TV3 s’abraça al capitalisme més barroer

La plataforma 3Cat acaba d’incloure en el menú On és la pasta?, un concurs on els participants han de trobar els diners que el programa ha amagat dins de casa seva. El comunicador de Twitch i cofundador de la King’s League Gerard Romero és el presentador i dinamitzador del joc. Arriba a la casa dels concursants amb un maletí amb deu mil euros en efectiu. Una tripleta d’experts amaguen els bitllets en llocs recòndits: dins de la roba dels armaris, entremig dels quadres, enrotllats dins les persianes, a la canonada de l’aixeta, a les làmpares, en el farcit dels coixins, dins dels peluixos, en els marcs de les portes, enganxats als filtres de la campana extractora, a l’interior dels pots de xampú o de les ampolles de cervesa, fins i tot entremig de la fusta dels mobles, i un llarg etcètera de racons insòlits. Els concursants tenen trenta minuts per buscar a la desesperada tants bitllets com puguin i del valor que sigui. A mesura que els van trobant han de córrer fins a una urna i dipositar-los a dins.

Les famílies o grups d’amigues corren atabalats posant la casa cap per avall. Esventren els coixins amb un ganivet, llancen electrodomèstics a terra per veure si hi ha diners a dins, trenquen els testos de les plantes, buiden els armaris llançant tota la roba a terra, capgiren els matalassos. Com més caos es va provocant al pis, més difícil és continuar buscant en aquesta contrarellotge. Els tres experts que han amagat la morterada controlen a través d’un monitor si van bé a l’hora de trobar els calés.

Quan s’acaba el temps, s’emporten els diners que han dipositat a la capsa. Al primer capítol es van emportar 7.080 euros, i al segon, 6.160. Després Gerard Romero els posa en evidència ensenyant-los tots els entaforalls que no han inspeccionat, per demostrar-los que tenien els patacons als nassos i no els havien vist.

On és la pasta? és el típic format que s’ajusta al patró de “vist un, vistos tots”, perquè, un cop descoberta la dinàmica, l’espectador és aliè al joc. No hi té cap paper ni pot jugar des de casa. Hi ha molt de teatret histriònic per part de Romero, que actua com si fos el monitor d’un esplai per incrementar els nervis del joc. Els tres experts en amagatalls també fan comèdia, fingint que pateixen perquè els concursants no descobreixin els seus amagatalls.

Però el que és flagrant és que On és la pasta? converteix els concursants en titelles obedients que desballesten casa seva, esverats i nerviosos, arreplegant els bitllets. És obscè i humiliant. És la pura representació del capitalisme més barroer traslladat a la pantalla. El servei públic entretenint l’audiència amb un joc d’escanyapobres. És la supeditació del concursant a l’espectacle, que el converteix en un captaire trasbalsat que està disposat a arrossegar-se pels racons i rebentar casa seva per aplegar bitllets. Desprèn un missatge d’opulència frívola per part de la televisió, de supremacia econòmica vulgar i malbaratadora. En temps de precarietat econòmica, quin mal gust per part de la televisió pública posar la gent a collir diners bojament.