves víctimes. TV3 no té per què fer de contenidor de les exclusives de la plataforma de Carles Quílez quan no s’ajusten a la funció pública. Una cosa és que el periodista, per un criteri professional discutible, entrevisti un maltractador per donar repercussió a la seva web. I una altra, molt diferent, que TV3 hi vagi a remolc de manera acrítica i adotzenada.