Com viuen els nens els atacs a Cisjordània?

BarcelonaCoincidint amb el primer aniversari de l'inici de la guerra al Pròxim Orient arran de l'atac de Hamàs a Israel, Movistar+ estrena aquest dimecres el documental Shahid, que intenta explicar el conflicte mostrant la vida quotidiana de tres nens palestins –el Nadeem, la Mayar i el Watan–, marcada per l'ocupació militar a Cisjordània. Dirigit per Andreu Merino i Joan Giralt i produït per La Manchester, el treball aspira a posar nom i cara a les víctimes del conflicte.

Merino i Giralt van viatjar a la zona un mes i mig després de l'atac de Hamàs, quan es multiplicaven les xifres de nens palestins morts o ferits. "Volíem anar més enllà de les xifres i combatre l'anestèsia que ens afecta a tots quan rebem aquests números que fan que perdem la perspectiva de les coses", explica Merino. El periodista, que ja havia estat a Cisjordània abans, explica que els infants conviuen permanentment amb l'ocupació militar. "Una de les coses que més sorprenen és la capacitat que tenen per integrar en el seu dia a dia coses molt bèsties com és la mort de familiars o persones del seu entorn. Poden estar jugant amb bales de vidre i, mentrestant, parlen de la incursió militar de l'exèrcit israelià que ha acabat amb la vida d'un jove", diu.

Shahid és un documental "observacional" –s'ha filmat càmera en mà, sense veu en off i amb poques entrevistes formals– i el fet que els protagonistes siguin infants hi ha jugat a favor. "Els nens parlen un llenguatge bastant universal. No es perden en tecnicismes i són molt més directes. Al final, el que hem fet és buscar situacions que per a ells fossin naturals i hem tingut la sort que ens deixessin estar allà", explica. "Que els protagonistes siguin nens té el factor afegit que acabes pensant en quines conseqüències tindrà tot el conflicte en aquestes generacions que estan creixent. Amb un nen no saps per on acabarà sortint tot això. Òbviament, saps que la violència i l'odi tenen conseqüències, però et quedes amb la inquietud que no saps en què es transformarà", reflexiona.

Per titular el documental, Merino i Giralt van triar la paraula shahid, que en la seva definició més estricta i canònica fa referència a la persona que mor en defensa de la religió, la sang o la família i que en el context del conflicte del Pròxim Orient s'utilitza per anomenar tot aquell que mor a mans de l'exèrcit d'Israel (la traducció seria màrtir). En el seu treball, però, els periodistes volen anar més enllà i diuen que actualment, malauradament, "qualsevol nen o nena de Cisjordània pot ser un shahid, s'enfronti directament a l'ocupació o no, i això marca la seva realitat".

Merino va anar per primera vegada a la zona el 2015 i assegura que amb el pas dels anys la situació no ha fet més que empitjorar. "Veus que la impunitat segueix i que l'ocupació avança. S'estan incomplint resolucions de l'ONU cada dos per tres i les colònies avancen. La violència és el pa de cada dia. Quan tornes d'allà et queda poca esperança que hi hagi una solució a curt o mitjà termini", remarca el periodista.