“Com t’agraden els penis?”
La plataforma HBO Max ha canviat de nom. Ara es diu Max a seques i promociona nous continguts amb l’excusa d’aquesta nova etapa. Un dels esquers comercials a Espanya és l’aparició del dating showNaked attraction. El format és d’origen britànic, es va estrenar a Channel 4 fa dotze anys, i ja ha fet la volta al món. La dinàmica inverteix l’ordre de la manera tradicional com es coneixen les parelles. Si normalment hi ha un procés de coneixença personal i la darrera etapa, si s’escau, és despullar-se per tenir-hi relacions sexuals, el programa ho capgira emparant-se en la necessitat d'evitar les decepcions d’última hora. Naked attraction ofereix a un concursant (home o dona) sis candidats o candidates. Tots ells estan amagats dins unes cabines individuals de coloraines que oculten el seu físic nu. A poc a poc, el programa va descobrint els seus cossos en quatre etapes diferents. Primer fins als genolls, després fins a la cintura, a continuació fins al coll i finalment els mostra complets. A cada etapa, el concursant ha d’eliminar un candidat fins que ha de triar entre els dos últims, als quals ja veu de cos sencer. La part més xocant és que abans de veure la cara de les cites potencials en pots observar i comentar els genitals, els pits o les parts del cos que es considerin oportunes. Visualment, és impactant perquè es fan plans detalls dels penis i les vulves, oferint un repertori de genitals com si fos un catàleg. La cadena 8TV ja va intentar promocionar-se amb un succedani d’aquest dating show dins del programa El circ de Frank Blanco, amb resultats bastant inquietants.
A Naked attraction van per feina. Només han passat tres minuts i mig de l’inici del programa i ja tenim un repertori de sis titoles en primer pla. La presentadora Marta Flich és generosa a l’hora de consultar les preferències genitals de la participant: “¿Cómo te gustan? ¿Más grandes, más pequeñas, más manejables, más gordas?” La concursant respon: “El tamaño no importa pero el grosor sí. Esta la veo con unos estándares de calidad más que aceptables”. “Su pene me parece bastante atractivo”, diu d’un altre. “¿Qué te gusta?” “Pues que tiene un glande, una simetría…”, apunta la noia. “¡Ah! ¡Te gusta la simetría del glande! ¿Y los testículos?” I la concursant contesta d’una manera molt descriptiva: “Muy bien. Muy recogiditos”. “¿Y, en este, el tamaño del pene qué te parece?”, li consulta. I l’altra: “Pues bastante manejable. Puede llegar a ser más cómodo”. Quan les dones són les candidates, passem al mostrari de vulves, tot i que el programa les bateja com a vagines. “¿La vagina qué te parece? Tiene alguna marca o algo...” Ni la presentadora ni el concursant són capaços de distingir la cicatriu d’una cesària. “¿A ti como te gustan las vaginas?”, li demana al noi. I ell és de fàcil conformar. “Yo, mientras sea una vagina... Me gustan las vaginas. Eso sí, que no lleve pelo”. I és que en el programa tothom va absolutament rasurat. “¿Cómo te gustan los pechos?” La presentadora vol saber les preferències del noi en qüestió de mugrons i fins i tot sobre la tonalitat de l’aurèola. “¿Qué te parece si les pido a las chicas que te seduzcan con los pechos?” I totes belluguen els pits.
L’espectacle té un evident biaix de gènere. Les candidates femenines són observades en més aspectes i se’ls demana més comunicació corporal. En els homes, hi ha una gran focalització sobre els penis. La sorpresa radica en el descobriment de la cara, i es juga a decepcions i alegries inesperades.
Només començar el programa, Marta Flich anuncia: “Dejamos a un lado los prejuicios y mentiras y apostamos por la naturalidad. La elección perfecta de la pareja se basa en la pura atracción física”. El concepte d’intimitat queda totalment dinamitat canviant les regles. Es menysté el procés tradicional de conèixer una persona perquè es considera una pèrdua de temps, fins i tot una coartada per al frau, i se centra la importància en la relació sexual. És una manera d’al·ludir al tipus de relacions humanes en l’actualitat a la vegada que se subratllen les pressions estètiques i els cossos hegemònics. Les emocions i l’intel·lecte queden al marge del vincle entre persones. Un cribratge frívol de persones com si fossin trossos de carn.