Dijous a la nit, a La Sexta, la periodista Ana Pastor entrevistava Nevenka Fernández, que l’any 2001, quan era regidora del PP a l’Ajuntament de Ponferrada, va denunciar l’alcalde Ismael Álvarez per assetjament sexual. Era la primera vegada que es condemnava un càrrec polític a Espanya per aquest motiu i, malgrat guanyar ella el judici, va marxar a viure a l’estranger per distanciar-se d’un país que va tenir una reacció cruel amb ella.
Ana Pastor va fer-li una entrevista càlida per donar a conèixer la protagonista real de la història que ara s'ha estrenat als cinemes, Soy Nevenka. Totes les produccions que s’han fet al voltant d’aquest cas són, en certa manera, gestos que intenten rescabalar aquella injustícia. És important tenir en compte el lloc on es va desenvolupar la conversa televisiva amb Ana Pastor. La trobada es va dur a terme a Zamora, durant el rodatge del film. Zamora, a dos-cents quilòmetres de distància del lloc dels fets, no pinta res en aquest cas. I, paradoxalment, per això té un valor determinant. Ponferrada no va autoritzar el rodatge de la pel·lícula sobre Nevenka. I això evidencia com Nevenka Fernández és, encara ara, una figura rebutjada a la seva localitat natal tot i que la justícia i l’evolució social li han donat la raó. Zamora és el no-lloc, un succedani visual circumstancial, que delata l’arrelament i la perpetuació del masclisme.
Pastor va anar repassant els fets, els personatges principals i el context social i Nevenka va anar exposant les sensacions i reflexions al voltant de la seva vivència des de la serenitat i la maduresa que li han donat els anys.
Hi ha un factor clau a l’hora de veure l’entrevista i és que la història no s’ha de llegir des de la perspectiva de l’onada feminista actual, sinó des de l’hegemonia del masclisme més autoritari que en aquell moment no es qüestionava. El cas Nevenka no va ser mediàtic per fer justícia a una dona. Va cridar l’atenció dels mitjans perquè es va considerar que una noia jove desafiava de manera imprudent el poder establert. Nevenka va ser menyspreada i atacada. Anys més tard, l’exregidora ha esdevingut una pionera i un referent feminista. Però l’any 2001 la societat no ho percebia així. I si bé ella va tenir la valentia d’animar altres dones a denunciar com ella, la política i els mitjans van perpetuar la por de fer-ho. Vam ser testimonis de reaccions socials multitudinàries contra ella, un judici hostil amb la víctima i un país incrèdul. L’alcalde Ismael Álvarez és el paradigma de tants altres homes que actuaven segons un impuls que consideraven legítim, digne de la masculinitat que representaven. Nevenka simbolitza el patiment de milers de dones que van viure situacions semblants, la immensa majoria sense dir mai res. I el fiscal García Ancos és el retrat perfecte de la societat masclista més retrògrada i impune d’aquella època. Tot el que significa ara Nevenka, en aquell moment no es va llegir de la mateixa manera. I la seva història serveix per recordar-nos el munt de Nevenkes amb les quals la societat encara està en deute.
