BarcelonaDiuen, diuen, diuen que ara va de veres. Els més veterans recordem aquella ocasió en què Rosa María Mateo, aleshores administradora única de RTVE, va convocar-nos al Col·legi de Periodistes acompanyada d’un grapat de directius i un estol de safates de canapès: va anunciar, ufanosa, que, en dos anys, la programació en català als canals de l’ens es quadruplicaria i passaria de 20 a 80 hores setmanals. No va ser el cas. Ara es fa un vaitot encara més agosarat: tota la programació de La 2 serà en català. I el termini torna a ser de dos anys. Diuen, diuen, diuen que ara va de veres. Però ja ho veurem, d’acord?
En tot cas, cal preguntar-se quin és l’impacte de tot plegat en TV3, la cadena que ha aconseguit ser la més vista del país durant quinze anys consecutius. Dubto que, en termes d’audiència, pateixi una mossegada significativa. Segur que els pressupostos d’aquests programes seran modestos, com els que tenen les propostes actuals de RTVE per al català. Ras i curt: no busquen conquerir els audímetres, sinó complir els requisits de servei públic. L’expedient plurilingüe. Però serà interessant constatar si aquest 2,3% de share que va registrar La 2 a Catalunya l’any passat es mantindrà, pujarà o bé baixarà. Temo que sigui l’última opció, perquè segur que hi haurà menys pressupost que per a la graella actual, majoritàriament en castellà i per a tot l’Estat. I l’avantatge competitiu de què gaudeix TV3 pel fet d’emetre en català serà difícil que es desplaci cap a aquesta futura La 2 de semi low cost i, previsiblement, moderada des del punt de vista catalanista, que és on els mitjans de la Generalitat tenen el seu graner de públic, per moltes Escanes que intentin trencar aquest relat.
El veritable perill per a l’hegemonia de TV3 en el mercat en català és un altre. El PSOE sap perfectament que la seva supervivència electoral depèn, en molt bona mesura, dels resultats que obtingui a Catalunya (i, en un grau més baix, a Andalusia). La 2 en català és la mica de mel per endolcir els llavis, però l’ós que apareixerà en qualsevol moment per intentar abraçar TV3 és La 1. De moment, ja és la segona cadena a Catalunya quan tot just fa tres anys patia per no caure a la cinquena posició, darrere La Sexta, i marcava mínims històrics. L’amenaça és que RTVE munti un primer canal competitiu fitxant talent de l’univers audiovisual catalanoparlant… per fer televisió en castellà. Per això negocia amb Buenafuente. Per això van fer passar Marc Giró del català al castellà i ara encara l’han promocionat més passant-lo de La 2 a La 1. Ricard Ustrell podria ser un altre candidat a fer el salt: l’ambició de créixer l’ha fet palesa molts cops i el comunicador està obrint aquests dies oficina de la seva productora a Madrid. Benvinguda sigui aquesta futurible La 2 en català, però el moviment sísmic important està a punt de produir-se en una altra regió del territori televisiu: amb epicentre a Madrid i efectes que es notaran a Catalunya.
