I tant que hem de parlar de Bill Cosby!
A Movistar+ ja teniu completa la minisèrie documental Tenemos que hablar de Cosby (We need to talk about Cosby). Són quatre capítols d’una hora que ens endinsen en l’escàndol de les violacions comeses per l’actor Bill Cosby a centenars de dones al llarg de cinquanta anys amb absoluta impunitat, emparat sota les bondats del personatge mediàtic que ell va crear. És un relat addictiu i devastador. Enganxa per l’anàlisi acurada que fa de Bill Cosby, no des de la fascinació sinó des de la voluntat d’explicar el perquè del silenci de més d’un centenar de víctimes durant tants anys. I és demolidor per l’atrocitat de la seva manera de procedir i el relat ple de dolor encara d’algunes de les dones que va drogar i violar.
La minisèrie documental no és morbosa però sí colpidora. Està feta amb sensibilitat, posant-se al costat de les víctimes i prenent part en el relat. No hi ha espai per la versió exculpatòria de Cosby. Als Estats Units, quan la sèrie es va estrenar a Showtime el gener passat, el representant de l’actor va emetre un comunicat on reiterava la seva innocència i atribuïa aquell relat a la voluntat de manipulació.
Però la sèrie és contundent i irrefutable. Per evidenciar l’abast de la història i la persistència dels seus delictes, el director W. Kamau Bell se serveix d’un fil cronològic visual per estructurar el guió. Aquest recurs permet dos fets clau: primer, entendre que la dimensió pública de Bill Cosby, a través dels mitjans, li va servir de coartada per dur a terme les violacions. I, en segon lloc, ordenar l’allau de víctimes al llarg de cinc dècades.
El documental entrevista humoristes, expertes en violència masclista, crítics televisius i, per descomptat, diverses dones que van patir els seus abusos. Tots els entrevistats apareixen en un entorn confortable, asseguts en sofàs i butaques encoixinades de vellut, situats de manera frontal a la càmera i dotant-los d’autoritat narrativa. Humoristes i periodistes desgranen l’anàlisi mediàtica sobre Bill Cosby. Des dels anys 60 els seus personatges atribueixen a la raça negra identitat i empoderament. Va ser una autoritat educativa a la petita pantalla, on es va erigir en el gran pedagog lúdic de la nació. La creació de la sèrie The Cosby Show (La hora de Bill Cosby) el va convertir en l'America’s dad, el pare de Nord-amèrica, exercint de ginecòleg i d’entranyable cap de família nombrosa. Però el seu tarannà tendre i amorós contrastava amb la seva conducta darrere de les càmeres: un predador sexual que repetia un patró d’actuació cruel amb les dones. La història recorda poderosament l’escàndol de Jimmy Savile a la BBC que trobareu relatat a Netflix. Com és habitual en aquests personatges, ara apareixen imatges d’arxiu on, servint-se del relat humorístic i la ficció, deixen entreveure la seva conducta abusiva sense que aleshores aixequessin cap sospita. Des de la perspectiva actual, fa esgarrifar.
La minisèrie exposa la consternació de fons d’aquest escàndol i la difícil gestió del dol nacional i col·lectiu: com un heroi social que va contribuir a dignificar i desestigmatitzar la comunitat negra dels Estats Units va resultar ser un ésser abominable.
