Lluís Sánchez: "Tant de bo presentar 'Eufòria'! Li tinc una enveja a Miki Núñez..."

BarcelonaAmb un 36% dels vots, el Lluís, psicòleg i músic de carrer, es va convertir en el segon finalista de la tercera edició d'Eufòria, un triomf agredolç perquè Misty, amb qui té una amistat "especial", va quedar fora de la final. El rocker oficial del programa ja va intentar formar part del talent show en la darrera temporada, però llavors no va passar de la fase de càsting. En la seva trajectòria ha hagut de defensar posades en escena impossibles –ha aparegut vestit de cowboy i de gladiador, entre altres coses–, però ha acabat fent-se el seu lloc fins a aspirar a ser el guanyador de l'edició.

De totes les teves actuacions, quina creus que va fer que es donés un canvi en la teva trajectòria en el programa?

Wa Yeah, d’Antònia Font. Quan me la van donar vaig dir: "Què collons faig amb això", i al final vaig començar a idear coses i va sortir bé. Va quedar una actuació superguai, tot i que podria haver sigut horrible. A partir d’aquell moment, tot va agafar una velocitat diferent. 

Hi ha hagut algun moment en què l'odi de les xarxes socials et fes pensar a deixar el programa?

He tingut molta sort amb el tema xarxes perquè no he rebut pràcticament gens d'odi, altres concursants n'han rebut més. No sé com hauria estat la meva experiència si hagués vist que els comentaris de fora eren negatius. L’únic moment va ser amb un vídeo que es va fer dels accents catalans. Jo a vegades utilitzo castellanismes i em va caure hate. Coses com "aquest noi no és de Lleida". Vaig estar dos matins una mica mosca. 

Remires les teves actuacions un cop les has fet?

Les miro uns quants cops abans d’anar a dormir, el mateix dia de la gala. 

Quin tipus de carrera vols fer quan surtis d’Eufòria?

On em sento còmode és en la música, però si apareix alguna altra oportunitat... doncs esclar que sí. A mi m’agrada molt actuar davant d’una càmera. Qualsevol cosa de presentar. 

Presentaries Eufòria?

Tant de bo! Li tinc una enveja al Miki [Núñez]!

Durant el pas pel programa, t’ha preocupat protegir la teva intimitat?

En el meu cas, sí que vaig estar un parell de setmanes bastant aclaparat perquè no sabia ben bé en quin lloc estava i fins a quin punt si m'obria això em tornaria de forma negativa. Però després vaig decidir provar d’obrir-me i em vaig trobar per part de tothom, sobretot de la casa, molta estima. Han tingut molta cura de nosaltres. Hi havia setmanes en què potser em preguntaven més i com que em veien bastant angoixat van afluixar. Això ho vaig apreciar moltíssim i els hi vaig fer saber, perquè altres cadenes no ho haguessin fet.