L’èxit rotund d’audiència del programa Crims de TV3 ha comportat, aquesta nova temporada, que la crònica negra es converteixi en tendència a la televisió pública.
En el Tot es mou, Helena Garcia Melero té el periodista especialitzat Carles Quílez com a col·laborador. Aquesta setmana el vèiem parlant d’intents de segrestos. Utilitzen una taula que recorda la dels interrogatoris policials i un entorn que fa pensar en el fons de les entrevistes del programa de Carles Porta. Hi ha fins i tot una certa fredor ambiental que ens podria remetre a la d’una sala d’autòpsies. Al Planta baixa de l’Agnès Marquès també hem vist el periodista de La Vanguardia Toni Muñoz explicant-nos algunes de les interioritats de l’assassinat del bingo de Tortosa. Sobre la taula distribuïen fotografies i imatges que al·ludien als croquis de les investigacions dels thrillers policials. I, a més a més, un programa d’humor com l’Està passant ha incorporat Mayka Navarro com a col·laboradora per parlar de delictes i assassinats diversos.
La crònica negra s’ha convertit en una nova moda. Ara que s’ha comprovat que els successos més sòrdids congreguen espectadors davant la pantalla, els programes s’han llançat a explotar la idea. Ves que la cadena, per manca de coordinació o per avidesa en la captació d’audiència (o per totes dues causes), no estigui abusant de la idea a la desesperada a remolc de la fascinació del Crims.
A la televisió, els relats vinculats a la crònica negra i a successos sòrdids, a mesura que es normalitzen van pujant de to pel que fa als continguts i al sensacionalisme. Necessiten fer-se sempre llaminers, i convertir la truculència en quotidiana pot acabar abocant TV3 a una mena de paròdia nostrada d’El Caso.
“Bona nit des de Kíiv”
Dimecres al vespre Toni Cruanyes ens donava la benvinguda al Telenotícies des de la plaça de la Independència de Kíiv. Després de set mesos de guerra, ha sigut una bona pensada desplaçar-se fins a la capital ucraïnesa. No és que cap de les informacions no s’hagués pogut fer amb Cruanyes als estudis de Sant Joan Despí, però la iniciativa transmet ambició, dinamisme i ganes d’oferir nous estímuls als espectadors. Està bé que es trenquin rutines amb alguna cosa més que les gracietes entre presentadors. El Telenotícies va aprofitar aquesta avinentesa per presentar en acció els nous corresponsals (Noel Rodríguez des de Moscou i Lídia Heredia des de Nova York) i lluir reporters arreu del món, com Yasmin Córdoba des del Txad, Manel Alías des de Mariúpol o Lluís Caelles des d’Izium. També van fer gala del domini i sensibilitat per explicar històries humanes, ja fos a la secció de societat o als esports, i demostrar maduresa i profunditat informativa amb el reportatge de clausura final sobre els conflictes bèl·lics arreu del món. Un Telenotícies que val la pena recuperar. Tant de bo aquesta voluntat de fugir de les inèrcies informatives no sigui una qüestió puntual.
