"Xirinacs va ser un exemple que encara molesta als polítics"

BarcelonaEl 6 d'agost del 2007, quan complia 75 anys, Lluís Maria Xirinacs se'n va anar fins al pla d'en Pegot a buscar la mort. Sis dies després un pagès va trobar el seu cadàver en aquest camp de pastura, estirat a terra i amb una tovallola blau cel al costat del cap. Què va fer Xirinacs durant aquests dies, sol al bosc del Ripollès? La resposta només la sap ell, però a partir d'aquesta incògnita el cineasta Ventura Durall signa Sis nits d'agost, una pel·lícula sobre els últims moments de vida del polític i sacerdot català que s'inspira en la novel·la homònima de Jordi Lara publicada per Edicions de 1984. El telefilm està protagonitzat per Manel Barceló i s'estrena aquest dilluns a TV3 a les deu de la nit.

"Xirinacs és un personatge històric que ha marcat els últims anys del segle XX de Catalunya. I trobo que, malgrat tot, és una figura poc coneguda. Les nostres celebritats no tenen massa publicitat", subratlla Barceló. L'actor, que no va arribar a conèixer personalment Xirinacs, ha hagut de fer un exercici d'introspecció per interpretar-lo. La pel·lícula no se centra en la part més ideològica i política de la vida del sacerdot —quan va fer diverses vagues de fam en solidaritat amb els imputats en el procés de Burgos als anys 70 o els cinc anys en què, diàriament, s'asseia durant dotze hores davant de la presó Model per demanar l’amnistia—, sinó que posa el focus en com Xirinacs va decidir anar a buscar la mort.

La història beu dels dietaris de Xirinacs, que al llarg dels seus últims cinc anys va escriure sobre el seu projecte per "tenir una bona mort en contraposició amb una vida bona". La pel·lícula segueix aquest procés mitjançant el personatge de la Duna (Anna Alarcón), una escriptora a la quarantena que veu en Xirinacs un possible llibre. La troballa d'una fotografia de la seva mare amb el sacerdot l'empeny a investigar com van ser els seus últims dies i com el recorden aquells que va tenir al costat. "El personatge de l'escriptora tenia més contradiccions que jo sobre la qüestió de la mort. Però em va fascinar la llibertat de Xirinacs de triar d’una manera lliure i voluntària com morir", destaca Alarcón. El procés de la Duna s'inspira en el que va fer Jordi Lara per escriure la novel·la i fa així una picada d'ullet a l'autor, que va rebre el Premi de la Crítica en català en la categoria de narrativa per aquest llibre.

L'escena més exigent

A través de la mare de l'escriptora, la pel·lícula planteja la possibilitat que hi hagués una dona a la vida de Xirinacs i que aquest fos el motiu pel qual va abandonar el sacerdoci el 1990. "Als dietaris parla de l'amor, diu que la mort és tan dura com ho és l'amor. Era algú que vivia la vida en totes les seves vessants", apunta Barceló. El film també reflecteix com Xirinacs va preparar el seu cos mitjançant respiracions holotròpiques i dejunis. "No va entrar en una crisi depressiva, simplement va voler encarar l’experiència de la mort en plenes facultats. Va decidir que no prendria uns medicaments, es va exposar a la intempèrie i va deixar de menjar. La conclusió dels metges va ser que era una mort natural", explica l'actor.

De fet, una de les escenes més exigents i complicades de la pel·lícula va ser la de la mort del protagonista. Durant els dies que va ser al pla d'en Pegot va ploure diverses vegades, però Xirinacs va seguir allà sense buscar un refugi. Per rodar aquest moment, l'equip audiovisual va utilitzar més de 10.000 metres cúbics d'aigua. "Feia fred però no plovia i vam haver d'utilitzar pluja artificial. Jo tremolava perquè ens hi vam estar estona, quan sortia el sol havíem de parar i reprendre l'escena quan estava ennuvolat", diu Barceló. "Al dietari diu que mor per la pàtria. Volia continuar sent un símbol de resistència, i morir era absolutament coherent amb la vida que havia tingut", afegeix l'actor.

Reivindicar-ne la figura

Tot i que la vessant ideològica i activista sigui tangencial a Sis nits d'agost, el telefilm busca donar a conèixer la figura d'un home clau per a la història de Catalunya durant la segona meitat del segle XX. "La gent de més de 50 anys el té present, però les generacions per sota ja no el coneixem gaire. És sorprenent que una figura tan reivindicativa no hagi transcendit i que tot el seu pensament ideològic sigui absolutament desconegut", assenyala Alarcón. Barceló recorda que Xirinacs "es va comprometre moltíssim amb la democràcia i amb les lluites polítiques i socials", però lamenta que "ningú l'utilitzi de referent".

"Els nostres polítics són els primers que n'han bandejat la figura, perquè amb el seu compromís deixa molta gent amb el cul a l’aire. Ell sí que s'arriscava i anava fins a les últimes conseqüències. Va ser un exemple que encara molesta als polítics", afirma Barceló. Per això tant ell com Alarcón esperen que la pel·lícula serveixi per donar a Xirinacs un reconeixement i que animi les generacions més joves a investigar-lo i a recordar-lo.