La sensibilitat de Pilar Aymerich
Dimecres al vespre, a La 2, s’emetia un nou episodi de la sèrie documental Detrás del instante. Cada capítol aprofundeix en la trajectòria d’un fotògraf, buscant els vincles entre la seva feina, la seva evolució personal i el món que ha plasmat en imatges. És un programa cultural magnífic pensat per atraure el públic amb sensibilitat i no només els aficionats a la fotografia.
Aquesta setmana l’emissió se centrava en la fotoperiodista Pilar Aymerich, Premio Nacional de fotografia 2021. El gruix de la seva obra posa el focus en el franquisme, la Transició, el moviment feminista i el retrat.
El documental, de cinquanta minuts, més enllà de donar a conèixer la trajectòria d’Aymerich, permetia descobrir com neix la necessitat de capturar instantànies d’allò que t’envolta, com es desenvolupa la sensibilitat d’una artista i quins aspectes vitals, educacionals i generacionals acaben conformant una mirada. Tot fotògraf tria quina és aquella realitat que vol mostrar. I en aquesta fragmentació de la realitat s’hi delata una personalitat, uns valors i una manera d’entendre el món.
El documental, a part d’utilitzar les fotos de Pilar Aymerich, estava molt ben complementat amb imatges d’arxiu televisives que permetien explicar l’època i el context d’alguna de les seves etapes professionals. La revisió de la feina d’Aymerich per il·lustrar el llibre Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig submergia l’espectador en un relat emotiu. Primer, per la història amagada darrere d’una de les fotografies més estimades per la fotoperiodista: el retrat que va fer a tres exdeportats. El 1972, Aymerich va demanar a Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella que es col·loquessin en fila davant d’una paret com els obligaven a fer-ho en el camp. “La mirada els va canviar”, recorda Aymerich. Fer-los recrear una experiència tràgica del passat els va fer reviure el dolor i es nota en l’expressió dels seus rostres. La fotoperiodista, a més, va ser la responsable de revelar els negatius que Francesc Boix i els seus companys van treure d’amagat de Mauthausen. Ella no sabia què hi havia en aquelles imatges. L’horror dels camps d’extermini va aparèixer en les seves cubetes de revelat de forma inesperada en una època on les imatges de les atrocitats del nazisme encara no tenien la repercussió i difusió que tindrien més tard.
Detrás del instante, igual que la fotografia, és molt més que un recull d’imatges. És un espai que ens obre finestres al món a través de persones que han educat la seva mirada per veure-hi més del que sovint la resta de persones sabem apreciar. Ens permet descobrir també les històries i circumstàncies que sovint s’amaguen darrere d’una imatge abans de polsar el disparador. Això és el que fa tan interessant aquest programa cultural de La 2. Com la fotografia, té la capacitat de dilatar allò que passa en menys d’un segon, fer transcendent el que és imperceptible i multiplicar el seu valor. Val la pena que recupereu l’emissió dedicada a Pilar Aymerich perquè conèixer la seva obra i connectar amb la seva sensibilitat és una manera de conèixer i entendre la història d’aquest país.
