TV3 dedica una nit a dir ‘S’ha acabat!’ al masclisme en l’esport
La pública ofereix un documental sobre els efectes del cas Rubiales i un debat amb esportistes i experts
BarcelonaEl 20 d’agost del 2023 la selecció espanyola femenina de futbol va fer història aconseguint el seu primer Mundial. L’èxit esportiu, però, va quedar embrutat per l’escàndol causat per l’aleshores president de la Federació Espanyola, Luis Rubiales, que li va estampar un petó a la boca per sorpresa a la jugadora Jennifer Hermoso. La indignació per la manca de consentiment d’aquesta acció feta davant dels ulls de tothom, per l’abús de poder implícit i per la nefasta gestió posterior va reverberar fins al punt que es considera el detonant d’un Me Too en l’àmbit esportiu. TV3 vol examinar, aquest dimarts a la nit (22.13 h), l’efecte d’aquestes protestes i si realment han servit per pal·liar, o almenys fer aflorar, les actituds masclistes en l’esport.
La nit temàtica es divideix en dues parts. Per començar, s’ofereix el programa S'ha acabat! L'efecte Rubiales, on es recull el testimoni de diverses esportistes sobre els abusos que han patit al llarg de la seva carrera. Les intervencions estan agermanades per aquest crit de guerra –"S’ha acabat!"–, que corona amb un crit col·lectiu, per evidenciar la força que dona el fet d’actuar en conjunt.
La segona part és un debat ambiciós i des de múltiples angles, conduït per la periodista Marta Carreras. “Nosaltres ens agafem a aquest «S’ha acabat» i examinem si realment ha canviat alguna cosa en els dos mesos i mig que han passat des del petó no consentit. Algunes estructures del futbol han saltat pels aires, però també s’ha evidenciat tot el camí que encara queda per recórrer”, explica a l’ARA. El programa no parla només de l’elit, sinó que se centra també en l’esport base. I ho fa a partir d’una dada esgarrifosa: un estudi europeu determina que el 78% dels enquestats van patir algun tipus de violència –comptant-hi des de comentaris vexadors fins a pressió excessiva per entrenar sense estar en condicions i abusos sexuals– quan van ser menors, en l’àmbit de l’esport formatiu. “Ens agradaria sacsejar des de la base i demanar responsabilitat a les institucions. Que no hi responguin amb paraules, sinó amb accions. Reclamem diners i lleis”, rebla Carreras.
Un altre dels angles és el tractament mediàtic i, en aquest sentit, al programa no li tremolarà el pols a l’hora de fer autocrítica, segons detallava la periodista. "Si volem criticar, primer hem de començar per nosaltres. Hem d’examinar si ho estem explicant prou i ho estem explicant bé. Al final, de cada deu notícies d’esports, només una és d’esport femení. I resulta que això és una xifra alta, el Consell de l’Audiovisual ha considerat que estem entre els mitjans que ho fem més bé”. Un dels vídeos mostrarà moments de la història de TV3 en què el discurs masclista, sigui en l’àmbit de l’esport o no, es colava amb facilitat.
En aquest sentit, Laia Palau, referent del bàsquet femení i directora esportiva de l’Uni Girona, explica en conversa amb aquest diari la responsabilitat dels mitjans de comunicació: “Com a altaveus del sentiment de la gent, esteu començant a canviar una mica la mirada sobretot el tema femení, però encara queda molt camí per recórrer, perquè venim de molt lluny”. Per a l’exjugadora, la solució ha de ser integral: “Tots els estaments hi hem d’estar implicats, començant per les dones mateixes, que som les primeres que hem de voler fer aquest pas per ocupar posicions laborals. I cal intervenir en les regulacions de les empreses, pel que fa als que prenen les decisions de poder i també els que han de decidir quines partides, quines subvencions, quines lleis es tiren endavant per tal d’afavorir aquesta igualtat”. Una altra pota és l’educativa: “També aquí s’està canviant, i és fonamental, perquè això ens cohesiona a tots per pensar de la mateixa manera, és a dir, que som homes i dones iguals. I el reflex de tot plegat són els mitjans. Sou els primers que heu de creure que això és important”, conclou.
Entre els participants d’aquesta nit de debat hi haurà, a banda de Palau, Melanie Serrano, la futbolista blaugrana amb més partits jugats, o Laura Ester, considerada la millor portera de waterpolo del món. Altres veus que s'hi podran sentir són la d’Amanda Gutiérrez, presidenta del sindicat Futpro, i la Valentina Berr, futbolista transgènere, que ha deixat el futbol no pels insults rebuts, sinó per la violència institucional i mediàtica que ha patit.
A la bancada de periodistes hi seuran Imma Pedemonte, Rut Vilà, Ruth Gumbau, Laia Bonals i Fonsi Loaiza, acompanyats d’altres personalitats com Jordi Robirosa, Albert Llimós i Frederic Porta, entre d’altres.
Un catàleg en augment
Aquesta nit temàtica se suma a altres esforços del canal públic català per visualitzar l’esport femení i les seves problemàtiques. La sèrie Campiones, per exemple, va dedicant breus reportatges a diferents professionals que han excel·lit en les seves respectives disciplines. Al febrer va estrenar la sèrie de cinc episodis Una de les nostres, centrats en esportistes d’alt nivell catalanes: Laia Palau, la futbolista Aitana Bonmatí, la jugadora de pàdel Ari Sànchez, la pilot Laia Sanz i la waterpolista Anni Espar. A cada episodi, una esportista torna al club on es va formar i es troba amb un grup de nens i nenes amb qui comparteix una jornada, abans de dur-los a veure un partit professional. I també s’hi pot comptar La nit d’Alèxia, un especial que es va emetre l’any passat sobre la capitana del Barça, Alexia Putellas, que constava de tres programes: Somni compartit, Somni aconseguit? i Perseguint un somni, on es debatia també sobre el paper de la dona en el món de l'esport.