Us recordeu de Sonia Martínez?

Els espectadors que passin de la cinquantena és molt possible que recordin Sonia Martínez, una de les presentadores històriques de TVE. Va debutar a la televisió a mitjans dels anys vuitanta en la programació infantil. Va presentar 3, 2, 1 Contacto i, després, el Dabadabada, dos dels espais per a la canalla més exitosos aleshores, en una època en què només hi havia un canal de televisió. Ella tenia poc més de vint anys, una naturalitat i telegènia inaudites per a la seva edat, i una gran innocència en un context professional hostil. Martínez va acabar treballant en el cinema del destape, va ser víctima dels paparazzis i d’un masclisme que estava absolutament normalitzat. Enmig de la Movida Madrileña i amb un entorn de voltors, va acabar morint a causa de l’addicció a l’heroïna i la sida.

Inscriu-te a la newsletter Keira Knightley repartint estopa: tot el que necessitem aquest NadalTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Ara, TVE ha estrenat un documental per tornar a explicar la seva història i interpretar els fets a través d’una lectura més sensible i honesta. Sonia Martínez no va ser una joguina trencada ni una famosa irresponsable. Va ser víctima d’una època, com tantes altres dones. La última noche de Sonia Martínez és un documental fet amb més bon cor que tècnica, però és just i molt oportú. Fa un treball exhaustiu a l’hora de contactar amb les persones que la van conèixer i no té compassió a l’hora d’assenyalar els responsables que se’n van aprofitar. Pretén també homenatjar la seva feina i dignificar la seva memòria. Veient ara les imatges d’arxiu és evident que en aquella espontaneïtat hi havia un talent que trencava la carrincloneria i docilitat de les presentadores de la programació infantil. Era directa i enèrgica, demostrava seguretat professional i es notava que se sentia lliure i que gaudia de la feina. Però el documental evidencia l’elevat preu que les dones joves pagaven aleshores per destacar. Es recuperen imatges, retalls de premsa, intervencions al Congrés dels anys vuitanta que demostren el tracte masclista que va patir. Directius de televisió, cineastes i fotògrafs van aprofitar-se de la seva fama i èxit per arrossegar-la cap on els convenia: la manipulació i la sexualització. El documental no és només una trista biografia sinó el retrat d’un país i d’una època. És una sacsejada que ens recorda d’on venim i fa emergir una època sòrdida que estava normalitzada. 

Cargando
No hay anuncios

La producció, que podeu veure a través de la plataforma RTVE Play, ens obliga a fer aquell exercici tan difícil de pair i reinterpretar el passat des del present i posar-se les mans al cap. La història d’aquesta presentadora és un exemple de com el capitalisme més ferotge acaba destruint les persones més vulnerables. És també una crítica a la mateixa televisió pública i al tracte que va donar a la seva presentadora. 

És la nostàlgia la que ens porta a veure La última noche de Sonia Martínez, però s’ha de tenir en compte que aquest documental també ens demostrarà que aquella tele del passat que a vegades idealitzem no era ben bé com la recordem.